Global patterns and local realities. Adaptation to climate change by Indigenous Peoples and local communities

Abstract

Aquesta tesi doctoral contribueix al camp de recerca, encara minoritari però en creixement gradual, d'adaptació al canvi climàtic entre els pobles indígenes i les comunitats locals. L'escalfament global antropogènic provoca molts impactes locals que afecten comunitats fortament dependents de les activitats en la natura. Per garantir el manteniment, els ingressos, l'alimentació, l'aigua i el benestar general, els pobles indígenes i les comunitats locals de tot el món han d'adaptar-se i augmentar la seva resiliència contra els impactes adversos del canvi climàtic, ja sigui els experimentats anteriorment com els que s'esperen en un futur. No obstant això, múltiples restriccions dificulten la implementació de l'adaptació. La tesi inclou quatre capítols empírics estructurats en tres parts que aborden els següents temes generals: i) la necessitat d'adaptació (Capítol 2), ii) la naturalesa de l'adaptació local (Capítol 3 i 4), i iii) els reptes de l'adaptació (Capítol 5). En el capítol 2, proporciono un mètode per detectar punts, actuals i futurs, d'alta vulnerabilitat al canvi climàtic, que poden proporcionar informació important per a la planificació de l'adaptació. Els resultats mostren que els 16 llocs difereixen significativament respecte als canvis de temperatura, sensibilitat climàtica i el grau d'implementació de l'adaptació, concloent en la detecció de cinc punts de risc de canvi climàtic potencials. Al capítol 3, classifico patrons globals en les respostes adaptatives implementades per comunitats locals i indígenes. Els resultats mostren que els pobles indígenes i les comunitats locals de tot el món apliquen respostes adaptatives diverses -per a les quals s'utilitzen diversos sistemes de coneixement-, incloent-hi les socials (per exemple, les cooperacions i l'intercanvi), les ecològiques (per exemple, la gestió del sòl i l'aigua), i els ajustos econòmics de la subsistència (per exemple, la diversificació dels mètodes de subsistència). Els resultats també revelen que les estratègies d'adaptació són més sovint dirigides per les pràctiques de subsistència locals que per la zona climàtica. En el capítol 4, avaluo el potencial de les respostes adaptatives locals en els sistemes alimentaris agrícoles i aquàtics per a una adaptació més sostenible. Després d'una consulta bibliogràfica basada en 98 articles científics publicats entre el 2019 i el 2021, destaquem les fortaleses de les respostes d'adaptació climàtica indígenes i locals basades en un coneixement amb d'alt component social (per exemple, l'intercanvi de coneixements en la previsió meteorològica tradicional, els sistemes de reg basats en la comunitat) i la seva alta contribució a la sostenibilitat ambiental (per exemple, l'estalvi de recursos, incloses les activitats de baix consum d'energia intensiva). En l'últim capítol empíric d'aquesta tesi (capítol 5), avaluem les restriccions d'adaptació prevalents basades en dades primàries de 10 regions. Els resultats mostren que la implementació de l'adaptació local augmenta amb l'experiència dels impactes del canvi climàtic, però aquesta implementació sovint es veu obstaculitzada per restriccions socioeconòmiques i de comportament. Aquestes restriccions són molt diverses i sovint específiques del context, de vegades com a resultat de preferències personals i tradicionals. No obstant això, també hi ha patrons recurrents en els enclavaments que indiquen que una major percepció del risc del canvi climàtic i una menor implementació de mesures d'adaptació s'associen amb un menor accés al capital socioeconòmic i una menor seguretat alimentària i de l'aigua. En el capítol final, i basat en els resultats de la tesi, argumento que hi ha una necessitat urgent de fer costat immediatament als pobles indígenes i a les comunitats locals en el seu procés adaptatiu i fornir d'esforços substancials per eliminar les restriccions persistents en la seva adaptabilitat.

