La personalidad jurídica de los autómatas inteligentes

Autor/a

Ruiz Osuna, Pablo

Director/a

Nasarre Aznar, Sergio

Data de defensa

2024-09-13

Pàgines

530 p.



Departament/Institut

Universitat Rovira i Virgili. Departament de Dret Privat, Processal i Financer

Resum

La tesi doctoral versa sobre els autòmats intel·ligents, tractant de determinar la seva naturalesa jurídica (què són?), tot proposant un règim juridicoprivat bàsic, en tant que nous ciutadans i agents en el tràfic juridicoeconòmic. Després de l'anàlisi històrica i filosòfica dels conceptes de “persona”, “personalitat jurídica”, “capacitat jurídica” i “capacitat d'obrar”, el treball conclou que aquests han variat substancialment al llarg dels segles i de les civilitzacions, inclòs el dret civil espanyol fins fa molt poc temps. Donada la variabilitat en aquests conceptes, hem estudiat què és la intel·ligència artificial aplicada als diferents tipus d'autòmats, concloent que aquesta està dotada de característiques que fins ara es consideraven privatives dels animals o exclusives de les persones. Per tant, ens hem plantejat si els autòmats intel·ligents mereixen un tractament juridicoprivat equivalent al de les persones (físiques o jurídiques), als animals o a les coses, concloent que, donada la seva peculiaritat i la seva evolució constant, no encaixen exactament en cap d'aquestes categories jurídiques clàssiques. Per tant, la tesi defensa considerar els autòmats intel·ligents com un tertium genus, que mereixen un tractament jurídic ad hoc que participi, mutatis mutandis, d’alguns aspectes del règim jurídic d’aquells, atenent criteris com la moral kantiana, la utilitat, el risc acceptable, l'autonomia, l'autoprotecció i la responsabilitat. D'acord amb tot això, la tesi defensa que els autòmats intel·ligents haurien de gaudir de cert benestar, certs drets de la personalitat, capacitat contractual limitada i drets possessoris i patrimonials, tots adaptats a la seva naturalesa, encara que no els relacionats amb el dret de família.


La tesis doctoral versa sobre los autómatas inteligentes, tratando de determinar su naturaleza jurídica (¿qué son?) y proponiendo un régimen jurídico-privado básico, en tanto que nuevos ciudadanos y agentes en el tráfico jurídico-económico. Tras el análisis histórico y filosófico de los conceptos de “persona”, “personalidad jurídica”, “capacidad jurídica” y “capacidad de obrar”, el trabajo concluye que éstos han variado sustancialmente a lo largo de los siglos y de las civilizaciones, incluido el derecho civil español hasta hace poco tiempo. Dada la variabilidad en estos conceptos, hemos estudiado qué es la inteligencia artificial aplicada a los distintos tipos de autómatas, concluyendo que ésta está dotada de características que hasta ahora se consideraban privativas de los animales o exclusivas de las personas. Por tanto, nos hemos planteado si los autómatas inteligentes merecen un tratamiento jurídico-privado equivalente al de las personas (físicas o jurídicas), a los animales o a las cosas, concluyendo que, dada su peculiaridad y su evolución constante, no encajan exactamente en ninguna de estas categorías jurídicas clásicas. Por lo tanto, la tesis defiende considerar a los autómatas inteligentes como un tertium genus, que merecen un tratamiento jurídico ad hoc que participe, mutatis mutandis, de algunos aspectos del régimen jurídico de aquellos, atendiendo a criterios como la moral kantiana, la utilidad, el riesgo aceptable, la autonomía, la autoprotección y la responsabilidad. De acuerdo con todo esto, la tesis defiende que los autómatas inteligentes deberían gozar de cierto bienestar, ciertos derechos de la personalidad, capacidad contractual limitada y derechos posesorios y patrimoniales, todos adaptados a su naturaleza, aunque no los relacionados con el derecho de familia.


The doctoral thesis deals with intelligent automata, trying to determine their legal nature (what are they?) and proposing a basic legal-private regime, as new citizens and agents in legal-economic traffic. After the historical and philosophical analysis of the concepts of "person", "legal personality", "legal capacity" and "capacity to act", the work concludes that these have varied substantially over the centuries and civilizations, including Spanish civil law until recently. Given the variability in these concepts, we have studied what is artificial intelligence applied to different types of automata, concluding that it is endowed with characteristics that until now were considered exclusive to animals or exclusive to people. Therefore, we have considered whether intelligent automata deserve private-legal treatment equivalent to that of people (natural or legal), animals or things, concluding that, given their peculiarity and constant evolution, they do not fit exactly into any of these classic legal categories. Therefore, the thesis defends considering intelligent automata as a tertium genus, which deserve an ad hoc legal treatment that participates, mutatis mutandis, in some aspects of their legal regime, taking into account criteria such as Kantian morality, utility, acceptable risk, autonomy, self-protection and responsibility. In accordance with all this, the thesis defends that intelligent automatons should enjoy a certain well-being, certain personality rights, limited contractual capacity and possession and property rights, all adapted to their nature, although not those related to family law.

Paraules clau

ROBOTS; INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL; DRET ROBÒTIC; DERECHO ROBÓTICO; ARTIFICIAL INTELLIGENCE; ROBOLAW

Matèries

17 - Ètica. Filosofia pràctica; 3 - Ciències socials; 34 - Dret; 347 - Dret civil

Àrea de coneixement

Ciències socials i jurídiques

Documents

Aquest document conté fitxers embargats fins el dia 13-09-2026

Drets

ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)