Exploració i desenvolupament de les funcions executives en l’educació i l’esport des de l’etapa infantil fins a l’adolescència. La seva relació amb variables neuropsicològiques cognitives, emocionals i conductuals

Abstract

En un marc caracteritzat per les diferències individuals, la resposta educativa passa per una ensenyança adaptativa i inclusiva a la diversitat. Aquesta visió té en compte la interacció dels factors biològics i els contextuals, que evidencien que les característiques individuals són modificables amb estratègies que permetin assolir uns objectius comuns. L’educació, tant formal com informal, és un dret bàsic i cal adaptar els mètodes i les formes d’ensenyament a les característiques dels joves oferint-los suport, flexibilitat i diversitat per aprendre un conjunt de competències, sabers i instruments necessaris des del punt de partida que marca l’alumne respecte a l’aprenentatge. En aquest procés, que ha de conèixer el context, hi han de participar els centres educatius i d’aprenentatge, i les famílies i els joves, i ha de tenir en compte la formació del professorat i els agents implicats. En aquest context d’educació inclusiva, l’esport emergeix com un poderós vehicle per a l’aprenentatge integral, que no només promou la salut física, sinó també el desenvolupament emocional i motivacional dels joves. Es tracta d’un canvi de paradigma que ens trasllada de l’aprenentatge en aspectes cognitius, basats en el record d’allò que aprenem i com ho aprenem, a un aprenentatge significatiu, que relaciona el coneixement previ amb el nou, on es deixa d’aprendre exclusivament d’una manera racional, a incloure els aspectes afectius i emocionals de l’aprenentatge. Els comportaments transmeten sentiments i poden incrementar la motivació dels joves, i per això cal relacionar els aprenentatges amb els interessos i les expectatives. Factors com l’autoestima afecten l’autoconcepte i l’aprenentatge,així com un benestar personal més gran afecta la motivació i determina les actituds i comportaments dels joves en la seva competència per aprendre, però també les competències emocionals permeten gestionar les frustracions, la ràbia i el burn-out i dotar-nos d’una intel·ligència emocional per afrontar els reptes del futur. Ens endinsem, doncs, als aspectes racionals i emocionals que sostenen i desenvolupen les funcions executives.

En la actualidad, el aprendizaje educativo se orienta desde una concepción constructivista con una visión sociocultural y donde el aprendizaje se entiende como un proceso de construcción de significados. Ahora, más que nunca hace falta que se dé relevancia, conjuntamente a este conocimiento, a los factores afectivos, emocionales y motivacionales de los niños y jóvenes para atribuir de sentido lo aprendido y donde la educación tiene la responsabilidad de orientarlos para alcanzar estos conocimientos, una influencia ejercida tanto por los docentes como por los agentes que mandan en contacto con los alumnos o los deportistas. En un marco constituido por las diferencias individuales, la respuesta educativa pasa por una enseñanza adaptativa e inclusiva a la diversidad. Una visión que contempla la interacción de factores biológicos y los contextuales y que evidencian que las características individuales son modificables con estrategias que permitan alcanzar unos objetivos comunes. La educación, tanto formal como informal, es un derecho básico y es necesario adaptar los métodos y las formas de enseñanza a las características de los jóvenes ofreciéndoles apoyo, flexibilidad y diversidad para aprender un conjunto de competencias, saberes e instrumentos necesarios desde el punto de partida que marca el alumno respecto al aprendizaje. Un proceso que debe conocer el contexto y debe contar con la participación de los centros educativos y de aprendizaje, la formación del profesorado y agentes implicados y la participación de las familias y los jóvenes. En este contexto de educación inclusiva, el deporte emerge como un poderoso vehículo para el aprendizaje integral, que no sólo promueve la salud física, sino también el desarrollo emocional y motivacional de los jóvenes. Un cambio de paradigma que nos traslada del aprendizaje en aspectos cognitivos, basados en el recuerdo de lo que aprendemos y cómo lo aprendemos, a un aprendizaje significativo, que relaciona el conocimiento previo con el nuevo, donde se deja de aprender exclusivamente de forma racional, a incluir los aspectos afectivos y emocionales del aprendizaje con los intereses y las expectativas. Factores como la autoestima afectan al autoconcepto y al aprendizaje, así como una mayor bienestar personal que afecta a la motivación y determina las actitudes y comportamientos de los jóvenes en su competencia para aprender, pero también a las competencias emocionales que permiten gestionar frustaciones, rabia y burnout y dotarnos de una inteligencia emocional para afrontar los retos del futuro. Nos adentramos, pues, en los aspectos racionales y emocionales que sustenten y desarrollan las funciones ejecutivas. Los comportamientos transmiten sentimientos y pueden incrementar la motivación de los jóvenes y por eso es necesario relacionar los aprendizajes con

Currently, educational learning is oriented from a constructivist conception with a sociocultural vision and where learning is understood as a process of construction of meanings. Now, more than ever, it is necessary to give relevance, together with this knowledge, to the affective, emotional and motivational factors of children and young people to attribute meaning to what they learn and where education has the responsibility to guide them to achieve this knowledge, an influence exercised both by teachers and by the agents who are in contact with students or athletes. In a framework constituted by individual differences, the educational response involves an adaptive and inclusive teaching to diversity. A vision that takes into account the interaction of biological and contextual factors and that shows that individual characteristics are modifiable with strategies that make it possible to achieve common objectives. Education, both formal and informal, is a basic right and it is necessary to adapt the methods and forms of teaching to the characteristics of young people, offering them support, flexibility and diversity in order to learn a set of skills, knowledge and tools necessary from the starting point that the student marks with respect to learning. A process that must know the context and must count on the participation of educational and learning centers, the training of teachers and agents involved and the participation of families and young people. In this context of inclusive education, sports emerge as a powerful vehicle for comprehensive learning, promoting not only physical health but also the emotional and motivational development of young people. A paradigm shift that moves us from learning in cognitive aspects, based on the memory of what we learn and how we learn it, to meaningful learning, which relates previous knowledge with the new, where we stop learning exclusively in a rational way, to include the affective and emotional aspects of learning. Behaviors transmit feelings and can increase the motivation of young people and therefore it is necessary to relate learning to interests and expectations. Factors such as self-esteem affect self-concept and learning, as well as greater personal well-being, which affects motivation and determines the attitudes and behaviors of young people in their competence to learn, but also the emotional competencies that allow us to manage frustration, anger and burnout and provide us with emotional intelligence to face the challenges of the future. We therefore delve into the rational and emotional aspects that support and develop the executive functions.