Hipòtesis sobre una línia : nuclis urbans i estacions a les línies interiors catalanes

Abstract

(English) "Hypothesis on a Line" analyses the impact that the construction of the railway has had on the urban centres along the interior lines of the Catalan network. The integration of a territorial mobility infrastructure into these fragile territories, with their seemingly modest urban heritage, has exerted a prolonged and significant influence from its inception to the present day. In the first part, the thesis focuses on the line from Granollers to Sant Joan de les Abadesses (GRN-SJA) and on eight of the urban centres it connects. This mining railway project, designed by Ildefons Cerdà, highlights the overlap of its ideological and theoretical foundation with its actual construction. Although initially projected for the extraction of coal in Ogassa, the arrival of the train had a significant impact on the towns, paradigmatically reflected in the urban morphology of each of the eight analysed localities. In the second part, the research extends the observation of the railway's impact to a selection of forty-four urban realities in various territories of the Catalan interior railway network. The thesis shows how the reaction of each urban centre is complementary, and sometimes contradictory to its own urban evolution. This evolution shifts from the initial optimism and confidence in progress generated by the railway, through its obsolescence as a communication system, to its current potential as a sustainable means of transport. The introduction of the railway as an external element with strong infrastructural conditions initially creates an urban tension with the station building, influenced by the physical distance and its symbolic value within the context of these towns. This situation brings about a first generation of urban elements: the station square, the station street, and the station neighbourhood. Subsequently, another set of elements will emerge, forming the 'other side' of the track, with facilities of wider territorial scope that contribute to enriching the syntax of contemporary railway urbanity. The set of urban reactions faces the geometric heritage of the railway with the traditional suburban nature of the surrounding urban fabrics. Thus, the local differences of each urban reality are linked by a territorial similarity that makes them common and comparable as part of the same line. The elements constructed over more than a century around this infrastructure display varying degrees of identity, transformation, and opportunity, acquiring greater complexity when viewed from the perspective of the entire railway space. The fragmentary urbanity of the railway invites to reflect on the different degrees of urban belonging and the hypothetical intensification of uses around the station and, by extension, throughout the entire railway urban space. Historically, the railway infrastructure has become an 'implant' that, in some cases, coexists with the urban fabric without generating significant effects around it. In other cases, it has created urban links or 'grafts' in its surroundings. Additionally, the continuity of the railway edges and their transversal capillarity with the nearby urban fabrics define an intermediate space with notable potential for transformation and improvement. Finally, the thesis seeks to demonstrate the ongoing relevance of the accumulated railway urbanity in some of the urban centres it connects, and its potential beyond the station area. From a trans-scalar perspective, it aims to highlight the Catalan interior railway lines as a heritage to be preserved and enhanced in the future.

(Català) “Hipòtesis sobre una línia” analitza l’impacte que la construcció del ferrocarril ha generat als nuclis urbans de les línies interiors de la xarxa catalana. La vertebració d’una infraestructura de mobilitat d’abast territorial sobre aquests territoris fràgils i amb un patrimoni urbanístic aparentment modest, ha exercit una dilatada influència des de la seva implantació fins a l’actualitat.

En una primera part, la tesi se centra en la línia de Granollers a Sant Joan de les Abadesses (GRN-SJA) i vuit dels nuclis que connecta. Aquest projecte de ferrocarril miner dissenyat per Ildefons Cerdà ressalta la superposició de la seva base ideològica i teòrica amb la seva construcció real. Si bé inicialment va projectar-se per extreure carbó d’Ogassa, l’arribada del tren va generar un impacte significatiu, reflectit de manera paradigmàtica en la morfologia urbana de cadascuna de les vuit poblacions analitzades. En una segona part, la investigació amplia l’observació de l’impacte del ferrocarril a una selecció de quaranta-quatre realitats urbanes de diferents territoris de la xarxa ferroviària interior catalana.

La tesi mostra com la reacció de cada nucli urbà és complementària, i a vegades contradictòria, amb la seva pròpia evolució urbana, que bascula des de l’optimisme i la confiança en el progrés que el ferrocarril va generar inicialment, passant per la seva obsolescència com a sistema de comunicació, fins al seu potencial actual com a mitjà de transport sostenible. La implantació del ferrocarril com a element extern i amb una forta condició infraestructural va produir una tensió urbana amb l’edifici de l’estació, condicionada per la distància física i pel seu valor simbòlic dintre del context d’aquestes poblacions. Aquesta situació va aportar una primera generació de productes urbans: la plaça, el carrer i el barri de l’estació. Posteriorment apareixerà una altra família d’elements que configuraran l’’altra banda’ amb equipaments d’abast territorial que contribueixen a fer més rica la sintaxi de la urbanitat de l’espai ferroviari contemporani.

