Universitat de Barcelona. Facultat de Medicina i Ciències de la Salut
[spa] INTRODUCCIÓN: La arteritis de células gigantes (ACG) es una entidad que requiere un diagnóstico rápido y tratamiento precoz con GC para prevenir complicaciones potencialmente graves. De acuerdo con las últimas recomendaciones del ACR y de EULAR, en todo paciente con sospecha clínica de ACG debe obtenerse confirmación objetiva de la presencia de vasculitis mediante BAT o pruebas de imagen. Las evidencias sobre la utilidad de la ecografia para el diagnóstico de la ACG han llevado a que, en las recomendaciones de EULAR para el uso de técnicas de imagen en la vasculitis de grandes vasos en la práctica clínica, la EATAx se sitúe como la primera modalidad de imagen recomendada en pacientes con sospecha de ACG, considerándose el «signo del halo» no compresible como el hallazgo más sugestivo. La detección de este signo en pacientes con alta sospecha clínica permite establecer el diagnóstico sin necesidad de realizar más pruebas diagnósticas. No obstante, el diagnóstico de la ACG continúa siendo en muchos casos un desaSo en la práctica clínica, especialmente en los pacientes con un fenotipo predominantemente extracraneal, en las formas ocultas o enmascaradas, y cuando la enfermedad se manifiesta únicamente como PMR aislada, situaciones en las cuales los criterios ACR de 1990 no permiten establecer su diagnóstico. Para mejorar su aplicabilidad, se han formulado los nuevos criterios de clasificación ACR/EULAR de 2022 que incorporan el uso de técnicas de imagen (como la ecograSa, la angio-RM, la angio-TC o el 18F-FDG PET-TC) y también tienen en cuenta el compromiso de grandes vasos, aunque su rendimiento aún no ha sido testado en la práctica clínica asistencial. El escenario ideal sería utilizar la prueba de imagen diagnóstica con la que cada centro de referencia en vasculitis se encuentra más familiarizado y le sea más accesible, buscando siempre aquella que ofrezca la mayor rentabilidad diagnóstica. No obstante, en la actualización de 2023 de las recomendaciones de EULAR para el uso de técnicas de imagen en la vasculitis de grandes vasos en la práctica clínica, se prioriza el uso de la 18F-FDG PET-TC para la detección de VGV. Los GC pueden reducir la captación de 18-FDG en las paredes vasculares mientras incrementan su absorción en el hígado, lo que puede llevar a infraestimar la presencia vasculitis. Por este motivo, se recomienda realizar la exploración idealmente dentro de los primeros 3 a 10 días después del inicio del tratamiento. Este proyecto de investigación se centra en contrastar la utilidad de las pruebas de imagen, específicamente la ecograSa vascular Doppler y el 18F-FDG PET-TC, como alternativas a la BAT para el diagnóstico de la ACG en la práctica clínica diaria, evaluando su rendimiento diagnóstico en los distintos fenotipos clínicos de la enfermedad. HIPÓTESIS: La ecografía vascular color Doppler y la tomografía por emisión de positrones con flurodesoxiglucosa aportan datos útiles para el diagnóstico de la arteritis de células gigantes en los diferentes escenarios clínicos y en ocasiones pueden ser suficiente, pudiendo prescindir de la biopsia de arteria temporal. OBJETIVOS: 1) Desarrollar una propuesta de algoritmo diagnóstico para la ACG utilizando pruebas de imagen y evaluar su aplicabilidad dentro de un circuito de derivación rápida ("Fast track"). 2) Evaluar la utilidad del 18F-FDG PET-TC para confirmar el diagnóstico en pacientes con alta sospecha clínica de ACG y BAT negativa 3) En el contexto de la ACG como una “urgencia médica”, examinar cómo influye el tratamiento previo con GC en el rendimiento diagnóstico del 18F-FDG PET-TC. 4) Confirmar la superioridad en la práctica clínica diaria de los nuevos criterios de clasificación ACR-EULAR de 2022, que incorporan las técnicas de imagen, con los criterios ACR 1990 para la clasificación de la ACG.
