Manuel de Solà-Morales, escritura y pensamiento

Abstract

(English) The written work of Manuel de Solà-Morales deserves a central place in his intellectual biography, along with the pedagogical experience and the urban projects he developed; teaching, practice and writings are the three pillars on which his scientific personality is based. The thesis’s object of study is his urban thought matured in articles and books, synthetic expression of ideas and urban visions. “Manuel de Solà-Morales, writing and thought” presents three groups of results: 1. Systematic catalogues of articles and books (plus some complements) organized according to a chronological basis. The exhaustive register of the written material allows “access” to the entire documentary body of the thesis. Subsidiarily, it suggests links and facilitates knowledge of four unpublished texts (in annex). 2. A hypothesis of grouping of articles (and books) -accents to the catalogue- based on complementary concepts and chronological sequences; it allows to “describe” with prospective intention the material under study based on twenty topics that deconstruct and structure his complex thinking. This chapter establishes the bases for a potential scientific biography. 3. The identification and glossing of some emerging ideas of the thought of Manuel de Solà-Morales. They are developed in seven essays based on some of his theoretical texts. The essays relate concepts, complementary or contradictory, that encompass, seen as a whole, the main axes of his thinking; they allow to “understand” his intellectual legacy. The essays, personal and speculative, do not pretend to be a precise chronicle (although they do not avoid it) of the evolution of Manuel de Solà-Morales. They are autonomous texts that perhaps outline a narrative. Indirectly, they hint at a canon of significant writings. The essays highlight the themes that constitute the conceptual framework of Manuel de Solà-Morales's thought. In addition to identifying the “ensanche” (extension) as a relevant topic in his synthesis of the urban knowledge -not only because the content of the articles, but also because the methodological exemplarity they show as an illustration of an intellectual intention-, from the intersection of arguments they present, emerge other issues: the urban history based on the concept “ idea in city ” that is stated in the Deu lliçons methodology; the fragmentary vision of the city, indebted to the current value of the 19th century proto-urbanism; the roman idea of foundation that underlies the growth processes on the abstraction of the layout; the urban project and architecture in the “ artifact city ”, which progressively incorporates the sensitivity of the peri-urban and new forms of growth on informal territories; the city – territory dialectic as an open debate between the metropolitan and the materiality of urban places. In this line, as a background argument -more thought than theory- the action on the urban is elucidated between sensory experience and memory -individual and collective- as an expression of the narratives that construct the phenomena in the city, from observation and consciousness, from interpretation and intuition. We can establish, as an open end, a certain duality -chronological and methodological- between a world of study focused on the structures of urban growth and the ideas that support the meaning of each urban fact -perfectly illustrated by the accumulation of writings on the ensanches- and a more material vision of the urban focused on the dialectic architecture vs city -illustrated by the idea of “the urban things”- that culminates the intellectual journey of Manuel de Solà-Morales.

(Català) L'obra escrita de Manuel de Solà-Morales mereix un lloc central en la seva biografia intel·lectual, al costat de l'experiència pedagògica i dels projectes urbans que va desenvolupar; ensenyament, pràctica i escrits són els tres puntals que estabilitzen la seva personalitat científica. L'objecte d'estudi de la tesi és el seu pensament urbanístic madurat en articles i llibres, expressió sintètica d'idees i visions urbanes. “Manuel de Solà-Morales, escriptura i pensament” presenta tres grups de resultats: 1. Els catàlegs sistemàtics d’articles i llibres (amb alguns complements) organitzats segons un criteri de base cronològica. La relació exhaustiva del material escrit permet “accedir” a la globalitat del cos documental de la tesi. Subsidiàriament, insinua enllaços i facilita el coneixement de quatre textos inèdits (en annex). 2. Una hipòtesi d'agrupació d'articles (i llibres) -accents al catàleg- basada en conceptes complementaris i en seqüències cronològiques; permet “descriure” amb intenció prospectiva el material objecte d'estudi sobre la base de vint tòpics que desconstrueixen i estructuren el seu pensament complex. Aquest capítol estableix les bases d’una possible biografia científica. 3. La identificació i la glossa d'algunes idees emergents del pensament de Manuel de Solà-Morales. Es presenten en set assaigs recolzats en algun dels seus textos teòrics. Els assaigs posen en relació conceptes, complementaris o contradictoris, que abasten, vistos en conjunt, els principals eixos del seu pensament; permeten “comprendre” el seu llegat intel·lectual. Els assajos, personals i especulatius, no pretenen la crònica precisa (encara que no la defugen) de la trajectòria de Manuel de Solà-Morales. Són textos autònoms entre sí que segurament esbossen un relat. Indirectament insinuen un cànon d'escrits fonamentals. Els assaigs destaquen els temes que constitueixen l'armadura conceptual del pensament de Manuel de Solà-Morales. A més d'identificar els eixamples com un tòpic rellevant en la síntesi del coneixement del fet urbà -no només pel contingut dels articles, sinó també per l'exemplaritat metodològica que mostren com a il·lustració d'una intenció intel·lectual-, del creuament d'arguments que presenten emergeixen altres qüestions: la història urbanística basada en el concepte de “idea a la ciutat” que es concreta en la metodologia de les Deu lliçons; la visió de la ciutat per parts, deutora del valor d'actualitat del proto-urbanisme del segle XIX; la idea romana de fundació subjacent en els processos de creixement sobre l'abstracció del traçat; el projecte urbà i l'arquitectura a la “ciutat artefacte”, que incorpora progressivament la sensibilitat del que és periurbà i de les noves formes de creixement que es desenvolupen en territoris informals; la dialèctica ciutat – territori com a debat obert entre el que és metropolità i la materialitat dels llocs urbans. En aquesta línia, com a argument de fons -més pensament que teoria-, l'acció sobre allò urbà es dilucida entre l'experiència sensorial i la memòria -individual i col·lectiva- com a expressió de les narratives que construeixen els fenòmens de la ciutat, des de l'observació i la consciència, des de la interpretació i la intuïció. Es constata, com a final obert, una certa dualitat -cronològica i metodològica- entre un univers d’estudi centrat en les estructures del creixement urbà i en les idees que sustenten el sentit de cada fet urbà -perfectament il·lustrat per l'acumulació d'escrits sobre els eixamples- i una visió més material del que és urbà enfocada a la dialèctica arquitectura i ciutat -il·lustrada per la idea de “les coses urbanes”- que culmina la trajectòria intel·lectual de Manuel de Solà-Morales.