El conjunt de les reaccions urbanes confronta l’herència geomètrica del ferrocarril amb la naturalesa suburbana tradicional dels teixits urbans propers. D’aquesta manera, les diferències locals de cada realitat urbana queden enllaçades per una semblança territorial que les fa comunes i comparables pel fet de formar part d’una mateixa línia. Els productes construïts dilatadament al llarg de més d’un segle al voltant d’aquesta infraestructura presenten diversos graus d’identitat, de transformació i d’oportunitat, i adquireixen una major complexitat quan s’analitzen des de la perspectiva de l’espai ferroviari en el seu conjunt. La urbanitat fragmentària del ferrocarril convida a reflexionar sobre els diferents graus de pertinença urbana, i sobre la hipotètica intensificació d’usos al voltant de l’estació i per extensió, de tot l’espai urbà ferroviari.

Històricament, la infraestructura ferroviària ha esdevingut un ‘implant’ que en alguns casos conviu amb el teixit urbà sense que aquest generi cap efecte al seu voltant. En altres casos, ha generat vincles o ‘empelts’ urbans en el seu entorn. També, la continuïtat de les vores ferroviàries i la seva capil·laritat transversal amb els teixits urbans propers delimiten un espai intermedi que presenta un notable potencial de transformació i millora.

Finalment, la tesi busca demostrar la vigència de la urbanitat acumulada del ferrocarril en alguns dels nuclis urbans que connecta, i el seu potencial més enllà de l’àmbit de l’estació. Des d’una visió transescalar, es pretén posar en valor les línies interiors ferroviàries catalanes com a patrimoni a mantenir i potenciar en el futur.

(Español) "Hipótesis sobre una línea" analiza el impacto que la construcción del ferrocarril ha generado en los núcleos urbanos de las líneas interiores de la red catalana. La vertebración de una infraestructura de movilidad de alcance territorial sobre estos territorios frágiles y con un patrimonio urbanístico aparentemente modesto, ha ejercido una influencia prolongada y significativa desde su implantación hasta la actualidad.

En la primera parte, la tesis se centra en la línea de Granollers a Sant Joan de les Abadesses (GRN-SJA) y en ocho de los núcleos urbanos que conecta. Este proyecto de ferrocarril minero, diseñado por Ildefons Cerdà, resalta la superposición de su base ideológica y teórica con su construcción real. Aunque inicialmente se proyectó para la extracción de carbón en Ogassa, la llegada del tren tuvo un impacto significativo, reflejado de manera paradigmática en la morfología urbana de cada una de las ocho poblaciones analizadas. En la segunda parte, la investigación amplía la observación del impacto del ferrocarril a una selección de cuarenta y cuatro realidades urbanas en diversos territorios de la red ferroviaria interior catalana.

La tesis muestra cómo la reacción de cada núcleo urbano es complementaria, y a veces contradictoria, con su propia evolución urbana, que bascula desde el optimismo y la confianza en el progreso que el ferrocarril generó inicialmente, pasando por su obsolescencia como sistema de comunicación, hasta su actual potencial como medio de transporte sostenible. La implantación del ferrocarril como elemento externo y con una fuerte condición infraestructural produjo inicialmente una tensión urbana con el edificio de la estación, condicionada por la distancia física y su valor simbólico dentro del contexto de estas poblaciones. Esta situación aporta una primera generación de productos urbanos: la plaza, la calle y el barrio de la estación. Posteriormente aparecerá otra familia de elementos que configurarán el ‘otro lado’ con equipamientos de alcance territorial que contribuyen a hacer más rica la sintaxis de la urbanidad del espacio ferroviario contemporáneo.

El conjunto de las reacciones urbanas confronta la herencia geométrica del ferrocarril con la naturaleza suburbana tradicional de los tejidos urbanos cercanos. De esta forma, las diferencias locales de cada realidad urbana se enlazan por un parecido territorial que las hace comunes y comparables al formar parte de una misma línea. Los productos construidos a lo largo de más de un siglo en torno a esta infraestructura presentan diversos grados de identidad, transformación y oportunidad, adquiriendo una mayor complejidad cuando se analizan desde la perspectiva del espacio ferroviario en su conjunto. La urbanidad fragmentaria del ferrocarril invita a reflexionar sobre los diferentes grados de pertenencia urbana, y sobre la hipotética intensificación de usos en torno a la estación y por extensión, de todo el espacio urbano ferroviario.

Históricamente, la infraestructura ferroviaria se ha convertido en un 'implante' que, en algunos casos, convive con el tejido urbano sin generar efectos significativos a su alrededor. En otros casos, ha generado vínculos o 'injertos' urbanos en su entorno. Además, la continuidad de los bordes ferroviarios y su capilaridad transversal con los tejidos urbanos cercanos delimitan un espacio intermedio que presenta un notable potencial de transformación y mejora.

Por último, la tesis busca demostrar la vigencia de la urbanidad acumulada del ferrocarril en algunos de los núcleos urbanos que conecta, y su potencial más allá del ámbito de la estación. Desde una visión transescalar, se pretende poner en valor las líneas ferroviarias interiores catalanas como un patrimonio a preservar y potenciar en el futuro.