Esta tesis doctoral contribuye al campo de investigación, aún descuidado pero en crecimiento gradual, de la adaptación al cambio climático entre los pueblos indígenas y las comunidades locales. El calentamiento global antropogénico provoca numerosos impactos locales que afectan a las comunidades que dependen de la naturaleza para sobrevivir. Para garantizar sus medios de vida, ingresos, alimentos, agua y bienestar general, los pueblos indígenas y las comunidades locales de todo el mundo necesitan adaptarse y aumentar su resiliencia frente a los efectos adversos del cambio climático experimentados y previstos. Sin embargo, existen múltiples limitaciones que dificultan la puesta en práctica de la adaptación. La tesis incluye cuatro capítulos empíricos estructurados en tres partes que abordan los siguientes temas estructurales: i) la necesidad de adaptación (Capítulo 2), ii) la naturaleza de la adaptación local (Capítulos 3 y 4), y iii) los retos de la adaptación (Capítulo 5). En el Capítulo 2, presento un método para detectar los focos actuales y futuros de posibles zonas con alta vulnerabilidad al cambio climático. Los resultados muestran que los 16 emplazamientos difieren significativamente en cuanto a cambios pasados y posibles cambios futuros de la temperatura, sensibilidad climática e índices de aplicación de medidas de adaptación, lo que da lugar a la detección de cinco posibles puntos críticos de riesgo de cambio climático. En el capítulo 3, estudio patrones globales de respuestas adaptativas implementadas localmente por pueblos indígenas y comunidades locales. Los resultados muestran que los pueblos indígenas y las comunidades locales de todo el mundo aplican diversas respuestas de adaptación -para las que se utilizan varios sistemas de conocimiento-, entre las que se incluyen ajustes sociales (por ejemplo, cooperaciones y puesta en común), ecológicos (por ejemplo, gestión del suelo y el agua) y económicos de los medios de subsistencia (por ejemplo, su diversificación). Los resultados también revelan que las estrategias de adaptación suelen estar más dirigidas por las prácticas locales de subsistencia que por la zona climática. En el capítulo 4, evalúo el potencial de las respuestas adaptativas locales en los sistemas alimentarios agrícolas y acuáticos para una adaptación más sostenible. Entre los resultados de una revisión bibliográfica basada en 98 artículos científicos publicados entre 2019 y 2021 destacan las respuestas de adaptación al clima basadas en el conocimiento indígena y local con respecto a sus altos componentes sociales (por ejemplo, el intercambio de conocimientos en el pronóstico del tiempo tradicional, los sistemas de riego basados en la comunidad) y su alta contribución a la sostenibilidad ambiental (por ejemplo, el ahorro de recursos, incluidas las actividades de bajo consumo de energía). En el último capítulo empírico de esta tesis (Capítulo 5), evalúo sobre el terreno las limitaciones de adaptación prevalentes basándome en datos primarios de 10 lugares. Dichas limitaciones son muy diversas y a menudo específicas de cada contexto, a veces como resultado de preferencias personales y tradicionales. Sin embargo, también existen patrones recurrentes en todos los lugares que indican que una mayor percepción de los riesgos del cambio climático y una menor seguridad alimentaria e hídrica. En el capítulo de conclusiones y basándome en los resultados de la tesis, sostengo que existe una necesidad urgente de apoyar inmediatamente a los Pueblos Indígenas y a las comunidades locales en su comportamiento adaptativo y de realizar esfuerzos sustanciales para eliminar las limitaciones persistentes de la adaptación.

This PhD thesis contributes to the still neglected but gradually growing research field of climate change adaptation among Indigenous Peoples and local communities. Anthropogenic global warming results in many local impacts that affect nature-dependent communities. To secure livelihood, income, food, water, and general well-being, Indigenous Peoples and local communities across the globe need to adapt and increase their resilience against experienced and expected adverse climate change impacts. However, manifold constraints hamper adaptation implementation. The thesis includes four empirical chapters structured in three parts addressing the following overarching topics: i) the need for adaptation (Chapter 2), ii) the nature of local adaptation (Chapter 3 and 4), and iii) the challenges for adaptation (Chapter 5). In Chapter 2, I provide a method to detect current and future hotspots of potential climate change risks, which may provide important insights for adaptation planning. The findings show that the 16 sites differ significantly with respect to past and potential future changes in temperature, climate sensitivity, and adaptation implementation rates, resulting in the detection of five potential climate change risk hotspots. In Chapter 3, I document global patterns of adaptive responses locally implemented by Indigenous People and local communities.The findings show that Indigenous Peoples and local communities across the world apply diverse adaptive responses -for which various knowledge systems are used-, including social (e.g., co-operations and sharing), ecological (e.g., soil and water management), and economic livelihood adjustments (e.g., livelihood diversification). The findings also reveal that adaptation strategies are more often steered by local livelihood practices than by the climate zone. In Chapter 4, I assess the potential of local adaptive responses in agricultural and aquatic food systems for sustainable adaptation. Results from a literature review based on 98 peer-reviewed scientific articles published between 2019 and 2021 highlight the strengths of Indigenous and local knowledge-based climate adaptation responses with respect to their high social components (e.g., knowledge sharing in traditional weather forecast, community-based irrigation systems) and their high contribution to environmental sustainability (e.g., resource-saving, including low energy-intensive activities). In the last empirical chapter of this thesis (Chapter 5), I assess prevalent adaptation constraints based on primary data from 10 field sites. The findings show that local adaptation implementation increases with the experience of climate change impacts, but that implementation is often hampered by socio-economic and behavioral constraints. Such constraints are highly diverse and often context-specific, sometimes as a result of personal and traditional preferences. However, there are also recurrent patterns across sites indicating that higher climate change risk appraisals and lower adaptation implementation are associated with lower access to socio-economic capital and lower food and water security. In the concluding chapter and based on the results of the thesis, I argue that there is an urgent need to immediately support Indigenous Peoples and local communities in their adaptive behavior and to provide substantial efforts to remove persistent adaptation constraints.