(Español) La obra escrita de Manuel de Solà-Morales merece un lugar central en su biografía intelectual, junto a la experiencia pedagógica y a los proyectos urbanos que desarrolló; enseñanza, práctica y escritos son los tres puntales en los que se asienta su personalidad científica. El objeto de estudio de la tesis es su pensamiento urbanístico madurado en artículos y libros, expresión sintética de ideas y visiones urbanas. “Manuel de Solà-Morales, escritura y pensamiento” presenta tres grupos de resultados: 1. Los catálogos sistemáticos de artículos y libros (más algunos complementos) organizados según un criterio de base cronológica. La relación exhaustiva del material escrito permite “acceder” a la globalidad del cuerpo documental de la tesis. Subsidiariamente, insinúa enlaces y facilita el conocimiento de cuatro textos inéditos (en anexo). 2. Una hipótesis de agrupación de artículos (y libros) -acentos al catálogo- basada en conceptos complementarios y en secuencias cronológicas; permite “describir” con intención prospectiva el material objeto de estudio en base a veinte tópicos que deconstruyen y estructuran su pensamiento complejo. Este capítulo establece las bases de una posible biografía científica. 3. La identificación y glosa de algunas ideas emergentes del pensamiento de Manuel de Solà-Morales. Se desarrollan en siete ensayos apoyados en alguno de sus textos teóricos. Los ensayos ponen en relación conceptos, complementarios o contradictorios, que abarcan, vistos en conjunto, los principales ejes de su pensamiento; permiten “comprender” su legado intelectual. Los ensayos, personales y especulativos, no pretenden la crónica precisa (aunque no la rehúyen) de la trayectoria de Manuel de Solà-Morales. Son textos autónomos entre sí que quizá esbozan un relato. Indirectamente, insinúan un canon de escritos fundamentales. Los ensayos destacan los temas que constituyen la armadura conceptual del pensamiento de Manuel de Solà-Morales. Además de identificar los ensanches como un tópico relevante en su síntesis del conocimiento del hecho urbano -no solo por el contenido de los artículos, sino también por la ejemplaridad metodológica que muestran como ilustración de una intención intelectual-, del cruce de argumentos que presentan emergen otras cuestiones: la historia urbanística basada en el concepto de “idea en la ciudad” que se concreta en la metodología de las Deu lliçons; la visión de la ciudad por partes, deudora del valor de actualidad del proto urbanismo del siglo XIX; la idea romana de fundación que subyace en los procesos de crecimiento sobre la abstracción del trazado; el proyecto urbano y la arquitectura en la “ ciudad artefacto ”, que incorpora progresivamente la sensibilidad de lo periurbano y de las nuevas formas de crecimiento que se desarrollan en territorios informales; la dialéctica ciudad – territorio como debate abierto entre lo metropolitano y la materialidad de los lugares urbanos. En esta línea, como argumento de fondo -más pensamiento que teoría-, la acción sobre lo urbano se dilucida entre la experiencia sensorial y la memoria -individual y colectiva- como expresión de las narrativas que construyen los fenómenos en la ciudad, desde la observación y la conciencia, desde la interpretación y la intuición. Se constata, como final abierto, una cierta dualidad -cronológica y metodológica- entre un universo de estudio centrado en las estructuras del crecimiento urbano y en las ideas que sustentan el sentido de cada hecho urbano -perfectamente ilustrado por la acumulación de escritos sobre los ensanches- y una visión más material de lo urbano enfocada a la dialéctica arquitectura y ciudad -ilustrada por la idea de “ las cosas urbanas ”- que culmina la trayectoria intelectual de Manuel de Solà-Morales.