el otro a las tablas: lo musulmán en la puesta en escena contemporánea del teatro clásico (1986-2021)

Abstract

Aquest estudi sorgeix de la convergència entre la investigació teatral i el desig d'establir una connexió entre la teoria i la pràctica escènica. El seu enfocament principal es dirigeix cap a la imatge de l'altre islàmic, símbol de qualsevol altre, al teatre clàssic espanyol, equiparant-lo amb la seva figura a la posada en escena contemporània entre 1986 i 2021. En aquest sentit, en primer lloc, examinem la postura de els autors auris respecte a la presència d'aquest altre a la societat de llavors, tal com es reflecteix en comèdies com "El Hamete de Toledo", "La gran sultana", "Amar después de la muerte", entre d'altres. El propòsit principal és analitzar com es configuren, interactuen i caracteritzen els personatges islàmics a les obres del Segle d'Or des de la perspectiva de la posada en escena actual. Amb aquesta finalitat, fem servir fonts primàries i secundàries per realitzar una anàlisi semiològica dels muntatges, concentrats principalment en la solució escenogràfica concebuda per desentranyar la ideologia subjacent a l'espectacle. Per això, explorem elements com l'actuació, l'escenografia, la il·luminació, el figurinisme, la música, la kinèsica dels actors i altres aspectes escènics rellevants. Aquesta investigació pretén examinar si aquestes adaptacions reflecteixen els debats polítics i socials actuals, així com la influència de l'evolució a les lleis migratòries en la percepció social de l'altre. A l'hora d'establir connexions i contrastar aquests elements, aspirem a comprendre com les representacions teatrals reflecteixen i responen als canvis en la percepció social i política de l'alteritat, el racisme, la xenofòbia, entre altres aspectes. Ens plantegem si conceptes essencials com la identitat nacional, la integració cultural, la tolerància i la convivència han recuperat rellevància a la societat contemporània, influint així en la decisió dels directors de teatre d'abordar aquestes temàtiques a les seves obres. Aquests temes es manifesten com a inquietuds rellevants per als artistes contemporanis? En resum, es busca comprendre la relació entre el context sociopolític i les representacions teatrals, explorant diverses teories i perspectives per rastrejar les empremtes en les adaptacions escèniques. Com a conclusió, s'explica l'evolució en la comprensió i la tolerància cap a l'altre musulmà sobre les taules de les darreres quatre dècades en comparació amb la seva imatge durant els Segles d'Or. Aquest viatge es presenta com un procés d'aprenentatge a les trobades interculturals, on directors i companyies participen amb diferents nivells de consciència sobre temes delicats com el racisme i la xenofòbia. Finalment, la representació de l'altre islàmic als escenaris reflecteix majoritàriament la polèmica de lluita identitària entre nosaltres i l'altre.

Este estudio surge de la convergencia entre la investigación teatral y el deseo de establecer una conexión entre la teoría y la práctica escénica. Su enfoque principal se dirige hacia la imagen del otro islámico, símbolo de cualquier otro, en el teatro clásico español, equiparándolo con su figura en la puesta en escena contemporánea entre 1986 y 2021. A tal efecto, en primer lugar, examinamos la postura de los autores áureos respecto a la presencia de este otro en la sociedad de entonces, tal como se refleja en comedias como "El Hamete de Toledo", "La gran sultana", "Amar después de la muerte", entre otras. El propósito principal radica en analizar cómo se configuran, interactúan y caracterizan los personajes islámicos en las obras del Siglo de Oro desde la perspectiva de la puesta en escena actual. Con tal fin, empleamos fuentes primarias y secundarias para realizar un análisis semiológico de los montajes, concentrados principalmente en la solución escenográfica concebida para desentrañar la ideología subyacente en el espectáculo. En este sentido, exploramos elementos como la actuación, la escenografía, la iluminación, el figurinismo, la música, la kinésica de los actores y otros aspectos escénicos relevantes. La presente investigación pretende examinar si estas adaptaciones reflejan los debates políticos y sociales actuales, así como la influencia de la evolución en las leyes migratorias en la percepción social del otro. Al establecer conexiones y contrastar estos elementos, aspiramos a comprender de qué manera las representaciones teatrales reflejan y responden a los cambios en la percepción social y política de la alteridad, el racismo, la xenofobia, entre otros aspectos. Nos planteamos si conceptos esenciales como la identidad nacional, la integración cultural, la tolerancia y la convivencia han recuperado relevancia en la sociedad contemporánea, influyendo así en la decisión de los directores de teatro de abordar estas temáticas en sus obras. ¿Estos temas se manifiestan como inquietudes relevantes para los artistas contemporáneos? En resumen, se busca comprender la relación entre el contexto sociopolítico y las representaciones teatrales, explorando diversas teorías y perspectivas para rastrear sus huellas en las adaptaciones escénicas. Como conclusión, se explica la evolución en la comprensión y la tolerancia hacia el otro musulmán sobre las tablas de las últimas cuatro décadas en comparación con su imagen durante los Siglos de Oro. Este viaje se presenta como un proceso de aprendizaje en los encuentros interculturales, donde directores y compañías participan con distintos niveles de conciencia sobre temas delicados como el racismo y la xenofobia. Finalmente, la representación del otro islámico en los escenarios refleja mayoritariamente la polémica de lucha identitaria entre el nosotros y el otro.

This study arises from the convergence between theatrical research and the desire to establish a connection between theory and stage practice. Its main focus is on the portrayal of the Islamic other, symbolizing any other, in classical Spanish theater, comparing it with its representation in contemporary staging between 1986 and 2021. In this regard, initially, we analyze the position of Golden Age authors regarding the presence of this other in society at that time, as reflected in plays like "El Hamete de Toledo", "La gran sultana", "Amar después de la muerte", among others. The main purpose is to examine how Islamic characters are configured, interact, and are characterized in the comedia áurea from the perspective of contemporary staging. For this purpose, primary and secondary sources are used in a semiotic analysis of the productions, primarily focusing on the scenographic solution conceived to unveil the underlying ideology in the spectacle. Elements such as performance, scenography, lighting, costuming, music, actors' kinesics, and other relevant scenic aspects are explored. The present research aims to examine whether these adaptations reflect current political and social debates, as well as the influence of changes in migration laws on the social perception of the other. By establishing connections and contrasting these elements, we aspire to understand how theatrical representations reflect and respond to changes in social and political perception of otherness, racism, xenophobia, and other related aspects. We question whether fundamental concepts such as national identity, cultural integration, tolerance, and coexistence have regained relevance in contemporary society, thereby influencing the decision of theater directors to address these themes in their works. Are these issues prominent concerns for contemporary artists? In summary, the aim is to understand the relationship between sociopolitical context and theatrical representations, exploring various theories and perspectives to trace their impact on stage adaptations. As a conclusion, explains the evolution in understanding and tolerance towards the Islamic other on stage over the last four decades, comparing it with their portrayal during the Golden Age. This journey is presented as a process of learning in intercultural encounters, where directors and companies participate with varying levels of awareness about delicate issues such as racism and xenophobia. Ultimately, the representation of the Islamic other on stage predominantly reflects the controversy of identity struggle between the us and the other.