[cat] INTRODUCCIÓ: L'arteritis de cèl·lules gegants (ACG) és una entitat que requereix un diagnòstic ràpid i tractament precoç amb GC per prevenir complicacions potencialment greus. D' acord amb les darreres recomanacions de l' ACR i d' EULAR, en tot pacient amb sospita clínica d' ACG s' ha d' obtenir confirmació objectiva de la presència de vasculitis mitjançant BAT o proves d' imatge. Les evidències sobre la utilitat de l'ecografia per al diagnòstic de l'ACG han portat que, en les recomanacions d'EULAR per a l'ús de tècniques d'imatge en la vasculitis de grans vasos en la pràctica clínica, l'EATAx se situï com la primera modalitat d'imatge recomanada en pacients amb sospita d'ACG, es va fer el «signe de l'halo» no compressible com la troballa més suggestiva. La detecció d' aquest signe en pacients amb alta sospita clínica permet establir el diagnòstic sense necessitat de realitzar més proves diagnòstiques. No obstant això, el diagnòstic de l' ACG continua sent en molts casos un desaSso en la pràctica clínica, especialment en els pacients amb un fenotip predominantment extracranial, en les formes ocultes o emmascarades, i quan la malaltia es manifesta únicament com a PMR aïllada, situacions en les quals els criteris ACR de 1990 no permeten establir el seu diagnòstic. Per millorar la seva aplicabilitat, s'han formulat els nous criteris de classificació ACR/EULAR de 2022 que incorporen l'ús de tècniques d'imatge (com l'ecograSa, l'angio-RM, l'angio-TC o el 18F-FDG PET-TC) i també tenen en compte el compromís de grans vasos, tot i que el seu rendiment encara no ha estat testat en la pràctica clínica assistencial. L'escenari ideal seria utilitzar la prova d'imatge diagnòstica amb què cada centre de referència en vasculitis es troba més familiaritzat i li sigui més accessible, buscant sempre aquella que ofereixi la major rendibilitat diagnòstica. No obstant això, en l'actualització de 2023 de les recomanacions d'EULAR per a l'ús de tècniques d'imatge en la vasculitis de grans vasos en la pràctica clínica, es prioritza l'ús de la 18F-FDG PET-TC per a la detecció de VGV. Els GC poden reduir la captació de 18-FDG a les parets vasculars mentre incrementen la seva absorció al fetge, cosa que pot portar a infraestimar la presència vasculitis. Per aquest motiu, es recomana realitzar l' exploració idealment dins dels primers 3 a 10 dies després de l' inici del tractament. Aquest projecte de recerca se centra a contrastar la utilitat de les proves d' imatge, específicament l' ecograSa vascular y el 18F-FDG PET-TC, com a alternatives a la BAT per al diagnòstic de l' ACG en la pràctica clínica diària, avaluant el seu rendiment diagnòstic en els diferents fenotips clínics de la malaltia. HIPÒTESI: L'ecografia vascular color y la tomografía por emissió de positrons amb flurodesoxiglucosa aporten dades útils per al diagnòstic de l'arteritis de cèl·lules gegants en els diferents escenaris clínics i en ocasions poden ser suficient, podent prescindir de la biòpsia d'artèria temporal. OBJECTIUS: 1) Desenvolupar una proposta d'algoritme diagnòstic per a l'ACG utilitzant proves d'imatge i avaluar la seva aplicabilitat dins d'un circuit de derivació ràpida ("Fast track"). 2) Avaluar la utilitat del 18F-FDG PET-TC per confirmar el diagnòstic en pacients amb alta sospita clínica d'ACG i BAT negativa 3) En el context de l'ACG com una "urgència mèdica", examinar com influeix el tractament previ amb GC en el rendiment diagnòstic del 18F-FDG PET-TC. 4) Confirmar la superioritat en la pràctica clínica diària dels nous criteris de classificació ACR-EULAR de 2022, que incorporen les tècniques d' imatge, amb els criteris ACR 1990 per a la classificació de l' ACG.
