Manual d'apocalíptica contemporània: Epistemologia, ontologia i ètica per a temps de tribulació

Abstract

The most recent technological advances, especially in the field of artificial intelligence (AI), have generated a new eschatological framework; now, however, of a secular nature. Philosophers, politicians, engineers, journalists, and podcasters propose moratoriums on research and call for caution, foreseeing that if research and development of new systems continue at the current pace, existential catastrophe is guaranteed. But how accurate are these predictions? An epistemological analysis of the presuppositions that lie at the foundation of contemporary apocalypticism shows us the contingent nature of its prognosis. In the same vein, machine rebellion presupposes, in turn, a certain ontology of consciousness, which we submit to critical analysis. The confrontation of two schools — which we call “mysterianist” and “clairvoyant”— that propose, respectively, a dualistic 8 and a materialistic vision of consciousness, is being resolved, we propose, in favor of the latter. Thirdly, finally, the formulas for preventing catastrophe and facilitate redemption emerge, in all cases, from a rigid and, in general, essentialist moral position. We point out the shortcomings of the moral models proposed to support the arguments of containment and preservation typical of the apocalyptic discourse, and we suggest, alternatively, an ethics of minimums and the recovery of a radically philosophical touristic gaze —the view from awe— to navigate and understand contemporary times of tribulation.

Els avenços tecnològics més recents, especialment en l’àmbit de la intel·ligència artificial (IA), han generat un nou marc escatològic; ara, però, de caràcter secular. Filòsofs, polítics, enginyers, periodistes i podcasters proposen moratòries en la recerca i fan crides a la prudència, tot preveient que, si la investigació i el desenvolupament de nous sistemes continuen al ritme actual, la catàstrofe existencial està garantida. Quin rigor tenen, però, aquestes prediccions? Una anàlisi epistemològica dels pressupòsits que jeuen en el fonament de l’apocalíptica contemporània ens mostra el caràcter contingent de les seves prognosis. En la mateixa línia, la rebel·lió de les màquines pressuposa, al seu torn, una certa ontologia de la consciència, que sotmetem a una anàlisi crítica. La confrontació de dues escoles —que anomenem “misterianista” i “clarivident”— que suggereixen, respectivament, una visió dualista i una de materialista de la consciència, s’està resolent, proposem, a favor de la segona. En tercer lloc, finalment, les fórmules de prevenció i de redempció de la catàstrofe emergeixen, en tots els casos, des d’un posicionament moral rígid i, en general, essencialista. Assenyalem les mancances dels models morals proposats per sostenir els arguments de contenció i conservació propis del discurs apocalíptic, i suggerim, alternativament, una ètica de mínims, així com la recuperació d’una mirada turística radicalment filosòfica —la mirada des de l’astorament— per navegar i entendre els temps de tribulació contemporanis.