Lo quiero enterrar. ¿Me acompañas? El uso del ritual en las pérdidas perinatales en España

Abstract

Les pèrdues perinatals, incloent l'avortament espontani, la mort fetal i neonatal, ocorren en la intersecció entre les dues transicions vitals més significatives, l'inici i el final de la vida. Tot i que la mort ha estat sempre reconeguda en les societats humanes a través de diversos rituals, aquests no s'han utilitzat de manera generalitzada en el cas de les morts perinatals. Quan es realitzaven en ocasió d'una pèrdua perinatal, es centraven majoritàriament en guarir o restaurar la fertilitat de la dona, en lloc de reconèixer la pròpia pèrdua. En el cas de la societat espanyola, amb una cultura fortament influïda pel catolicisme romà, l'ús de rituals no ha estat freqüent o generalitzat durant molt de temps. A finals del segle XX, en diversos països euroamericans es va començar a prestar més atenció a les pèrdues perinatals en camps com la medicina, el dret i les ciències socials, així com per part de la societat en el seu conjunt. En llocs com el Regne Unit, Països Baixos, Austràlia i els Estats Units, es van impulsar campanyes d'educació pública, es van formar grups de suport i es van començar a implementar nous protocols d'atenció mèdica. Molts d'aquests esforços van incloure el reconeixement del paper potencialment positiu del ritual en el context d'aquestes pèrdues. Esforços similars van arribar a Espanya més recentment amb la primera organització nacional de suport fundada el 2009 i la primera publicació del govern sobre el tema el 2010. Malgrat aquesta creixent atenció, encara no hi ha consens sobre les formes socialment acceptades de l'ús de rituals en front les pèrdues perinatals a Espanya. La present investigació es va proposar estudiar si s'han utilitzat rituals en situacions de pèrdua en el context espanyol en el passat i en què consistien, si s'utilitzen actualment i si han esdevingut canvis en la seva implementació al llarg del temps. L'estudi també va buscar descriure els tipus de rituals que es practicaven o practiquen i entendre de quina manera han estat útils o valuosos pels qui participaven. Per respondre aquests objectius, es van realitzar entrevistes i grups focals a un total de 47 participants, les famílies dels quals van experimentar una pèrdua entre 1936 i 2022. També es va realitzar treball de camp en un hospital públic urbà de tercer nivell i en llocs commemoratius de pèrdues perinatals en 12 de les 17 comunitats autònomes d'Espanya. Utilitzant l'obra de Grimes The Craft of Ritual Studies (2013) com a marc teòric per a l'anàlisi, es va trobar que dels set elements del ritual identificats per l'autor, els més destacats per aquest estudi foren les accions realitzades, els actors que van participar-hi , els objectes que van utilitzar en l'execució i els llocs on es van dur a terme els rituals. Els resultats de l'estudi indiquen que molt pocs participants que van experimentar pèrdues a mitjans i finals del segle XX van realitzar algun tipus de ritual, mentre que la majoria va manifestar que era alguna cosa que necessitaven. Amb el pas del temps, s'observa major ús de rituals, així com un augment en el nombre i varietats. Finalment, tots els participants que van participar en algun tipus de ritual, van reconèixer que aquest va ser útil en el processament del seu dolor, independentment de la seva proximitat temporal a la pèrdua mateixa. La tesi conclou amb una discussió sobre l'impacte que el ritual, o la seva absència, ha tingut en els participants, i inclou recomanacions envers els professionals, perquè tinguin en compte els possibles beneficis de l'ús de rituals a més de les decisions i desitjos de les persones que es troben en aquestes situacions.

