Tijuana, un puzle de fragmentos urbanos. Origen y evolución de una ciudad fronteriza

Abstract

(English) The present research is an urban study about Tijuana, whose purpose is to understand the historical processes that have outlined it from its regional origins, the evolution of urban processes and its built materiality, in perspective, where we come from and where we are going. It proposes to reveal the roots and implications of its materiality, which are reflected in a way of doing things, in its own ways of living, which raise several questions: Why is the city the way it is? What is the origin of these shapes? What makes it different from cities in other latitudes and even from the same region? How has your transformation been? What urban processes have outlined it? What are the implications of this materiality in the way of life of its inhabitants? The research is based on three methods of analysis: historical-regional, urban evolution and morphological. The first refers to the analysis of the regional context, from the colonization processes to the formation of new cities and the origin of some deep-rooted urban practices that reveal the roots of a regional identity. Secondly, the evolution approach studies the transformation of urban practices, ways of living and building, and forms of growth that change in identifiable stages over time. The morphological approach focuses on the urban residential fabric at various scales, revealing the ways of living and building, through the categorization of the different elements of the fabric: the home, the plot and the block. The treatment of these approaches is carried out through the analysis of three factors that constitute transversal axes of the study: territory, society and urban planning. The shape of the territory poses various challenges to urban growth, especially in a city like Tijuana, with a rugged topography. The social sphere has a life of its own, with cultural and lifestyle references that, in the case of Tijuana, is a city of migrants from different regions of the country, a recently created multicultural city. The role of urban planning is as an intermediary between territory-society and material construction, through the application of standards, policies and actions in the public sphere. The methodological structure is made up of desk work and field work. The first consists of documentary, statistical and cartographic analysis, whose main sources of information are urban studies of Tijuana, statistical, cartographic and photographic bases from different local, national and international sources. The field work consists of interviews with key actors, trips to different areas of the city for on-site observation, informal interviews with inhabitants and the creation of a photographic album. It is applied research that generates practical knowledge about specific areas, processes and interventions for urban planning. At the same time, the research is supported by a theoretical body that supports its findings, especially in a characteristic approach of the studies developed in the Department of Urbanism and Territorial Planning of the Barcelona School of Architecture. One of the main contributions of the study is found in its morphological approach that provides a base drawn at different scales of the physical structuring of the city that allows a better understanding of the parts that compose it, and in turn, its materiality as a whole. In general, the study provides interdisciplinary and theoretical-practical knowledge as a starting point for intervention, for the proposal of urban transformation, regeneration and rehabilitation projects, especially of the residential fabric, as well as elements of reflection for the construction of a city model of its own, a thoughtful city.

(Català) Aquesta investigació és un estudi urbà sobre Tijuana, el propòsit del qual és comprendre els processos històrics que l'han delineat des dels seus orígens regionals, l'evolució dels processos urbans i la seva materialitat construïda, en perspectiva, d'on venim i cap a on anem. Proposa desvetllar les arrels i les implicacions de la seva materialitat, que es reflecteixen en una manera de fer, en unes formes pròpies d'habitar, que ens plantegen diverses interrogants. Per què la ciutat és com és? Quin és l'origen d'aquestes formes? Què la fa diferent de ciutats d'altres latituds i, fins i tot, de la mateixa regió? Com n'ha estat la transformació? Quins processos urbans l'han delineat? Quines són les implicacions d'aquesta materialitat en la forma de vida dels habitants? La investigació se sustenta en tres mètodes d'anàlisi: históricoregional, evolució urbana i morfològica. El primer fa referència a l'anàlisi del context regional, des dels processos de colonització fins a la formació de les noves ciutats i l'origen d'algunes pràctiques urbanes arrelades que revelen les arrels d'una identitat regional. En segon lloc, l'enfocament d'evolució estudia la transformació de les pràctiques urbanes, de les maneres d'habitar i de construir i de les formes del creixement que van canviant en etapes identificables al llarg del temps. L'enfocament morfològic se centra en el teixit urbà residencial a diverses escales, desvetllant les maneres d'habitar i de construir, mitjançant la categorització dels diferents elements del teixit: l'habitatge, la parcel·la i la poma. L'abordatge d'aquests enfocaments es fa mitjançant l'anàlisi de tres factors que constitueixen eixos transversals de l'estudi: territori, societat i planejament urbà. La forma del territori planteja diversos reptes al creixement urbà, especialment en una ciutat com Tijuana, amb una topografia accidentada. L'àmbit social té vida pròpia, amb uns referents culturals i de manera de vida que, en el cas de Tijuana, és una ciutat de migrants de diferents regions del país, una ciutat pluricultural de creació recent. El paper de la planejació urbana és intermediària entre territori-societat i la construcció material, mitjançant l'aplicació de normes, polítiques i accions de l'àmbit públic. L'estructura metodològica es compon de treball d'escriptori i de treball de camp. El primer consisteix en anàlisi documental, estadística i cartogràfica, les principals fonts d'informació de la qual són els estudis urbans de Tijuana, bases estadístiques, cartogràfiques i fotogràfiques de diferents fonts locals, nacionals i internacionals. El treball de camp consisteix en entrevistes a actors clau, recorreguts a les diferents zones de la ciutat per observació in situ, entrevistes informals a habitants i conformació d'un àlbum fotogràfic. És una investigació aplicada que genera coneixement pràctic sobre àrees, processos i intervencions concretes per a la planejació urbana. Alhora, la investigació es recolza en un cos teòric que sustenta les seves troballes, especialment en un enfocament característic dels estudis desenvolupats al Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura Barcelona. Una de les aportacions principals de l'estudi es troba en el seu enfocament morfològic que brinda una base dibuixada a diferents escales de l'estructuració física de la ciutat que permet una millor comprensió de les parts que la componen, i alhora de la seva materialitat com un tot. En general, l'estudi aporta un coneixement interdisciplinari i teoricopràctic com a punt de partida per a la intervenció, per al plantejament de projectes de transformació, regeneració i rehabilitació urbana, especialment del teixit residencial, així com elements de reflexió per a la construcció d'un model propi de ciutat, una ciutat pensada.

