Psicopatología, cognición y calidad de vida en epilepsia resistente

Author

Monteagudo Gimeno, Eila

Director

Sánchez González, Roberto

Pintor Pérez, Luis

Bulbena Vilarrasa, Antonio

Tutor

Bulbena Vilarrasa, Antonio

Date of defense

2024-07-10

Pages

111 p.



Doctorate programs

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Psiquiatria

Abstract

Introducció: L'epilèpsia és una de les malalties neurològiques més prevalents. Aproximadament un terç dels subjectes afectes d'epilèpsia presenten resistència al tractament farmacològic, i constitueixen un subgrup de més gravetat. Els subjectes amb epilèpsia resistent tenen més probabilitat de presentar comorbiditats a nivell psicopatològic i cognitiu i una pitjor qualitat de vida. S'ha de treballar sota un enfocament sistemàtic a l'avaluació psicopatològica i cognitiva d'aquests subjectes. A més, l’evidència de la possible associació entre psicopatologia i cognició és escassa, i aquesta és encara més limitada en epilèpsia resistent. Objectius: Els objectius principals d'aquesta investigació són definir el perfil psicopatològic i neuropsicològic de pacients amb epilèpsia resistent i el seu impacte a nivell de qualitat de vida, així com estudiar si hi ha una associació entre psicopatologia i cognició en aquest subgrup de pacients. Mètodes: Estudi transversal descriptiu d'una mostra de pacients de la Unitat d'Epilèpsia de l'Hospital Clínic de Barcelona des del gener del 2009 fins al juny del 2017. Es va realitzar una anàlisi descriptiva de les variables sociodemogràfiques i clíniques. Per comparar variables contínues i categòriques es van utilitzar la prova t de student i txi-quadrat, respectivament, i es va fer una anàlisi d'associació entre cognició i psicopatologia, i qualitat de vida i psicopatologia, mitjançant estadístiques d'associació. Els procediments estadístics es van fer mitjançant el programa R-4.0.1. Resultats: Es van incloure 286 subjectes que complien criteris d'inclusió. Un 26,4% tenien un diagnòstic de trastorn depressiu, un 18,8% trastorn d'ansietat, un 3,4% trastorn psicòtic i un 2,6% un altre diagnòstic psiquiàtric. Un 34,8% tenien un diagnòstic de Trastorn Disfòric Interictal. No es va trobar associació estadísticament significativa entre símptomes de depressió i ansietat valorats mitjançant HADS i variables cognitives. Es va trobar associació estadísticament significativa entre dimensions de SCL-90-R i PDQ-4+ i determinades variables cognitives. Es va trobar associació estadísticament significativa entre psicopatologia i pitjor qualitat de vida. Conclusions: Els resultats d'aquesta investigació indiquen una prevalença elevada de psicopatologia en subjectes amb epilèpsia resistent al tractament. Més presència de psicopatologia s'associa amb pitjor qualitat de vida, considerant-se fins i tot com el principal predictor de qualitat de vida en epilèpsia, per sobre de la presència de les crisis. Pel que fa a la relació entre psicopatologia i cognició, no es va trobar associació entre HADS i variables neuropsicològiques mentre sí que es van trobar algunes associacions entre psicopatologia valorada mitjançant escales psicomètriques (SCL-90-R, PDQ-4+) o segons diagnòstic (Trastorn Disfòric Interictal ) i variables neuropsicològiques, sent una àrea molt poc explorada que mereix més atenció. Aquesta investigació afavoreix una major comprensió de la comorbiditat neuropsiquiàtrica en epilèpsia resistent i evidencia la importància d'una valoració des d'un punt de vista multidisciplinar, la qual ha d'incloure un abordatge psiquiàtric i neuropsicològic des del moment del diagnòstic.


