Implantació d’un Programa d’Hospitalització a Domicili en el Pacient Pediàtric Agut. Descripció Clínica i Social, Anàlisi de Costos i Millora d’Eficiència

Abstract

[cat] La demanda de les cures domiciliàries ha augmentat exponencialment en les últimes dues dècades. Aquest fet es fa palès, en el nostre país, objectivant la gran diversitat de programes d’atenció domiciliària que atenen a població molt diferent: des de pacients aguts, fins a crònics o pal·liatius; oferint atenció puntual o més perllongada en el temps. Aquest auge de les cures domiciliàries es deu, fonamentalment, a dos motius: (1) als avenços tecnològics, que han aconseguit cronificar malalties que eren prèviament mortals, amb el conseqüent augment de la despesa i congestió hospitalàries ; i (2) al canvi de model d’atenció en el camp de la Medicina, deixant enrere l’actitud paternalista i fomentant el principi de l’autonomia, cosa que ha impulsat l’empoderament i l’autocura dels pacients. Centrant-nos específicament en l’atenció domiciliària a nivell pediàtric, es pot reconèixer també un interès creixent en el tema, que fins fa pocs anys es limitava a l’atenció al pacient crònic complex i pal·liatiu. Però la realitat és que la població pediàtrica no té comorbilitats, de forma majoritària, i ingressa a l’hospital de manera esporàdica per malalties agudes que precisen tractaments relativament curts. Aquest segment de la població infantil, juntament amb els pacients crònics que puntualment s’aguditzen per algun motiu, són els que motiven l’aparició de l’hospitalització domiciliària (HD) pediàtrica del pacient agut. Aquesta modalitat d’ingrés suposa un repte important per a l’organització assistencial d’un hospital: els pacients surten del centre, que proporciona seguretat tant al pacient i a la família, com al propi personal assistencial. Malgrat tot, l’hospitalització domiciliària és una opció segura, efectiva a nivell de recursos i molt ben valorada per pacients i famílies, tal i com corrobora la literatura (sobretot centrada en el món de l’adult i en el pacient crònic i pal·liatiu pediàtric. L’hospitalització domiciliària pediàtrica del pacient agut té unes característiques diferencials, tant comparant amb el món de l’adult com amb el pacient pediàtric pal·liatiu, que fan interessant l’estudi específic d’aquesta modalitat. Els pacients pediàtrics prèviament sans tenen malalties agudes d’evolució habitual- ment ràpida (al voltant de 4 dies d’ingrés de mitjana), mentre que els pacients adults o els pediàtrics complexos solen tenir comorbilitats que allarguen l’ingrés de forma natural. A més a més, els pacients pediàtrics solen comptar amb cuida- dors joves, habitualment els progenitors, amb facilitat per aprendre conceptes nous i aplicar les noves tecnologies. Cal ser conscient d’aquestes diferències per a poder optimitzar al màxim aquesta forma d’hospitalització.