(Español) La presente investigación es un estudio urbano sobre Tijuana, cuyo propósito es comprender los procesos históricos que la han delineado desde sus orígenes regionales, la evolución de los procesos urbanos y su materialidad construida, en perspectiva, de dónde venimos y hacia dónde vamos. Propone desvelar las raíces e implicaciones de su materialidad, que se reflejan en un modo de hacer, en unas formas propias de habitar, que nos plantean varias interrogantes ¿Por qué la ciudad es cómo es? ¿Cuál es el origen de esas formas? ¿Qué la hace diferente de ciudades de otras latitudes e incluso, de su misma región? ¿Cómo ha sido su transformación? ¿Qué procesos urbanos la han delineado? ¿Cuáles son las implicaciones de esa materialidad en la forma de vida de sus habitantes? La investigación se sustenta en tres métodos de análisis: histórico-regional, evolución urbana y morfológico. El primero se refiere al análisis del contexto regional, desde los procesos de colonización hasta la formación de las nuevas ciudades y el origen de algunas prácticas urbanas arraigadas que desvelan las raíces de una identidad regional. En segundo lugar, el enfoque de evolución estudia la transformación de las prácticas urbanas, de los modos de habitar y de construir y de las formas del crecimiento que van cambiando en etapas identificables a lo largo del tiempo. El enfoque morfológico se centra en el tejido urbano residencial a diversas escalas, desvelando los modos de habitar y de construir, mediante la categorización de los distintos elementos del tejido: la vivienda, la parcela y la manzana. El abordaje de estos enfoques se lleva a cabo mediante el análisis de tres factores que constituyen ejes transversales del estudio: territorio, sociedad y planeación urbana. La forma del territorio le plantea diversos retos al crecimiento urbano, especialmente en una ciudad como Tijuana, con una topografía accidentada. El ámbito social tiene vida propia, con unos referentes culturales y de modo de vida que, en el caso de Tijuana, se trata de una ciudad de migrantes de distintas regiones del país, una ciudad pluricultural de reciente creación. El papel de la planeación urbana es de intermediaria entre territorio-sociedad y la construcción material, mediante la aplicación de normas, políticas y acciones del ámbito público. La estructura metodológica se compone de trabajo de escritorio y trabajo de campo. El primero consiste en análisis documental, estadístico y cartográfico, cuyas principales fuentes de información son los estudios urbanos de Tijuana, bases estadísticas, cartográficas y fotográficas de distintas fuentes locales, nacionales e internacionales. El trabajo de campo consiste en entrevistas a actores clave, recorridos a las diferentes zonas de la ciudad para observación in situ, entrevistas informales a habitantes y la conformación de un álbum fotográfico. Es una investigación aplicada que genera conocimiento práctico sobre áreas, procesos e intervenciones concretas para la planeación urbana. Al mismo tiempo, la investigación se apoya en un cuerpo teórico que sustenta sus hallazgos, especialmente en un enfoque característico de los estudios desarrollados en el Departamento de Urbanismo y Ordenación del Territorio de la Escuela Técnica Superior de Arquitectura Barcelona. Una de las principales aportaciones del estudio se encuentra en su enfoque morfológico que brinda una base dibujada a diferentes escalas de la estructuración física de la ciudad que permite una mejor comprensión de las partes que la componen, y a su vez, de su materialidad como un todo. En general, el estudio aporta un conocimiento interdisciplinario y teórico-práctico como punto de partida para la intervención, para el planteamiento de proyectos de transformación, regeneración y rehabilitación urbana, especialmente del tejido residencial, así como elementos de reflexión para la construcción de un modelo propio de ciudad, una ciudad pensada.