Introducción: La epilepsia es una de las enfermedades neurológicas más prevalentes. Aproximadamente un tercio de los sujetos afectos de epilepsia presentan resistencia al tratamiento farmacológico, constituyendo un subgrupo de mayor gravedad. Los sujetos con epilepsia resistente tienen mayor probabilidad de presentar comorbilidades a nivel psicopatológico y cognitivo y una peor calidad de vida. Se debe trabajar bajo un enfoque sistemático en la evaluación psicopatológica y cognitiva de estos sujetos. Además, existe muy escasa evidencia de la posible asociación entre psicopatología y cognición, y ésta es más limitada en epilepsia resistente. Objetivos: Los principales objetivos de esta investigación son definir el perfil psicopatológico y neuropsicológico en pacientes con epilepsia resistente y su impacto a nivel de calidad de vida, así como estudiar si existe una asociación entre psicopatología y cognición en este subgrupo de pacientes. Métodos: Estudio transversal descriptivo de una muestra de pacientes de la Unidad de Epilepsia del Hospital Clínic de Barcelona desde enero 2009 hasta junio 2017. Se realizó un análisis descriptivo de las variables sociodemográficas y clínicas. Para comparar variables continuas y categóricas se utilizaron la prueba t de student y chi-cuadrado, respectivamente, y se realizó un análisis de asociación entre cognición y psicopatología, y calidad de vida y psicopatología, mediante estadísticos de asociación. Los procedimientos estadísticos se realizaron mediante el programa R-4.0.1. Resultados: Se incluyeron 286 sujetos que cumplían criterios de inclusión. Un 26.4% tenían un diagnóstico de trastorno depresivo, un 18.8% trastorno de ansiedad, un 3.4% trastorno psicótico y un 2.6% otro diagnóstico psiquiátrico. Un 34.8% tenían un diagnóstico de Trastorno Disfórico Interictal. No se encontró asociación estadísticamente significativa entre síntomas de depresión y ansiedad valorados mediante HADS y variables cognitivas. Se encontró asociación estadísticamente significativa entre dimensiones de SCL-90-R y PDQ-4+ y determinadas variables cognitivas. Se encontró asociación estadísticamente significativa entre psicopatología y peor calidad de vida. Conclusiones: Los resultados de esta investigación indican una elevada prevalencia de psicopatología en sujetos con epilepsia resistente al tratamiento. Mayor presencia de psicopatología se asocia con peor calidad de vida, considerándose incluso como el principal predictor de calidad de vida en epilepsia, por encima de la presencia de crisis en sí. Respecto a la relación entre psicopatología y cognición, no se encontró asociación entre HADS y variables neuropsicológicas mientras sí que se encontraron algunas asociaciones entre psicopatología valorada mediante escalas psicométricas (SCL-90-R, PDQ-4+) o según diagnóstico (Trastorno Disfórico Interictal) y variables neuropsicológicas, siendo un área muy poco explorada que merece mayor atención. Esta investigación favorece una mayor comprensión de la comorbilidad neuropsiquiátrica en epilepsia resistente y evidencia la importancia de una valoración desde un punto de vista multidisciplinar, la cual debe incluir un abordaje psiquiátrico y neuropsicológico desde el momento del diagnóstico.


Introduction: Epilepsy is one of the most prevalent neurological diseases. Approximately one third of subjects present resistance to pharmacological treatment, characterizing group with a more severe disorder. Subjects with drug resistant epilepsy are more likely to present psychopathological and cognitive comorbidities as well as poorer quality of life. A systematic approach must be followed during the psychopathological and cognitive evaluation of these subjects. Furthermore, there is very little evidence of the possible association between psychopathology and cognition, and this is more limited in resistant epilepsy. Objectives: The main objectives of this investigation are to define the psychopathological and neuropsychological profile in patients with resistant epilepsy and its impact on quality of life and to assess whether there is an association between psychopathology and cognition in this subgroup of patients. Methods: Descriptive cross-sectional study of a sample of patients from the Epilepsy Unit of Hospital Clínic de Barcelona from January 2009 to June 2017. A descriptive analysis of the sociodemographic and clinical variables was carried out. To compare continuous and categorical variables, student t test and chi-square test were used, respectively, and an association analysis was carried out between cognition and psychopathology, and quality of life and psychopathology, using association statistics. Statistical procedures were performed using the R-4.0.1 program. Results: A final number of 286 subjects who met inclusion criteria were included. 26.4% had a diagnosis of depressive disorder, 18.8% of anxiety disorder, 3.4% of psychotic disorder and 2.6% of another disorder. 34.8% had a diagnosis of Interictal Dysphoric Disorder. No statistically significant association was found between symptoms of depression and anxiety assessed by HADS and cognitive variables. A statistically significant association was found between dimensions of SCL-90-R and PDQ-4+ and certain cognitive variables. A statistically significant association was found between psychopathology and worse quality of life. Conclusions: The results of this research indicate a high prevalence of psychopathology in subjects with drug resistant epilepsy. A greater presence of psychopathology is associated with worse quality of life, and is even considered the main predictor of quality of life in epilepsy. Regarding the relationship between psychopathology and cognition, no association was found between HADS and neuropsychological variables, while statistically significant associations were found between psychopathology assessed using psychometric scales (SCL-90-R, PDQ-4+) or according to diagnosis (Interictal Dysphoric Disorder) and neuropsychological variables, being an area scarcely explored that deserves greater attention. This research favors a greater understanding of neuropsychiatric comorbidity in resistant epilepsy and demonstrate the importance of an assessment from a multidisciplinary point of view, which should include a psychiatric and neuropsychological approach from the moment of the diagnosis.

Keywords

Epilèpsia resistent; Drug-resistant epilepsy; Epilepsia resistente; Psicopatologia; Psychopathology; Psicopatología; Cognició; Cognition; Cognición

Subjects

616.89 - Psychiatry. Pathological psychiatry. Psychopathology

Knowledge Area

Ciències de la Salut

Documents

emg1de1.pdf

12.27Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)