El principio de proximidad ambiental en el Derecho agroalimentario: la construcción jurídica de la transición agroecológica

Abstract

El sistema alimentari actual no és sostenible, nombrosos informes científics proven la seva incapacitat per a mantenir-se en el temps sense esgotar els recursos naturals o causar un greu dany al medi ambient. En la necessària transició ecològica de la manera mitjançant la qual els éssers humans ens organitzem per a produir i consumir aliments, el Dret està cridat a exercir un paper fonamental, ja que trobem en el seu si eines que ens permeten passar d’un estat a un altre diferent, més sostenible. Entre els diversos instruments jurídics per a construir la transició ecològica trobem la proximitat alimentària.

Fortament impulsada per la societat civil, la proximitat ha anat inserint-se en la norma escrita com a instrument jurídic ecològic del qual se serveix, sobretot, l’administració pública en les seves activitats de foment, planificació territorial i compra pública. Les definicions de proximitat alimentària presents en l’ordenament jurídic de la Unió Europea i d’alguns dels seus Estats membres són summament diverses entre si; conceptualitzada jurídicament en aquest estudi com a proximitat social, xovinista, geogràfica, agroclimàtica i ecosistèmica, cada tipologia respon a objectius diferents. La present tesi doctoral proposa una anàlisi de les diferents tipologies de proximitat alimentària recollides en l’ordenament jurídic amb l’objectiu de discernir la seva eficàcia com a instrument ambiental.

En el camí recorregut per la tesi, anant d’allo més específic a allò més general, s’ha pogut intuir, a partir de l’estudi de les definicions i instruments jurídics de la proximitat, un nou principi jurídic del Dret agroalimentari. La proximitat es recull en nombroses regles de diversos ordenaments jurídics, i en gairebé totes les etapes de la cadena alimentària, des de la producció fins al consum. Aquesta presència constant en la norma, així com els múltiples interessos públics emparats per la proximitat alimentària, ens permeten argumentar la seva presència implícita com a principi en el si de la branca jurídica agroalimentària. Així, la proximitat alimentària és més que un instrument jurídic per a la transició ecològica dels sistemes alimentaris, ja que es configura com una metanorma o ideal a assolir, una guia en la interpretació de la resta de l’ordenament jurídic i una inspiració en la labor legislativa.

El actual sistema alimentario no es sostenible, numerosos informes científicos prueban su incapacidad para mantenerse en el tiempo sin agotar los recursos naturales o causar grave daño al medio ambiente. En la necesaria transición ecológica de la manera mediante la cual los seres humanos nos organizamos para producir y consumir alimentos, el Derecho está llamado a desempeñar un papel fundamental, pues encontramos en su seno herramientas que nos permiten pasar de un estado a otro distinto, más sostenible. Entre los diversos instrumentos jurídicos para construir la transición ecológica encontramos la proximidad alimentaria.

Fuertemente impulsada por la sociedad civil, la proximidad ha ido insertándose en la norma escrita como instrumento jurídico ecológico del cual se sirve, sobre todo, la administración pública en sus actividades de fomento, planificación territorial y compra pública. Las definiciones de proximidad alimentaria presentes en el ordenamiento jurídico de la Unión Europea y de algunos de sus Estados miembros son sumamente diversas entre sí; conceptualizada jurídicamente en este estudio como cercanía social, chovinista, geográfica, agroclimática y ecosistémica, cada tipología responde a objetivos diferentes. La presente tesis doctoral propone un análisis de las diferentes tipologías de proximidad alimentaria recogidas en el ordenamiento jurídico con el objetivo de discernir su eficacia como instrumento ambiental.

En el camino recorrido por la tesis, yendo de lo particular a lo general, se ha podido intuir, a partir del estudio de las definiciones e instrumentos jurídicos de la proximidad, un nuevo principio jurídico del Derecho agroalimentario. La proximidad se recoge en numerosas reglas de varios ordenamientos jurídicos, y en casi todas las etapas de la cadena alimentaria, desde la producción hasta el consumo. Esta presencia constante en la norma, así como los múltiples intereses públicos amparados por la proximidad alimentaria, nos permiten argumentar su presencia implícita como principio en el seno de la rama jurídica agroalimentaria. Así, la proximidad alimentaria es más que un instrumento jurídico para la transición ecológica de los sistemas alimentarios, puesto que se configura como una metanorma o ideal a alcanzar, una guía en la interpretación del resto del ordenamiento jurídico y una inspiración en la labor legislativa.

The current food system is not sustainable; numerous scientific reports demonstrate its inability to be sustained over time without depleting natural resources or causing serious damage to the environment. In the necessary ecological transition of the way in which human beings organise themselves to produce and consume food, the law has a fundamental role to play, as it provides us with the tools to move from one state to another, more sustainable one. Among the various legal instruments for building the ecological transition, we find food proximity.

Strongly promoted by civil society, proximity has been incorporated into written law as an ecological legal instrument, used above all by the public administration in its promotion, territorial planning and public procurement activities. The definitions of food proximity in the legal system of the European Union and some of its Member States are extremely diverse; legally conceptualised in this study as social, chauvinistic, geographical, agro-climatic and ecosystemic proximity, each typology responds to different objectives. This thesis proposes an analysis of the different typologies of food proximity included in the legal system in order to determine their effectiveness as an environmental instrument.

In the course of the thesis, from the particular to the general, it has been possible to intuit a new legal principle of agri-food law from the study of the definitions and legal instruments of proximity. The concept of proximity is present in numerous rules in several legal systems and at almost all stages of the food chain, from production to consumption. This constant presence in the rules, as well as the many public interests protected by food proximity, allows us to argue for its implicit presence as a principle in agri-food law. Thus, food proximity is more than a legal instrument for the ecological transformation of food systems, since it is configured as a meta-norm or ideal to be achieved, a guide for the interpretation of the rest of the legal system and an inspiration for legislative work.