Pueblos Indígenas en Resistencia: Transnacionalismo Político, Activismo y Redes Sociales

Abstract

El transnacionalisme polític indígena és un fenomen que ha cobrat rellevància en les últimes dècades. Es refereix a la participació política dels pobles indígenes que transcendeixen les fronteres nacionals. Aquest transnacionalisme s'ha convertit en una eina poderosa per als pobles indígenes en la seva lluita pel reconeixement dels seus drets i la preservació de la seva cultura. A través de la participació en organitzacions internacionals i la creació de xarxes transnacionals, els indígenes han aconseguit visibilitzar les seves demandes i generar canvis significatius en l'agenda política global. Les preguntes de recerca que van guiar aquesta tesi doctoral van ser: De quina manera el transnacionalisme aporta força política als pobles indígenes? Quin és el paper actual dels pobles indígenes en la presa de decisions de caràcter internacional? En segon lloc, les preguntes que sorgeixen es concentren en la relació entre els pobles indígenes i les seves organitzacions polítiques amb els estats-nació en els quals habiten. Permet el transnacionalisme polític indígena una relació més simètrica (o menys asimètrica) entre els pobles indígenes i altres actors històricament hegemònics (p. ex. els estats nació)? Finalment, en tercer lloc, pretenc respondre amb aquesta tesi a temes sobre metodologies i mecanismes utilitzats per aquestes organitzacions indígenes i les dinàmiques d'articulació entre elles. Com s'organitzen? Es generen dificultats a l'hora d'organitzar-se entre els diversos col·lectius indígenes? Quins mecanismes i mitjans utilitzen per a això? Els resultats donen, en primer lloc, la possibilitat de proposar una classificació de tres tipus de transnacionalisme polític indígena: el migratori, l'institucional i el de pobles trans-estatals. En segon lloc, s'evidencia i exemplifica dins de la tesi els diferents mecanismes que han utilitzat els pobles indígenes per realitzar activisme polític, sent el més rellevant l'activisme digital indígena, el qual es va veure enfortit a més pel context del COVID-19. Així, en aquesta tesi es presenten les maneres d'organitzar-se transnacionalment, els mètodes d'activisme polític i les limitacions del transnacionalisme indígena.

El transnacionalismo político indígena ha cobrado relevancia en las últimas décadas. Se refiere a la participación política de los pueblos indígenas que trascienden las fronteras nacionales. Se ha convertido en una herramienta poderosa para los pueblos indígenas en su lucha por el reconocimiento de sus derechos y la preservación de su cultura. A través de la participación en organizaciones internacionales y la creación de redes transnacionales, los indígenas han logrado visibilizar sus demandas y generar cambios significativos en la agenda política global. Las preguntas de investigación que guiaron esta tesis doctoral fueron: ¿De qué manera el transnationalismo aporta fuerza política a los pueblos indígenas? ¿Cuál es el rol actual de los pueblos indígenas en la toma de decisiones de carácter internacional? En segunda instancia, las interrogantes que surgen van enfocadas a la relación entre los pueblos indígenas, sus organizaciones políticas con los estados-nación en los cuales habita ¿el transnacionalismo político indígena permite una relación más simétrica (o menos asimétrica) entre los pueblos indígenas y otros actores históricamente hegemónicos (e.g. los estados-nación)? Finalmente, pretendo examinar las metodologías y mecanismos utilizadas por estas organizaciones indígenas y las dinámicas de articulación entre ellos: ¿Cómo se organizan? ¿Se generan dificultades a la hora de organizarse entre los diversos colectivos indígenas? ¿Qué mecanismos y medios utilizan para esto? Los resultados arrojan, en primer lugar, la posibilidad de proponer una clasificación de tres tipos de transnacionalismo político indígena: el migratorio, el institucional y el de pueblos trans-estatales. En segundo lugar, se evidencia y ejemplifica dentro de la tesis los distintos mecanismos que han utilizados los pueblos indígenas para realizar activismo político, siendo el más relevante el activismo digital indígena, el cual se vio fortalecido además por el contexto del COVID-19. Así, en esta tesis se presentan las formas de organizarse transnacionalmente, los métodos de activismo político y además las limitaciones del transnacionalismo indígena.

Indigenous political transnationalism has gained relevance in recent decades. It refers to the political participation of Indigenous peoples that transcends national borders. It has become a powerful tool for Indigenous peoples in their struggle for the recognition of their rights and the preservation of their culture. Through participation in international organisations and the creation of transnational networks, Indigenous peoples have made their demands visible and generated significant changes in the global political agenda. The research questions that guided this doctoral thesis were: In what way does transnationalism contribute political strength to Indigenous peoples? What is the current role of Indigenous peoples in international decision-making? Secondly, questions arise about the relationship between Indigenous peoples and their political organisations with the nation-states in which they reside. Does Indigenous political transnationalism enable a more symmetrical (or less asymmetrical) relationship between Indigenous peoples and other historically hegemonic actors (e.g., nation-states)? Finally, I intend to examine the methodologies and mechanisms used by these Indigenous organisations and the dynamics of articulation between them. How are they organised? What difficulties emerge in the selforganisation of various Indigenous collectives? What mechanisms and means do they use for this? The results show, first, the possibility of proposing a classification of three types of Indigenous political transnationalism: migratory, institutional and of trans-state peoples. Secondly, the thesis demonstrates and exemplifies the different mechanisms that Indigenous peoples have used to carry out political activism, the most relevant being Indigenous digital activism, which was also strengthened by the context of COVID-19. Thus, in this thesis the ways of organising transnationally, the methods of political activism and the limitations of indigenous transnationalism are presented.