Dispersione, collezionismo e reimpiego di tavole da soffitto cremonesi tra XIX e XX secolo: definizione di un contesto internazionale

Abstract

A Itàlia la descoberta i el renovat interès per les tauletes de sostres pintats -cobertes característiques en immobles d’origen medieval i renaixentista de l’àrea mediterrània-, es produeix a partir de la segona meitat del segle XIX, època de la Unificació Nacional, quan la reordenació urbanística dels cascs històrics implicà l’enderrocament de cases i edificis històrics així com el retrobament amb vestigis materials de diversa índole. Les tauletes, ressorgides en gran nombre, atragueren en un primer moment a una clientela estrangera, que dividí a propietaris, antiquaris i col·leccionistes entre el desinterès i la recerca, la desinformació i la comprensió, ja no del valor simbòlic associat sinó de la seva funció estructural. La seva dispersió -conseqüència d’una legislació patrimonial durant molt de temps inexistent-, resultà en poques dècades en un intricant intercanvi entre Europa i els Estats Units d’Amèrica i que gradualment va veure modificat els gustos dels compradors. Els fragments d’enteixinats reutilitzats en els revivals estilístics responen a la voluntat d’ostentació de la nova classe burgesa, sovint aliens a la seva funció original, modificant-los en favor de la seva pròpia visió del passat, lligada a la realitat social del moment. També es cotitzaren com a retrats de petit format i, per mitjà d’un diàleg estètic replet de dissonàncies històriques, les tauletes acabaren sent retallades, repintades, emmarcades de nou i reutilitzades com a complement moble. El catàleg de sostres de Cremona (Itàlia) inclòs a l’annex evidencia la seva descontextualització, localitzant-se avui arreu del món. Un estudi que esdevé una brúixola a través de la que orientar-se dins del caòtic i opac mercat d’antiguitats dels segles XIX-XX, en un comerç encara viu i afavorit, en els darrers anys, per l’increment d’estudis internacionals dedicats al tema i que ha renovat la ‘moda’ per aquest tipus d’obres d’art.

En Italia, el descubrimiento y el renovado interés por las tablillas de techos pintados -cubiertas características en inmuebles de origen medieval y renacentista en la cuenca del Mediterráneo-, tiene lugar a partir de la segunda mitad del siglo XIX, época de la Unificación Nacional, cuando la reordenación urbanística de los cascos históricos implicó la demolición de casas y edificios históricos, así como el recuentro con vestigios materiales de diversa índole. Las tablillas, resurgidas en gran número, atrajeron en un primer momento a la clientela extranjera, que dividió a propietarios, anticuarios y coleccionistas entre el desinterés y la investigación, la desinformación y la comprensión, ya no del valor simbólico asociado a las mismas sino de su función estructural. Su dispersión -consecuencia de una legislación patrimonial durante mucho tiempo inexistente-, resultó en pocas décadas en un intrincado intercambio de piezas entre Europa y Estados Unidos, gradualmente modificándose según el gusto de los compradores. Los fragmentos de techo reutilizados en los revivals estilísticos responden a los deseos de ostentación de la nueva clase burguesa, a menudo ajena a su función original, modificándolos en favor de su propia visión del pasado, una ligada a la realidad social del momento. También se cotizaron como retratos de pequeño formato y mediante un diálogo estético repleto de disonancias históricas, las tablillas terminaron siendo recortadas, repintadas, enmarcadas de nuevo y reutilizadas como complemento mueble. El catálogo de techos de Cremona (Italia) incluido en el apéndice evidencia su descontextualización, localizándose hoy por todo el mundo. Un estudio que sirve de brújula, útil para orientar-se dentro del caótico y opaco mercado de antigüedades de los siglos XIX-XX, en un comercio que sigue vivo y favorecido, en los últimos años, por el incremento de estudios internacionales dedicados al argumento y que ha renovado la ‘moda’ por este tipo de obras de arte.

In Italy the rediscovery and renewed fortune of polychrome ceiling panels, a characteristic covering of Medieval and Renaissance buildings in the Mediterranean area, occurred starting from the second half of the 19th century, the era of national unification, when the reorganization of urban centers led to the demolition of ancient buildings and the discovery of heterogeneous material. The tablets, which resurfaced in large numbers, initially attracted a foreign clientele and divided owners, merchants and buyers between disinterest and intense research, between misunderstanding and understanding if not of the related symbolic value, then at least of the structural role of the small panels. The dispersion resulting from a long-vacant legislation led, over the course of a few decades, to an intricate interchange between Europe and the United States which gradually saw the tastes of buyers change. The ceiling panels reused in the revivals respond to the ostentation desires of the new bourgeois class, often unaware of their function, modifying them in favor of their own vision of the past and the social reality in which they lived. They were also valued as a small portraits, through an aestheticizing dialogue full of dissonances, the panels ended up being trimmed, repainted, framed and also reused as furnishing. The catalog of Cremonese ceilings in the appendix highlights the dispersion suffered by these artefacts, being located all over the world, and represents a compass for orienting oneself in the chaotic, opaque world of the antiques market between the 19th and 20th centuries, a trade which is still flourishing, favored , in recent decades, by the increase in international studies dedicated to the topic which have renewed the 'fashion' of this artistic genre.