Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Comunicació i Periodisme
Aquesta tesi proposa una conceptualització del fenomen comunicatiu i social anomenat "escàndol de discurs públic" -originalment presentat com a ¿talk scandal¿per Ekström i Johansson (2008)- i una definició de les diverses formes de dissens que s'activen davant d'una transgressió moral produïda per un acte discursiu. L'elaboració teòrica s'alimenta de tres àmbits principals: en primer lloc, de l'¿escandalogia¿ (Thompson, 2001; Allern i Pollack, 2012; Haller et al., 2018; Tumber i Waisbord, 2019), com a camp especialitzat a l'estudi d'escàndols; en segon lloc, de la teoria mimètica de René Girard (1986), que entén l'escàndol com una situació de violència unànime de tots contra un que es resol mitjançant l'execució d'una víctima propiciatòria; i, finalment, del camp de la comunicació de crisi i la gestió del dissens, específicament, de la teoria de comunicació d'assumptes públics elaborada per Elizalde (2009; 2017), que ofereix una matriu per diferenciar diverses situacions de dissens i un model de gestió basat en la conversa estratègica. D'aquesta manera, es presenta a l'escàndol com un procés de comunicació que configura una situació de dissens i indignació moral que posa en risc la posició social de l'acusat al sistema de referència. Recolzats en aquesta proposta, es distingeixen quatre nivells de dissens: controvèrsies (disputa sobre idees); polèmiques estratègiques (conflicte sobre interessos); polèmiques afectives (enfrontament per valors); i escàndols de discurs públic (transgressió moral que amenaça la posició social). A partir del treball de camp sobre sis casos es desenvolupa un model de mecanismes causals (Hedström, 2009) que expliquen l'activació, l'evolució i la resolució dels escàndols, en dues possibles trajectòries: la pèrdua de posició de l'acusat per efecte del dissens i el bloqueig del dissens que produeix una situació de dissens més controlat o, fins i tot, una de nova de consens. D'aquesta manera, els casos de Cordera (Argentina, 2015) i Zapata (Espanya, 2015) es configuren com a escàndols de discurs públic en què es verifica el procés complet d'escandalització i conclouen amb la pèrdua de la posició social de l'acusat. Per la seva banda, el cas de Trump (Estats Units, 2016) activa una explosió de dissens que arriba a posar en risc la seva candidatura a les eleccions presidencials, però mitjançant una resposta estratègica de contraatac, afavorida pel context, aconsegueix travessar la situació de dissenso mantenint-se a la contesa. Finalment, en els casos de Xuxa (Brasil, 2021), Miriano (Espanya, 2013) i el papa Francesc (Xile, 2018), el dissens activat per la transgressió discursiva es bloqueja abans que arribi a posar-se en risc la posició social de els acusats. Així, es configura una situació de dissens anomenada ¿;polèmica afectiva¿(caracteritzada per l'enfrontament de valors) en els primers casos i de ¿;controvèrsia¿(caracteritzada per la confusió o diferència en les idees), a l'últim. Aquests processos de dissens impacten en el crèdit social, però no pas en la posició estructural o en la identitat moral de l'acusat. La modelització de les fases i els mecanismes d‟escalada o bloqueig del dissens realitzada ofereix una base per identificar una sèrie de conclusions per a la gestió de l‟escàndol de discurs públic. A partir de les troballes de la tesi, es presenta un aprofundiment en el procés de converses d'alta complexitat sobre valors per abordar-les amb actitud constructiva. Finalment, es proposa un model de gestió del discurs públic anomenat CLEVAS (Context, Legitimitat, Enfocament, Versions, Actes i Senyals) que articula tres intel·ligències: contextual, relacional i discursiva. A les conclusions es discuteixen les nostres aportacions sobre la gestió de l'escàndol de discurs públic i sobre la gestió del dissens en converses d'alta complexitat sobre valors.
