Photocollectives in Brazil And Spain: in search of a definition for a potential vector of decolonial photography

Abstract

La tesi examina l'evolució del panorama del periodisme i del fotoperiodisme a la llum dels canvis globals i les crisis del principi del segle XXI. Argumenta que els models tradicionals centrats en l'Occident, arrelats en narratives colonialistes i imperialistes, són cada vegada més inadequats. A mesura que el món enfronta crisis climàtiques, inestabilitat financera i canvis geopolítics, s'estan emergint nous centres de poder i epistemologies alternatives, especialment des del Sud Global. Aquestes dificultats requereixen una reavaluació del paper i les metodologies del fotoperiodisme en la representació autèntica de perspectives diverses.

La tesi sosté que els col·lectius fotogràfics contemporanis representen una resposta crucial a aquestes dinàmiques. Aquests col·lectius utilitzen eines digitals i xarxes de col·laboració per desafiar els paradigmes periodístics tradicionals. Busquen descentralitzar la producció de narratives visuals, potenciar les veus marginades i reconfigurar el discurs públic oferint perspectives alternatives sovint obviades pels mitjans de comunicació dominants.

Basant-se en teories decolonials, la tesi destaca la importància de reconèixer i valorar epistemologies i formes de coneixement no occidentals. Critica el paper històric i actual de la fotografia en perpetuar dinàmiques de poder colonial i defensa una fotografia que amplifiqui veus i perspectives de contextos culturals diversos.

Estudiant els col·lectius fotogràfics contemporanis dins del marc de la societat en xarxa, la recerca pretén desxifrar les seves dinàmiques organitzatives i el potencial per fomentar un fotoperiodisme decolonial. Això implica entendre com aquests col·lectius naveguen els espais digitals, desafien narratives dominants i contribueixen a un paisatge mediàtic global més inclusiu.

En conclusió, la tesi contribueix a discussions més àmplies sobre el futur del fotoperiodisme, defensant pràctiques que respectin i elemin perspectives culturals i epistemologies diverses. Subratlla el potencial transformador dels col·lectius fotogràfics contemporanis en reconfigurar la representació visual d'esdeveniments globals i narratives.

La tesis examina la evolución del panorama del periodismo y el fotoperiodismo a la luz de los cambios globales y las crisis del inicio del siglo XXI. Argumenta que los modelos tradicionales centrados en Occidente, arraigados en narrativas colonialistas e imperialistas, son cada vez más inadecuados. A medida que el mundo enfrenta crisis climáticas, inestabilidad financiera y cambios geopolíticos, están emergiendo nuevos centros de poder y epistemologías alternativas, especialmente desde el Sur Global. Estas dificultades requieren una reevaluación del papel y las metodologías del fotoperiodismo en la representación auténtica de perspectivas diversas.

La tesis sostiene que los colectivos fotográficos contemporáneos representan una respuesta crucial a estas dinámicas. Estos colectivos utilizan herramientas digitales y redes de colaboración para desafiar los paradigmas periodísticos tradicionales. Buscan descentralizar la producción de narrativas visuales, potenciar las voces marginadas y reconfigurar el discurso público ofreciendo perspectivas alternativas frecuentemente obviadas por los medios dominantes.

Basándose en teorías decoloniales, la tesis destaca la importancia de reconocer y valorar epistemologías y formas de conocimiento no occidentales. Critica el papel histórico y actual de la fotografía en perpetuar dinámicas de poder colonial y aboga por una fotografía que amplifique voces y perspectivas de contextos culturales diversos.

Al estudiar los colectivos fotográficos contemporáneos dentro del marco de la sociedad en red, la investigación pretende descifrar sus dinámicas organizativas y el potencial para fomentar un fotoperiodismo decolonial. Esto implica entender cómo estos colectivos navegan los espacios digitales, desafían narrativas dominantes y contribuyen a un paisaje mediático global más inclusivo.

En conclusión, la tesis contribuye a discusiones más amplias sobre el futuro del fotoperiodismo, defendiendo prácticas que respeten y eleven perspectivas culturales y epistemologías diversas. Subraya el potencial transformador de los colectivos fotográficos contemporáneos en reconfigurar la representación visual de eventos globales y narrativas.

The thesis examines the evolving landscape of journalism and photojournalism in light of global shifts and crises of the early 21st century. It argues that traditional Western-centric models, rooted in colonialist and imperialist narratives, are increasingly inadequate. As the world faces climate crises, financial instability, and geopolitical shifts, new power centers and alternative epistemologies are emerging, particularly from the Global South. These challenges necessitate a reevaluation of photojournalism's role and methodologies in authentically representing diverse perspectives.

The thesis posits that contemporary photo collectives represent a pivotal response to these dynamics. These collectives leverage digital tools and collaborative networks to challenge traditional journalistic paradigms. They seek to decentralize the production of visual narratives, empower marginalized voices, and reshape public discourse by offering alternative perspectives often overlooked by mainstream media.

Drawing on decolonial theories, the thesis emphasizes the importance of recognizing and valuing non-Western epistemologies and forms of knowledge. It critiques the historical and ongoing role of photography in perpetuating colonial power dynamics and advocates for a photography that amplifies voices and perspectives from diverse cultural contexts.

By studying contemporary photo collectives within the framework of the network society, the research aims to uncover their organizational dynamics and potential to foster decolonial photography. This involves understanding how these collectives navigate digital spaces, challenge dominant narratives, and contribute to a more inclusive global media landscape.

In conclusion, the thesis contributes to broader discussions on the future of photojournalism by advocating for practices that respect and uplift diverse cultures and epistemologies. It underscores the transformative potential of contemporary photo collectives in reshaping the visual representation of global events and narratives.