Efectividad de una intervención grupal psicoeducativa realizada por enfermeras de Atención primaria en personas con depresión y comorbilidad física

Abstract

Segons la OMS la depressió afecta actualmente a uns 3000 milions de persones a tot el mon. Existeis certa evidencia amb l’associació de malaltía física i depressió, sent present en el 20% de les persones que pateixen una patología crónica física. L’objectiu principal d’aquesta tesi és avaluar l’impacte d’una intervenció grupal psicoeducativa realitzada per infermeres d’Atenció Primària per a persones amb depressió i comorbiditat física. La investigación s’emmarca dintre d’un disseny de mètodes mixtes amb estratègia explicativa seqüencial. S’inclouen pacients ≥50 anys amb diagnòstic de depressió (BDI-II > 12) i alguna comorbiditat física a 31 Equips d’Atenció Primària de tota Catalunya. Es van incloure 380 pacients: GI (n=204) i GC (n=176). Els participants tenien una mitjana d’edat de 68,4 anys (DS: 8,8) i el 81,6% van ser dones. A l’estudi d’efectivitat es va observar que la remissió clínica se situava al 53,9% dels pacients del GI i al 41,5% del GC al cap de 12 mesos, i aquesta diferència va ser estadísticament significativa. Aquests resultats es repetien quan el model es va ajustar per sexe i edat (OR= 0,61, 95% CI, 0,48-0,76). La resposta terapèutica millorava al cap de 4 mesos al GI i les diferències també van ser significatives; el model ajustat per sexe i edat (OR= 0,59, 95%CI, 0,44-0,78) tampoc va modificar els resultats. Als diaris i les narratives de les infermeres es van identificar diferències de gènere a l’expressió de les emocions i les experiències vitals dels participants així com a les estratègies d’afrontament que feien servir. La intervenció grupal psicoeducativa liderada per infermeres d’AP dirigida a persones amb depressió i comorbiditat física es mostra efectiva en la remissió de la depressió a llarg termini i en la resposta terapèutica a curt termini. S’aprecien diferències de gènere amb relació a les experiències, emocions i vivències de les participants que reben la intervenció i canvis en les estratègies d’afrontament al llarg de les sessions adquirint habilitats i conductes més efectives que contribueixen a disminuir el seu malestar emocional.

Según la OMS la depresión afecta actualmente a unos 300 millones de personas en todo el mundo. Existe cierta evidencia en la asociación de enfermedad física y depresión, estando presente en el 20% de las personas que padecen una patología crónica física. El objectivo principal de esta tesis es evaluar el impacto de una intervención grupal psicoeducativa realizada por enfermeras de Atención Primaria para personas con depresión y comorbilidad física. La investigación se enmarca en un diseño de método mixto con estrategia explicativa secuencial. Se reclutaron pacientes ≥50 años con diagnóstico de depresión (BDI-II > 12) y alguna comorbilidad física de 31 Equipos de Atención Primaria de toda Catalunya. Se incluyeron 380 pacientes: GI (n=204) y GC (n=176). Los participantes tenían una media de edad de 68,4 años (DS: 8,8) y el 81,6% fueron mujeres. En el estudio de efectividad se observó que la remisión clínica se situaba en el 53,9% de los pacientes del GI y 41.5% en el GC a los 12 meses, siendo esta diferencia estadísticamente significativa. Estos valores se repetían cuando el modelo se ajustó por sexo y edad (OR= 0,61, 95% CI, 0,48-0,76). La respuesta terapéutica mejoraba a los 4 meses en el GI siendo las diferencias también significativas; el modelo ajustado por sexo y edad (OR= 0,59, 95%CI, 0,44-0,78) tampoco varió los resultados. En los diarios y las narrativas de las enfermeras se identificaron diferencias de género en la expresión de las emociones y las experiencias vitales de los participantes así como en las estrategias de afrontamiento que utilizaban. La intervención grupal psicoeducativa liderada por enfermeras de AP dirigida a personas con depresión y comorbilidad física se muestra efectiva en la remisión de la depresión a largo plazo y en la respuesta terapéutica a corto plazo. Se aprecian diferencias de género en relación a las experiencias, emociones y vivencias de los participantes que reciben la intervención y cambios en las estrategias de afrontamiento a lo largo de las sesiones adquiriendo habilidades y conductas más efectivas que contribuyen a disminuir su malestar emocional.

According to the World Health Organization, it currently affects around 300 million people worldwide. There is some evidence of the link between physical illness and depression, with depression present in 20% of individuals with a chronic physical condition. The main objective of this thesis is to evaluate the impact of a psychoeducational group intervention conducted by Primary Care nurses for people with depression and physical comorbidity. The overall study is framed within a mixed-method design with a sequential explanatory strategy. It includes patients aged ≥50 years with a diagnosis of depression (BDI-II > 12) and some physical comorbidity, from 31 Primary Care Teams (PCTs) throughout Catalonia. A total of 380 patients were included in the study: IG (n=204) and CG (n=176). The participants had a mean age of 68.4 years (SD: 8.8), and 81.6% were women. The effectiveness study results showed that clinical remission was 53.9% in the IG and 41.5% in the CG at 12 months, a statistically significant difference. These values remained consistent when the model was adjusted for gender and age (OR= 0.61, 95% CI, 0.48-0.76). Therapeutic response improved at 4 months in the IG, with significant differences as well; and the adjusted model for gender and age (OR= 0.59, 95% CI, 0.44-0.78) did not alter the results.. In the nurses' diaries and narratives, gender differences were identified in the expression of emotions and life experiences of the participants, as well as in the coping strategies they used. The psychoeducational group intervention led by PC nurses for people with depression and physical comorbidity is effective in long-term depression remission and short-term therapeutic response. Patients with moderate depression benefited the most, showing significant remission of depression in both the long and short term and a long-term therapeutic response. Gender differences are noted in the experiences, emotions, and lives of participants receiving the intervention, with changes in coping strategies throughout the sessions, leading to the acquisition of more effective skills and behaviors that contribute to reducing their emotional distress.