Principios Metodológicos para un Teatro Clown Socioeducativo. Estudio de Casos desde la Capacidad

Abstract

Aquest treball doctoral aborda el clown socioeducatiu com a eina innovadora en les intervencions socioeducatives amb joves, centrant-se en l'impacte que té sobre la capacitat 'Sentits, Imaginació i Pensament' (SIP) segons l'enfocament de Martha Nussbaum. La investigació es desenvolupa en un institut a la Ciutat de Mèxic a causa de la persistent desigualtat i marginació que afecta els joves que conformen les nou comunitats que s'integren a la intervenció. Per sustentar aquesta informació es consideren les dades proporcionades per l'Informe sobre Desenvolupament Humà (ISDH) de Mèxic 2016 i els informes més recents del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), que destaca l'alta desigualtat al país mexicà. En aquests documents es reconeix la urgència de promoure condicions per millorar el desenvolupament humà i les oportunitats de les persones joves al futur. L'elecció d'aquest context específic proporciona una base significativa per a la intervenció socioeducativa proposada, que cerca contrarestar els efectes negatius de la desigualtat a la comunitat estudiantil de l'institut. El desenvolupament teòric fusiona disciplines i metodologies, proposant el Teatre Clown Socioeducatiu com una integració de la pedagogia social, l'educació social, l'animació teatral, l'acompanyament emocional, l'avaluació col·laborativa i els coneixements de la disciplina del clown.

La secció del Desenvolupament Empíric detalla la implementació de la metodologia en tres grups de joves, utilitzant el teatre clown per observar com incideix la intervenció en la capacitat SIP, com un dels aspectes de la qualitat de vida de les persones joves. Es destaca la diversitat de participants, tot i ser una petita mostra, i s'analitza l'assistència i el compromís a cada grup. L'anàlisi de resultats revela canvis significatius en la capacitat SIP, evidenciant l'eficàcia de la intervenció als diferents grups.

Tot i les adversitats, com la pandèmia per COVID-19 i la transició, obligada per les circumstàncies, a un format virtual, s'aconsegueixen resultats significatius. Les conclusions destaquen èxits en principis metodològics i comprensió dels efectes de la intervenció del clown socioeducatiu sobre la capacitat SIP, ressaltant la importància de "l'educació adequada" i el "mode humà", vistos sota el gresol que proposa Martha Nussbaum. Es proposen pràctiques futures, com ampliar la mostra i adaptar intervencions virtuals a comunitats vulnerables, consolidant així una proposta teòric-metodològica sòlida per avaluar l'impacte d'aquestes intervencions en altres contextos. Aquest estudi contribueix al camp de la pedagogia social, promovent el Teatre Clown Socioeducatiu com una eina valuosa en accions socioeducatives i l'acompanyament emocional.

Este trabajo doctoral aborda al clown socioeducativo como herramienta innovadora en las intervenciones socioeducativas con jóvenes, centrándose en el impacto que tiene sobre la capacidad 'Sentidos, Imaginación y Pensamiento' (SIP) según el enfoque de Martha Nussbaum. La investigación se desarrolla en un instituto en la Ciudad de México debido a la persistente desigualdad y marginación que afecta a los jóvenes que conforman las nueve comunidades que se integran a la intervención. Para sustentar esta información se consideran los datos proporcionados por el Informe sobre Desarrollo Humano (ISDH) de México 2016 y los informes más recientes del Programa de las Naciones Unidas para el Desarrollo (PNUD), que destaca la alta desigualdad en el país mexicano. En estos documentos se reconoce la urgencia de promover condiciones para mejorar el desarrollo humano y las oportunidades de las personas jóvenes en el futuro. La elección de este contexto específico proporciona una base significativa para la intervención socioeducativa propuesta, que busca contrarrestar los efectos negativos de la desigualdad en la comunidad estudiantil del instituto. El desarrollo teórico fusiona disciplinas y metodologías, proponiendo el Teatro Clown Socioeducativo como una integración de la pedagogía social, la educación social, la animación teatral, el acompañamiento emocional, la evaluación colaborativa y los conocimientos de la disciplina del clown.

La sección del Desarrollo Empírico detalla la implementación de la metodología en tres grupos de jóvenes, utilizando el teatro clown para observar de qué manera incide la intervención en la capacidad SIP, como uno de los aspectos de la calidad de vida de las personas jóvenes. Se destaca la diversidad de participantes, a pesar de ser una pequeña muestra, y se analiza la asistencia y compromiso en cada grupo. El análisis de resultados revela cambios significativos en la capacidad SIP, evidenciando la eficacia de la intervención en los diferentes grupos.

A pesar de las adversidades, como la pandemia por COVID-19 y la transición, obligada por las circunstancias, a un formato virtual, se logran resultados significativos. Las conclusiones destacan logros en principios metodológicos y comprensión de los efectos de la intervención del clown socioeducativo sobre la capacidad SIP, resaltando la importancia de la "educación adecuada" y el "modo humano", vistos bajo el crisol que propone Martha Nussbaum. Se proponen prácticas futuras, como ampliar la muestra y adaptar intervenciones virtuales en comunidades vulnerables, consolidando así una propuesta teórico-metodológica sólida para evaluar el impacto de estas intervenciones en otros contextos. Este estudio contribuye al campo de la pedagogía social, promoviendo el Teatro Clown Socioeducativo como una herramienta valiosa en acciones socioeducativas y el acompañamiento emocional.

This doctoral work addresses the socio-educative clown as an innovative tool in socio-educative interventions with young people, focusing on the impact it has on the 'Senses, Imagination and Thought' (SIP, for its acronym in Spanish) capability according to Martha Nussbaum's approach. The research is carried out in an institute in Mexico City due to the persistent inequality and marginalization that affects the young people who make up the nine communities that are part of the intervention. To support this information, the data provided by the Human Development Report (UDR) of Mexico 2016 and the most recent reports of the United Nations Development Programme (UNDP) are considered, which highlights the high inequality in the Mexican country. These documents recognize the urgency of promoting conditions to improve human development and opportunities for young people in the future. The choice of this specific context provides a significant basis for the proposed socio-educative intervention, which seeks to counteract the negative effects of inequality in the institute's student community. The theoretical development merges disciplines and methodologies, proposing Socio-Educative Clown Theater as an integration of social pedagogy, social education, theatrical animation, emotional accompaniment, collaborative evaluation and knowledge of the clown discipline.

The Empirical Development section details the implementation of the methodology in three groups of young people, using clown theater to observe how the intervention affects the SIP capability, as one of the aspects of the quality of life of young people. The diversity of participants is highlighted, despite being a small sample, and the attendance and commitment in each group is analyzed. The analysis of results reveals significant changes in SIP capability, evidencing the effectiveness of the intervention in the different groups.

Despite adversities, such as the COVID-19 pandemic and the transition, forced by circumstances, to a virtual format, significant results are achieved. The conclusions highlight achievements in methodological principles and understanding of the effects of socio-educative clown intervention on SIP capability, highlighting the importance of "adequate education" and the "human way", seen under the crucible proposed by Martha Nussbaum. Future practices are proposed, such as expanding the sample and adapting virtual interventions in vulnerable communities, thus consolidating a solid theoretical-methodological proposal to evaluate the impact of these interventions in other contexts. This study contributes to the field of social pedagogy, promoting Socio-educative Clown Theater as a valuable tool in socio-educative actions and emotional accompaniment.