Las pérdidas perinatales, incluyendo el aborto espontáneo, la muerte fetal y neonatal, ocurren en la intersección entre las dos transiciones vitales más significativas, el inicio y el fin de la vida. Si bien la muerte ha sido siempre reconocida en las sociedades humanas a través de diversos rituales, éstos no se han utilizado de manera generalizada en el caso de muertes perinatales. Cuando se realizaban en ocasión de una pérdida perinatal, se centraban en gran medida en curar o restaurar la fertilidad de la mujer, en lugar de reconocer la pérdida en sí. En el caso de la sociedad española, con una cultura fuertemente influenciada por el catolicismo romano, el uso de rituales no ha sido frecuente o generalizado durante mucho tiempo. A finales del siglo XX, en varios países euroamericanos se empezó a prestar más atención a las pérdidas perinatales en campos como la medicina, el derecho y las ciencias sociales, así como por parte de la sociedad en su conjunto. En lugares como Reino Unido, Países Bajos, Australia y Estados Unidos, se lanzaron campañas de educación pública, se formaron grupos de apoyo y se comenzaron a implementar nuevos protocolos de atención médica. Muchos de estos esfuerzos incluyeron el reconocimiento del papel potencialmente positivo del ritual en el contexto de tales pérdidas. Esfuerzos similares llegaron a España más recientemente, con la primera organización nacional de apoyo fundada en 2009 y la primera publicación del gobierno sobre el tema en 2010. Incluso con esta creciente atención, aún no existe consenso sobre las formas socialmente aceptadas del uso de rituales frente a las pérdidas perinatales en España. La presente investigación se propuso estudiar si se han utilizado rituales en situaciones de pérdida en el contexto español en el pasado y en qué consistían, si se utilizan actualmente y si ha habido cambios en su implementación a lo largo del tiempo. El estudio también buscó describir los tipos de rituales que se practicaban o practican y entender de qué modo han sido útiles o valiosos para quienes participaban en ellos. Para responder a estos objetivos, se realizaron entrevistas y grupos focales a un total de 47 participantes cuyas familias experimentaron una pérdida entre 1936 y 2022. También se realizó trabajo de campo en un hospital público urbano de tercer nivel y en sitios conmemorativos de pérdidas perinatales en 12 de las 17 comunidades autónomas de España. Utilizando la obra de Grimes The Craft of Ritual Studies (2013) como marco teórico para el análisis, se encontró que, de los siete elementos del ritual identificados por el autor, los más destacados en el estudio fueron las acciones realizadas, los actores que participaron en ellas, los objetos que utilizaron en su ejecución, y los lugares en los que se llevaron a cabo los rituales. Los hallazgos del estudio indican que muy pocos de los participantes que experimentaron pérdidas a mediados y finales del siglo XX realizaron algún tipo de ritual, mientras que la mayoría manifestó que era algo que necesitaban. Con el paso del tiempo, se advierte un mayor uso de rituales, así como un aumento en su número y variedad. Finalmente, todos los participantes que participaron en algún tipo de ritual reconocieron que éste resultó útil en el procesamiento de su dolor, independientemente de su proximidad temporal a la pérdida misma. La tesis concluye con una discusión sobre el impacto que el ritual, o su ausencia, ha tenido en los participantes, e incluye recomendaciones hacia los profesionales, para que tengan en cuenta los posibles beneficios del uso de rituales además de las decisiones y deseos de las personas que se encuentran en estas situaciones.

Perinatal loss, including miscarriage, stillbirth, and neonatal death, occurs at an intersection between the beginning and end of life. The most significant of life's transitions, these events are rarely if ever expected to coincide. Although human cultures have long recognized death through ritual, it has not typically been used in cases of perinatal loss. This is especially true of cultures like Spain that have been heavily influenced by Roman Catholicism. When and where rituals have been enacted for perinatal loss, they were largely focused on healing or restoring the woman's fertility, as opposed to recognizing the loss itself. More attention began to be paid to perinatal losses in the fields of medicine, law, and the social sciences, as well as by the general public, in several Euro-American countries in the late 20th century. In places like the United Kingdom, the Netherlands, Australia, and the United States, public education campaigns were launched, support groups were formed, and new healthcare protocols were put in place. Many of these efforts included acknowledgement about the potentially positive role for ritual in the context of such losses. Similar efforts arrived in Spain much more recently, with the first national advocacy organization founded in 2009 and the first Health Ministry publication on the subject in 2010. However, even with this growing attention, there are still no officially sanctioned or generally accepted ways of using ritual to respond to perinatal losses in Spain. The present study was undertaken to explore if Spaniards used rituals in the past in situations of perinatal loss, if they are using them today, and if there has been any significant change in their enactment over time. The study also sought to describe the types of rituals enacted and to determine if they were helpful to those who participated in them. To answer these questions, interviews and focus groups were conducted with a total of 47 participants whose families experienced perinatal loss between 1936 and 2022. Field work was also conducted in the obstetrics and gynecology department of a third-level, urban, public hospital, and at perinatal loss memorial sites in 12 of Spain's 17 autonomous communities. Using Grimes' (2013) The Craft of Ritual Studies as a theoretical framework, data analysis showed that of his seven "elements of ritual," the most prominent among the rituals encountered for this study were the actions engaged in, the actors who engaged in them, the objects they used in their enactment, and the places in which rituals were enacted. The study's findings indicate that very few participants with losses in the mid- and late-20th century enacted any sort of ritual, while most said that it was something they needed. There was an increase in the use of ritual over time, as well as an increase in the number and variety of rituals enacted by participants with more recent losses. Finally, all participants who engaged in ritual found it helpful to processing their grief, regardless of its proximity to the loss itself. The thesis concludes with a discussion of the impact that ritual, and/or its absence, had on the study participants, and recommendations for professionals for supporting the use of rituals among people who are experiencing perinatal loss.