[eng] INTRODUCTION: Giant cell arteritis (GCA) is an entity that requires rapid diagnosis and early treatment with GC to prevent potentially serious complications. In accordance with the latest recommendations of the ACR and EULAR, in all patients with clinical suspicion of ACG, objective confirmation of the presence of vasculitis must be obtained by means of BAT or imaging tests. The evidence on the usefulness of ultrasound for the diagnosis of GCA has led to the fact that, in the EULAR recommendations for the use of imaging techniques in large vessel vasculitis in clinical practice, EATAx is ranked as the first imaging modality recommended in patients with suspected GCA, the non-compressible "halo sign" was made the most suggestive finding. The detection of this sign in patients with high clinical suspicion allows the diagnosis to be established without the need for further diagnostic tests. However, the diagnosis of GCA continues in many cases to be a failure in clinical practice, especially in patients with a predominantly extracranial phenotype, in the hidden or masked forms, and when the disease manifests only as isolated PMR, situations in which the 1990 ACR criteria do not allow its diagnosis to be established. To improve their applicability, the new ACR/EULAR classification criteria of 2022 have been formulated that incorporate the use of imaging techniques (such as ultrasound, angio-MRI, angio-CT or 18F-FDG PET-CT) and also take into account the involvement of large vessels, although their performance has not yet been tested in clinical care practice. The ideal scenario would be to use the diagnostic imaging test with which each vasculitis reference centre is most familiar and accessible, always looking for the one that offers the greatest diagnostic profitability. However, in the 2023 update of the EULAR recommendations for the use of imaging techniques in large vessel vasculitis in clinical practice, the use of 18F-FDG PET-CT for the detection of VGV is prioritized. GCs can reduce the uptake of 18-FDG in the vascular walls while increasing its absorption in the liver, which can lead to underestimating the presence of vasculitis. For this reason, it is recommended to perform the examination ideally within the first 3 to 10 days after the start of treatment. This research project focuses on contrasting the usefulness of imaging tests, specifically vascular ultrasound and 18F-FDG PET-CT, as alternatives to BAT for the diagnosis of GCA in daily clinical practice, evaluating their diagnostic performance in the different clinical phenotypes of the disease. HYPOTHESIS: Color vascular ultrasound and positron emission tomography with flurodesoxyglucose provide useful data for the diagnosis of giant cell arteritis in different clinical settings and sometimes may be sufficient, being able to dispense with temporal artery biopsy. OBJECTIVES: 1) To develop a proposal for a diagnostic algorithm for GCA using imaging tests and to evaluate its applicability within a fast track circuit. 2) To evaluate the usefulness of 18F-FDG PET-CT to confirm the diagnosis in patients with high clinical suspicion of GCA and negative BAT 3) In the context of GCA as a "medical emergency", to examine how prior treatment with GC influences the diagnostic performance of 18F-FDG PET-CT. 4) To confirm the superiority in daily clinical practice of the new 2022 ACR-EULAR classification criteria, that incorporate imaging techniques, with the ACR 1990 criteria for the classification of the ACG.
Arteritis de cèl·lules gegants; Arteritis de células gigantes; Giant cell arteritis; Ecografia; Ecografía; Ultrasonic imaging; Tomografia per emissió de positrons; Tomografía por emisión; Positron emission tomography; Diagnòstic; Diagnóstico; Diagnosis
616.1 - Patología del sistema circulatorio, de los vasos sanguíneos. Transtornos cardiovasculares
Ciències de la Salut
Programa de Doctorat en Medicina i Investigació Traslacional