Temas y motivos en la ciencia ficción andina escrita por mujeres (2010-2020)

Abstract

Aquesta investigació té per objectiu general determinar i analitzar els cinc temes i motius més freqüents als relats de ciència ficció andina escrita per dones publicats entre 2010 i 2020. Els temes i motius del corpus d'anàlisi es representen des d'una perspectiva d'otratat a la monstruositat respecte al discurs hegemònic capitalista, patriarcal i colonial. No obstant això, aquests personatges «altres» no aconsegueixen subvertir el sistema, i en molts casos acaben absorbits pel mateix, sent recurrent la forma distòpica. Així, tret de comptades excepcions, l'otretat «no pressuposa cap subversió davant de la norma, ja que ha estat produït pel propi sistema per reforçar-lo, per la qual cosa la dissidència que representa la monstruositat com a lloc des d'on convertir-se en un element de resistència per a la transformació social desapareix» (López-Pellisa, 2022a: 410). Els monstres contrahegemònics, per la seva banda, aconsegueixen la subversió a través del seu propi agenciament com a «un altre inadequat/ble» (Haraway, 1999). L'alteritat dels relats estaran marcades per raça, classe, gènere, edat (infantesa o vellesa davant de l'adultesa) i espècie.

Esta investigación tiene por objetivo general determinar y analizar los cinco temas y motivos más frecuentes en los relatos de ciencia ficción andina escrita por mujeres publicados entre 2010 y 2020. Los temas y motivos del corpus de análisis se representan desde una perspectiva de otredad, que tiende a la monstruosidad respecto al discurso hegemónico capitalista, patriarcal y colonial. Sin embargo, estos personajes «otros» no logran subvertir el sistema, y en muchos casos terminan absorbidos por el mismo, siendo recurrente la forma distópica. Así, salvo contadas excepciones, la otredad «no presupone ninguna subversión frente a la norma, ya que ha sido producido por el propio sistema para reforzarlo, por lo que la disidencia que representa la monstruosidad como lugar desde el que convertirse en un elemento de resistencia para la transformación social desaparece» (López-Pellisa, 2022a: 410). Los monstruos contrahegemónicos, por su parte, logran la subversión a través de su propio agenciamiento como «otro inapropiado/ble» (Haraway, 1999). La alteridad de los relatos estarán marcadas por raza, clase, género, edad (niñez o vejez frente a la adultez) y especie.

The primary objective of this research is to identify and analyze the five most frequent themes and motifs in Andean science fiction stories written by women and published between 2010 and 2020. The themes and motifs within the corpus are represented from a perspective of otherness, which often veers towards monstrosity in relation to hegemonic capitalist, patriarchal, and colonial discourses. However, these "other" characters frequently fail to subvert the system, often becoming absorbed by it, with dystopian elements recurring. Thus, with few exceptions, otherness "does not presuppose any subversion of the norm, since it has been produced by the system itself to reinforce it, so that the dissidence represented by monstrosity as a place from which to become an element of resistance for social transformation disappears" (López-Pellisa, 2022a: 410). Conversely, counter-hegemonic monsters achieve subversion through their own agency as "inappropriate/d others" (Haraway, 1999). The otherness in these narratives is marked by race, class, gender, age (childhood or old age versus adulthood), and species.