Generando patrimonio a partir de los escombros : la recuperación de los paisajes mineros en España

Abstract

(English) The purpose of this research is to analyze the processes of reclamation of mining areas in Spain. A systematic review of the literature on this matter shows that, although there are numerous publications addressing different ways to intervene in these places, most explain the interventions in an isolated and generic manner, or as specific cases, without analyzing the entirety of the processes employed as systems of successive stages. These studies also do not pay enough attention to how changes between different stages have occurred, the factors that have influenced the transition from one trend to another, or the shift from rejection to appreciation of the mining landscapes. All of this marks the starting point of this thesis, in which we aim to uncover the processes followed in the reclamation of mining areas and to observe the changes in attitudes that have occurred from one trend to another. This would be its main contribution. By exploring the main ideas and theories that have marked the path towards the reclamation of mining spaces, we highlight how long it has taken to understand them as cultural heritage in Spain. Its recognition dates back only three or four decades, during which, however, significant advances have been achieved and unique projects have taken place. In the thesis, we demonstrate how different dimensions have been incorporated into the reclamation processes, starting from pioneering cases—preceding the more common and legally required interventions—to other reference examples. We analyze the identified processes to reveal how progress has been made, from the initial demands for adequate environmental conditions to the recognition of mining heritage and the appreciation of mining traces. We particularly focus on how the cultural dimension has been integrated into the mining reclamation processes, from the early, relatively small-scale interventions to larger projects that incorporate numerous remnants related to that activity, culminating in the creation of territorial parks. We highlight the moment when the reclamation of mining areas, previously carried out due to legal obligation or the mining companies' initiative, became a social demand aimed at fostering local development. We also consider the valorization of the geological interest of many mining sites and their reclamation as a result of that progress. We defend the representativeness of the case studies, verifying that, although they are exceptional considering the numerous abandoned mines, they end up setting a clear trend while also being representative of the reclamation processes that could be applied in similar contexts. We uncover their components and the patterns that repeat in many of them, establishing guidelines for future projects and offering lessons on the factors that ensure weaknesses do not hinder the reclamation of mining landscapes but instead promote their revaluation and use for the common good.

(Català) El propòsit d’aquesta investigació és analitzar els processos de recuperació de les àrees mineres a Espanya. Una revisió sistemàtica de la bibliografia sobre aquesta recuperació ens porta a comprovar que, malgrat les nombroses publicacions que expliquen diferents maneres d'intervenir, ens parlen de propostes aïllades, sense parar atenció als canvis al llarg del temps, als factors que hi han incidit, o al pas del rebuig a l'estima pel paisatge miner. Per això, a la tesi pretenem desvetllar els processos que ha seguit la recuperació d'espais miners i analitzar quins canvis s'han anat produint. En explorar les idees principals que han marcat el recorregut cap a la recuperació d'espais miners, convé destacar quant s'ha trigat a Espanya a entendre el paisatge miner com a patrimoni cultural. El seu reconeixement arriba fa tot just tres o quatre dècades, en les quals es produeixen avenços i projectes singulars. Volem demostrar com s'han anat incorporant diferents dimensions als processos de recuperació a partir de casos pioners, que antecedeixen els més comuns exigits per la legislació. Analitzem els processos per desvetllar els avenços, des de les primeres reivindicacions per recuperar unes condicions ambientals adequades, fins a la consideració del patrimoni miner i la valorització de les empremtes de la mineria. Ens fixem especialment en com s'ha anat integrant la dimensió cultural en els processos de recuperació minera, des de les primeres intervencions d'escala relativament petita, fins a projectes de major envergadura, que integren nombrosos vestigis relacionats amb l'activitat minera i arriben a configurar parcs territorials. Remarquem el moment en què la recuperació dels àmbits miners, que fins aleshores s'ha produït per imperatiu legal, o per voluntat de les empreses, esdevé reivindicació social, buscant alimentar el desenvolupament local. Considerem així mateix la posada en valor dels talls geològics en moltes explotacions. Hem escollit casos d'estudi que, tot i ser excepcionals, tenint en compte les nombroses mines abandonades, acaben marcant una clara tendència, alhora que són representatius dels processos de recuperació que es podrien aplicar en àmbits similars. Analitzem els seus components, i els patrons comuns en molts d'ells, marcant pautes per a futurs projectes, i oferint lliçons sobre els factors que incideixen perquè les debilitats no impedeixin la recuperació dels paisatges de la mineria, sinó que n'afavoreixin la revaloració i la posada al servei de l’interès comú.

(Español) El propósito de esta investigación es analizar los procesos de recuperación de áreas mineras en España. Una revisión sistemática de la bibliografía acerca de dicha recuperación nos lleva a comprobar que, a pesar de las numerosas publicaciones que explican diferentes formas de intervenir, nos hablan de propuestas aisladas, sin prestar atención a los cambios a lo largo del tiempo, a los factores que han incidido en éstos, o al paso del rechazo al aprecio por el paisaje minero. Por ello, en la tesis pretendemos desvelar los procesos que ha seguido la recuperación de espacios mineros y analizar qué cambios se han ido produciendo. Al explorar las principales ideas que han marcado el recorrido hacia la recuperación de espacios mineros, conviene destacar cuánto se ha tardado en España en entender el paisaje minero como patrimonio cultural. Su reconocimiento llega hace apenas tres o cuatro décadas, en las cuales se producen avances y proyectos singulares. Queremos demostrar cómo se han ido incorporando diferentes dimensiones en los procesos de recuperación a partir de casos pioneros, que anteceden a los más comunes exigidos por la legislación Analizamos los procesos para desvelar los avances, desde las primeras reivindicaciones para recuperar unas condiciones ambientales adecuadas, hasta la consideración del patrimonio minero y la valorización de las huellas de la minería. Nos fijamos especialmente en cómo se ha ido integrando la dimensión cultural en los procesos de recuperación minera, desde las primeras intervenciones de escala relativamente acotada, hasta proyectos de mayor envergadura, que integran numerosos vestigios relacionados con la actividad, llegando a configurar parques territoriales. Remarcamos el momento en que la recuperación de los ámbitos mineros, que hasta entonces se ha producido por imperativo legal, o por voluntad de las empresas, deviene reivindicación social, buscando alimentar el desarrollo local. Consideramos asimismo la puesta en valor de los cortes geológicos en muchas explotaciones. Hemos escogido casos de estudio que, aun siendo excepcionales atendiendo a las numerosas minas abandonadas, acaban marcando una clara tendencia, a la vez que son representativos de los procesos de recuperación que se podrían aplicar en ámbitos similares. Analizamos sus componentes, y los patrones comunes en muchos de ellos, marcando pautas para futuros proyectos, y ofreciendo lecciones sobre los factores que inciden para que las debilidades no impidan la recuperación de los paisajes de la minería, sino que favorezcan su revalorización y puesta al servicio del interés común.