La no iniciació dels tractaments farmacològics en la població pediàtrica

Abstract

[cat] L'adherència als tractaments farmacològics pediàtrics és un repte important per a la salut pública. Aquesta tesi doctoral investiga la no iniciació dels tractaments farmacològics en pacients pediàtrics a Catalunya, analitzant la prevalença d’aquest fenomen i els factors que hi influeixen. Els resultats revelen una prevalença global de no iniciació en pediatria inferior a la de la població adulta a Catalunya. Aquesta tendència pot explicar-se, en part, per una major preocupació dels pares o cuidadors pel benestar dels seus fills, el que pot tenir un impacte positiu en l'inici de la teràpia en població pediàtrica. En global, la prevalença de no iniciació dels medicaments en la població pediàtrica és del 9% després d'un mes i disminueix lleugerament al 8,5% després de sis mesos des de les dates de prescripció. A més, s’observa una major freqüència de no iniciació en determinats grups de pacients: infants menors de 2 anys i adolescents majors de 15 anys. No s'observen diferències de gènere en la no iniciació dels medicaments en pediatria. La no iniciació en pediatria es presenta en tots els subgrups farmacològics. No obstant això, la variació entre els subgrups pot ser explicada, en part, pel tipus de medicament o pel fet que aquests siguin de tipus crònic o per a tractar patologies de tipus agut. A mes, factors com l'edat dels nens, patir condicions a causa de causes externes, famílies amb copagament del 0%, les prescripcions de pagament, les realitzades per personal no pediatre i les emeses a l'atenció especialitzada també es vinculen a una major probabilitat de no iniciació dels tractaments farmacològics pediàtrics. Finalment, es constata una distribució geogràfica variable de la prevalença de la no iniciació dels antimicrobians en pediatria entre les Àrees Bàsiques de Salut catalanes. En conclusió, la tesi posa de manifest que la no iniciació dels tractaments en pediatria a Catalunya és un problema significatiu amb factors associats diversos. Aquests factors inclouen característiques dels pacients, dels medicaments i del propi sistema sanitari. La variabilitat geogràfica observada en la no iniciació d'antimicrobians també mereix una exploració més profunda. A partir d'aquestes troballes, es poden dissenyar intervencions específiques per reduir la no iniciació i millorar l'adherència al tractament farmacològic en la població pediàtrica catalana.

[eng] Adherence to pharmacological treatments in paediatrics is a significant public health challenge. This doctoral thesis investigates the non-initiation of pharmacological treatments in paediatric patients in Catalonia, analysing the prevalence of this phenomenon and the factors that influence it. The results reveal an overall prevalence of non-initiation in paediatrics lower than that of the adult population in Catalonia. This trend can be explained, in part, by the greater concern of parents or caregivers for the well-being of their children, which can have a positive impact on the initiation of therapy in the paediatric population. Overall, the prevalence of non- initiation of medication in the paediatric population is 9% after one month and decreases slightly to 8.5% after six months from the prescription dates. In addition, a higher frequency of non-initiation is observed in certain patient groups: infants under 2 years of age and adolescents over 15 years of age. No gender differences are observed in the non-initiation of medication in paediatrics. Non-initiation in paediatrics occurs in all pharmacological subgroups. However, the variation between subgroups can be explained, in part, by the type of medication or whether they are chronic or for the treatment of acute conditions. In addition, factors such as the age of children, suffering from conditions due to external causes, families with 0% copayment, paid prescriptions, those made by non-paediatric personnel and those issued in specialised care are also linked to a higher probability of non- initiation of paediatric pharmacological treatments. Finally, a variable geographical distribution of the prevalence of non-initiation of antimicrobials in paediatrics is observed between the Catalan Basic Health Areas. In conclusion, the thesis shows that non-initiation of treatments in paediatrics in Catalonia is a significant problem with multiple associated factors. These factors include characteristics of the patients, the medication, and the healthcare system itself. The observed geographical variability in the non-initiation of antimicrobials also warrants further exploration. Based on these findings, specific interventions can be designed to reduce non-initiation and improve adherence to pharmacological treatment in the Catalan paediatric population.