Anàlisi del substrat electrofisiològic de l’aurícula esquerra en pacients amb fibril·lació auricular mitjançant l’ús de la ressonància magnètica cardíaca

Abstract

[cat] INTRODUCCIÓ: La fibrosi auricular està considerada el segell distintiu del substrat arritmogènic en el remodelat auricular dels pacients amb fibril·lació auricular (FA) i la seva extensió ha demostrat ser un predictor independent de recurrències després de l’ablació. L’aïllament de les venes pulmonars (VP) és la pedra angular en el tractament d’ablació de la FA, sobretot en formes paroxístiques. No obstant, en FA persistent sovint hi ha presència de substrat arritmogènic més enllà de les VP, fent que sigui necessari una ablació més extensa per evitar recurrències posteriors. En aquest context, l’anàlisi de fibrosi auricular adquireix especial importància. Durant el propi procediment d’ablació, el substrat arritmogènic auricular es pot caracteritzar de manera invasiva mitjançant el mapa electroanatòmic (MEA), la tècnica de referència després de l’anàlisi histològica. Certes variables del MEA com la reducció de voltatge o la conducció alentida són considerades subrogats de la fibrosi auricular. D’altra banda, la ressonància magnètica cardíaca mitjançant la seqüència de realç tardà de gadolini (RMC-RTG) és una tècnica capaç de detectar fibrosi cardíaca de forma no invasiva i s’ha proposat com una alternativa al MEA per a la detecció del substrat auricular arritmogènic. No obstant, la validació d’aquesta tècnica encara no ha

demostrat resultats consistents i reproduïbles. Són necessaris nous estudis que avaluïn l’ús de la RMC-RTG, així com les seves limitacions, en la detecció del substrat arritmogènic en els pacients amb FA. HIPÒTESI:

La RMC-RTG es validarà contra el MEA com a tècnica per detectar fibrosi auricular i potencial substrat arritmogènic en pacients amb FA. OBJECTIU:

Analitzar el rendiment de la RMC-RTG en l’anàlisi del substrat arritmogènic de l’aurícula esquerra (AE) en pacients amb FA.