Intersecciones, giros y alteridades en la producción documental feminista española contemporánea

Abstract

El macrogénero documental es el espacio del sector cinematográfico donde la presencia de las profesionales mujeres, y otros colectivos minorizados, ha experimentado un mayor aumento a escala local y global en las últimas décadas, convirtiéndose, por diferentes motivos, en un campo de estudio rico en innovaciones y propicio para el análisis. En el contexto español, los trabajos académicos que abordan el binomio documental y feminismo son todavía recientes, siendo el proyecto I+D ‘Articulaciones del género en el documental español contemporáneo: una perspectiva interseccional’, una de las precursoras intervenciones en este ámbito. En el marco de dicho proyecto, el objetivo de la presente tesis es el de estudiar la diversificación de estilos, prácticas y narrativas auspiciadas por el giro epistemológico que supone la inclusión de las perspectivas postmodernas en el documental feminista español. Especialmente en la última década, en el cine feminista se advierte una preocupación por visibilizar sujetos que además de la opresión patriarcal son discriminados por otros factores, y una incidencia en la transmisión del pasado colonial y sus consecuencias en el presente. A través de la exploración del trabajo de una serie de directoras ‘triplemente periféricas’, por razón de género, y por encontrarse en un sector y una industria cinematográfica un tanto precarizadas, esta investigación identifica, analiza y expone las estrategias de representación y discursivas, además de los modos de producción detectados en el cine de no-ficción feminista interseccional español, con especial atención a aquel de corte postcolonial. Partiendo de una revisión bibliográfica, que trata reducir distancias entre la teoría documental, la teoría fílmica feminista y la teoría postcolonial, además del examen filmográfico de un corpus de filmes producidos entre 2008 y 2022 –secundado, en menor medida, por otras herramientas cualitativas–, se han identificado algunas de las intersecciones, giros y alteridades, así como las sucesivas reclamaciones de la agenda feminista ibérica que las cineastas seleccionadas transfieren o cuestionan en los procesos de representación de la realidad propias de la producción documental contemporánea.

El macrogènere documental és un espai de l’àmbit cinematogràfic on la presència de les dones professionals, i d’altres col·lectius minoritzats, ha experimentat un major augment a escala global i local en les darreres dècades, convertint-se, per diferents motius, en un camp d’estudi ric en innovacions i propici per a l’anàlisi. Al context espanyol, els treballs acadèmics que s’acosten al binomi documental i feminisme són encara recents, essent el projecte I+D ‘Articulaciones del género en el documental español contemporáneo: una perspectiva interseccional’, una de les intervencions capdavanteres en aquest sector. En el marc d’aquest projecte, l’objectiu de la present tesi és el d’estudiar la diversificació d’estils, pràctiques i narratives afavorides pel gir epistemològic que suposa l’adopció de les perspectives postmodernes al documental feminista espanyol. Especialment durant l’última dècada, al cinema feminista s’hi adverteix una preocupació per visibilitzar subjectes que, a més de l’opressió patriarcal, són discriminats per altres factors, així com una incidència en la transmissió del passat colonial i les seves conseqüències presents. A través de l’exploració de la tasca d’una sèrie de directores ‘triplement perifèriques’, per raó de gènere, i per trobar-se dins d’un sector i d’una indústria cinematogràfica més aviat precaritzades, aquesta recerca identifica, analitza i exposa les estratègies de representació i discursives, a més dels modes de producció detectats al cinema de no-ficció feminista interseccional espanyol, amb especial atenció a aquell de caire postcolonial. Partint d’una revisió bibliogràfica, que mira de reduir distàncies entre la teoria documental, la teoria fílmica feminista i la teoria postcolonial, a més de l’examen filmogràfic d’un corpus de films produïts entre el 2008 i el 2022 –recolzat, en grau més baix, per altres eines qualitatives–, s’han identificat algunes de les interseccions, girs i alteritats, així com les successives reclamacions de l’agenda feminista ibèrica que les cineastes seleccionades transfereixen o qüestionen en els processos de representació de la realitat pròpies de la producció documental contemporània.

The documentary macro-genre represents a significant space within the film sector where the presence of women professionals, and other marginalized groups, has experienced a substantial increase on a local and global scale. This growth has made the documentary field a rich area for innovations, and conducive to scholarly analysis. In the Spanish context, academic research addressing the intersection of documentary and feminism remains relatively nascent. The R&D project 'Articulaciones del género en el documental español contemporáneo: una perspectiva interseccional' stands as one of the pioneering efforts in this domain. Within the framework of this project, this thesis aims to investigate the diversification of styles, practices, and narratives that have emerged due to the epistemological shift resulting from the incorporation of postmodern perspectives in Spanish feminist documentary filmmaking. Particularly over the past decade, feminist cinema has focused on making visible subjects who face multiple forms of discrimination beyond patriarchal oppression, including factors related to colonial history and its contemporary repercussions. This research identifies, analyses, and exposes the work of several female directors who are 'triply peripheral', due to their gender, and the precarious nature of their film sector and industry. By examining their films, we focus on the representational and discursive strategies, as well as the modes of production, in Spanish intersectional feminist non-fiction cinema, with particular emphasis on postcolonial cinema. To do so, this study draws from a literature review that aims to bridge gaps between documentary theory, feminist film theory, and postcolonial theory. In addition, it analyses a film corpus produced between 2008 and 2022, supplemented by other qualitative tools to a lesser extent. Finally, we identify various intersections, shifts, and otherness, as well as the evolving claims of the Iberian feminist agenda that the selected filmmakers transfer, and interrogate in the representation of the reality in contemporary Spanish film production.