Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació
[cat] La celiaquia es considera una malaltia d’elevada prevalença i la ingestió de gluten en pacients celiacs pot induir una gran varietat de simptomes incloent simptomatologia extraintestinal. Entre les estratègies de cribatge per grups de risc s’han utilitzat marcadors serològics (anticossos antiendomissi i anti transglutaminassa tissular) que han permès diagnosticar casos poc simptomàtics, fins i tot assimptomàtics, però presenten limitacions per detectar pacients amb celiaquia lleu. La sensibilitat de la serología depèn de la gravetat de la lesió histològica (enteritis linfocítica amb o sense hiperplàssia de criptes i els diferents graus d’atròfia vellositària). L’atròfia de vellositats i sobretot les lesions Marsh I amb serología celiaca negativa representen un repte diagnòstic ja que poden estar causades per múltiples etiologies i es considera que només un 5-15% de les lesions de tipus enteritis linfocítica són de causa celíaca. S’ha demostrat que la quantificació de limfòcits T intraepitelials que expresen TCR γδ per citometria de fluxe i la presència de dipòsits subepitelials de transglutaminassa (tTG2) poden representar bons biomarcadors de les enteropaties i atròfies secundàries a celiaquía però és necessari obtenir biòpsies intestinals i no sempre els resultats són concluents. Tot i que per citometria de fluxe s’ha definit un patró típic de celiaquia analitzant les cèl·lules inmunitaries del budell prim (limfograma celíac) s’han d’analitzar biòpsies que no deixa de ser una tècnica invasiva que ocasiona un risc pel pacient. Per tant, esdevé necessari disposar de biomarcadors que permetin realitzar el diagnòstic, sobretot en els pacients seronegatius que conformen un grup de pacients de difícil diagnòstic però també que permetin valorar la presència i el grau d’atròfia vellositària evitant la necessitat de fer biòpsies duodenals de seguiment. En aquest sentit vam dissenyar un estudi mitjançant aproximacions òmiques analitzant mostres de plasma i orina (metabolòmica) i mostres de secretoma de teixit i biòpsies tissulars amb tècniques proteòmiques, en individus estratificats en 5 grups diferents: Marsh 3 celíacs; Marsh 1 celíacs seronegatius; Marsh 1 celíacs seropositius; Marsh 1 no celíacs; Controls no celíacs. Els resultats obtinguts han mostrat diferents mol.lècules amb capacitat com a potencials biomarcadors sempre i quan es sotmetin a un procés de validació en una nova cohort de pacients.
[eng] This study is aimed to discover new biomarkers which allow to perform the diagnosis of seronegative mild Gluten Sensitive Enteropathy (GSE) using metabolomics and proteomics approaches. We have been working with five groups of subjects: -Coeliac Marsh 3 -Marsh 1 coeliac sero positive -Marsh 1 coeliac sero negative -Marsh 1 non-coeliac -Healthy controls Tissue, secretome (obtained by biopsy culture) have been analyzed to obtain the profile of protein/peptides expressed. We used plasma and urine samples for the metabolomic profile. We will submit tissue samples to extraction, fractionation and analysis by nanoLC/MS/MS and the same treatment for secretome. The components will be subjected to different chemometric analysis. In metabolomic analysis we have performed liquid-liquid extraction, derivatization, GC/MS and LC/MS/MS, statistical discriminant analyses to quantify the targeted metabolites The results showed us a molecular profile with potential use to validate as bioamarkers in a new cohort of pacients to assess the diagnostic accuracy of the protein profile in the diagnosis of coeliac disease and to assess the possibility of performing the diagnosis of coeliac disease without biopsy in adult celiac patients.
Malaltia celíaca; Enfermedad celíaca; Celiac disease; Marcadors bioquímics; Marcadores bioquímicos; Biochemical markers; Proteòmica; Proteómica; Proteomics; Metabolòmica; Metabolómica; Metabolomics; Espectrometria de masses; Espectrometría de masas; Mass spectrometry
616.3 - Pathology of the digestive system. Complaints of the alimentary canal
Ciències de la Salut
Programa de Doctorat en Biotecnologia / Tesi realitzada a l'Institut Germans Trias i Pujol (IGTP)
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.