Esta tesis propone una conceptualización del fenómeno comunicativo y social denominado ¿escándalo de discurso público¿; -originalmente presentado como ¿talk scandal¿; por Ekström y Johansson (2008)-; y una definición de las diversas formas de disenso que se activan ante una transgresión moral producida por un acto discursivo. La elaboración teórica se alimenta de tres ámbitos principales: en primer lugar, de la ¿escandalogía¿; (Thompson, 2001; Allern y Pollack, 2012; Haller et al., 2018; Tumber y Waisbord, 2019), como campo especializado en el estudio de escándalos; en segundo lugar, de la teoría mimética de René Girard (1986), que entiende el escándalo como una situación de violencia unánime de todos-contra-uno que se resuelve mediante la ejecución de una víctima propiciatoria; y, finalmente, del campo de la comunicación de crisis y la gestión del disenso, específicamente, de la teoría de comunicación de asuntos públicos elaborada por Elizalde (2009; 2017), que ofrece una matriz para diferenciar diversas situaciones de disenso y un modelo de gestión basado en la conversación estratégica. De esta manera, se presenta al escándalo como un proceso de comunicación que configura una situación de disenso e indignación moral que pone en riesgo la posición social del acusado en su sistema de referencia. Apoyados en esta propuesta, se distinguen cuatro niveles de disenso: controversias (disputa sobre ideas); polémicas estratégicas (conflicto sobre intereses); polémicas afectivas (enfrentamiento por valores); y escándalos de discurso público (transgresión moral que amenaza la posición social). A partir del trabajo de campo sobre seis casos se desarrolla un modelo de mecanismos causales (Hedström, 2009) que explican la activación, la evolución y la resolución de los escándalos, en dos posibles trayectorias: la pérdida de posición del acusado por efecto del disenso y el bloqueo del disenso que produce una situación de disenso más controlado o, incluso, una nueva de consenso. De esta manera, los casos de Cordera (Argentina, 2015) y Zapata (España, 2015) se configuran como escándalos de discurso público en los que se verifica el proceso completo de escandalización y concluyen con la pérdida de la posición social del acusado. Por su parte, el caso de Trump (Estados Unidos, 2016) activa una explosión de disenso que llega a poner en riesgo su candidatura en las elecciones presidenciales, pero mediante una respuesta estratégica de contraataque, favorecida por el contexto, consigue atravesar la situación de disenso manteniéndose en la contienda. Finalmente, en los casos de Xuxa (Brasil, 2021), Miriano (España, 2013) y el papa Francisco (Chile, 2018), el disenso activado por la transgresión discursiva se bloquea antes de que llegue a ponerse en riesgo la posición social de los acusados. Así, se configura una situación de disenso denominada ¿polémica afectiva¿; (caracterizada por el enfrentamiento de valores) en los primeros casos y de ¿controversia¿; (caracterizada por la confusión o diferencia en las ideas), en el último. Estos procesos de disenso impactan en el crédito social, pero no en la posición estructural o en la identidad moral del acusado. La modelización de las fases y los mecanismos de escalada o bloqueo del disenso realizada ofrece una base para identificar una serie conclusiones para la gestión del escándalo de discurso público. A partir de los hallazgos de la tesis, se presenta una profundización en el proceso de conversaciones de alta complejidad sobre valores para abordarlas con actitud constructiva. Finalmente, se propone un modelo de gestión del discurso público denominado CLEVAS (Contexto, Legitimidad, Enfoque, Versiones, Actos y Señales) que articula tres inteligencias: contextual, relacional y discursiva. En las conclusiones se discuten nuestras aportaciones sobre la gestión del escándalo de discurso público y sobre la gestión del disenso en conversaciones de alta complejidad sobre valores.
This thesis proposes an expanded conceptualization of the communicative and social phenomenon termed ¿public discourse scandal¿ -originally introduced as ¿talk scandal¿ by Ekström and Johansson (2008)-, and a definition of the various forms of dissent activated in response to a moral transgression produced by a discursive act within a hybrid media system and a fractured society. The theoretical framework draws from three main domains: firstly, Scandalogy (Thompson, 2001; Allern & Pollack, 2012; Haller et al., 2018; Tumber & Waisbord, 2019), as a specialized field in the study of scandals; secondly, René Girard's mimetic theory (1986), which conceives of scandal as a situation of unanimous violence of all-against-one resolved through the execution of a scapegoat victim; and finally, the field of crisis communications and dissent management, specifically, Elizalde's theory of public affairs communications (2009; 2017), which provides a framework for distinguishing various situations of dissent and a management model based on the strategic conversation perspective. Thus, scandal is presented as a communicative process that configures a situation of dissent and moral indignation jeopardizing the social position of the accused within their reference system. Building on this proposition, four levels of dissent are distinguished: controversies (dispute over ideas); strategic polemics (conflict over interests); affective polemics (confrontation over values); and public discourse scandals (moral transgression threatening social position). Based on fieldwork on six cases of dissent activated by a declaration that transgresses widely accepted values, a model of causal mechanisms (Hedström, 2009) is developed to explain the activation, evolution, and resolution of scandals, along two possible trajectories: the loss of the accused¿s position due to dissent and the blocking of dissent resulting in a more controlled dissent situation or even a spiral of consensus. The cases of Cordera (Argentina, 2015) and Zapata (Spain, 2015) are configured as public discourse scandals wherein the complete process of scandalization is verified, concluding with social condemnation and the loss of the accused¿s social position. In contrast, the case of Trump (United States, 2016) triggers an explosion of dissent that threatens his candidacy in the presidential elections but, through a strategic counterattack, facilitated by the context, managed to navigate the dissent situation, and remain in the contest. Finally, in the cases of Xuxa (Brazil, 2021), Miriano (Spain, 2013), and Pope Francis (Chile, 2018), dissent activated by discursive transgression is blocked before it can put at serious risk the accused's social position. Thus, a situation of dissent termed -affective polemic- (characterized by values confrontation) is configured in the former cases and -controversy- (characterized by confusion or difference in ideas) in the latter. These dissent processes impact social credibility but not the structural position or moral identity of the accused. The modeling of escalation or blocking mechanisms of dissent offers a basis for identifying several conclusions for managing public discourse scandal. Based on the thesis findings, a deepening in the process of high-complexity conversations on moral values is proposed to address them constructively. Lastly, a model of public discourse management called CLAVAS (Context, Legitimacy, Approach, Versions, Acts, and Signals) is proposed, articulating three intelligences: contextual, relational, and discursive. In the conclusions we discuss our contributions on the management of public discourse scandal and on the management of dissent in high complexity conversations about values.
Comunicació; Communications; Comunicación; Dissens; Dissent; Disenso; Escàndol; Scandal; Escándalo
316 - Sociologia. Comunicació
Ciències Socials
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.