Livelihood resilience to social-ecological changes in important Agricultural Heritage Systems of southern South America

Abstract

Els canvis socials i ecològics ràpids, com ara els canvis climàtics, d'usos del sòl i sociodemogràfics, afecten tots els territoris i societats a nivell mundial. Paradoxalment, els impactes negatius d'aquests canvis són més greus per a aquells que han contribuït menys al problema, com els pobles indígenes i les comunitats locals, incloent-hi els petits agricultors. Atès que els petits agricultors produeixen fins al 80% dels aliments consumits a nivell mundial, les conseqüències adverses dels canvis ràpids afectaran no només els seus mitjans de subsistència, sinó també la seguretat i sobirania alimentària a nivell global i local.

Mitjançant tres capítols empírics, aquesta tesi doctoral investiga com els petits agricultors entenen els canvis socials i ecològics que ocorren als seus territoris i com la seva resiliència davant d'aquests canvis està associada a diferents factors socials i ecològics. L'estudi es va dur a terme en dos Sistemes Importants del Patrimoni Agrícola Mundial dins d'una Zona Sensible de Biodiversitat Global. El treball presentat aquí resumeix els resultats de 10 mesos de treball de camp entre la petita pagesia de Pucón (paisatges muntanyencs) i l'Arxipèlag de Chiloé (paisatges insulars) al sud d'Amèrica del Sud, Xile.

El primer capítol empíric (Capítol 2) investiga com els petits agricultors entenen els canvis socials i ecològics que ocorren en els seus territoris i els factors que els impulsen. Basant-se en entrevistes semiestructurades, els resultats mostren que els petits agricultors identifiquen nombrosos canvis i factors impulsors d’aquests canvis dins dels seus territoris i observen interrelacions complexes entre ells. El segon capítol empíric (Capítol 3) explora l'associació entre el coneixement indígena i local sobre els canvis socials i ecològics i la resiliència dels mitjans de subsistència dels petits agricultors. Basant-se en enquestes amb petits agricultors, els resultats d'aquesta recerca van demostrar una associació positiva entre el coneixement local dels petits agricultors sobre els canvis socials i ecològics i la seva resiliència subsistencia. També es va observar una associació positiva entre el coneixement local i el capital social, físic i natural dels petits agricultors. El tercer capítol empíric (Capítol 4) avalúa com els filtres socials i ecològics estan associats amb la resiliència dels mitjans de subsistència dels petits agricultors. Utilitzant un Índex de Resiliència dels Mitjans de Subsistència com a variable de resposta i diferents factors socials i ecològics com a variables independents, es va trobar que la resiliència dels mitjans de subsistència estava positivament associada amb la diversitat dels agroecosistemes i negativament associada amb l'edat del cap de família i la superfície de matollars en la finca agrícola.

En general, aquesta tesi proporciona una anàlisi exhaustiva de la intricada relació entre els canvis socials i ecològics, la resiliència dels mitjans de subsistència i el coneixement local dels petits agricultors. Aporta noves evidències sobre la importància de tenir en compte el coneixement indígena i local a l'hora de planificar i implementar iniciatives i polítiques per respondre als ràpids canvis socials i ecològics que afecten els mitjans de subsistència locals.

Los cambios socioecológicos rápidos, como los cambios climáticos, de uso de suelo o sociodemográficos, afectan todos los territorios y sociedades a nivel mundial. Paradójicamente, los impactos negativos de estos cambios son más severos para quienes han contribuido menos al problema, como los Pueblos Indígenas y las comunidades locales, incluidos los agricultores de pequeña escala. Dado que estos agricultores producen hasta el 80% de los alimentos consumidos a nivel mundial, las consecuencias adversas de los cambios rápidos no solo afectan sus medios de vida, sino también la seguridad y soberanía alimentaria a nivel global y local.

A través de tres capítulos empíricos, esta tesis doctoral investiga cómo los agricultores de pequeña escala comprenden los cambios socioecológicos que ocurren en sus territorios y cómo la resiliencia de sus medios de vida está asociada con diferentes factores socioecológicos. El estudio se realizó en dos Sistemas Importantes del Patrimonio Agrícola, ubicados dentro de un Hotspot Mundial de Biodiversidad. Esta investigación resume los resultados de 10 meses de trabajo de campo con campesinos (i.e., agricultores locales de pequeña escala) de Pucón (paisajes montañosos) y el Archipiélago de Chiloé (paisajes insulares) en el sur de América del Sur, Chile.

El primer capítulo empírico (Capítulo 2) investiga cómo los agricultores de pequeña escala comprenden los cambios socioecológicos que ocurren en sus territorios y sus impulsores. Basados en entrevistas semiestructuradas, los resultados muestran que los agricultores identifican no solo numerosos cambios en sus territorios, sino también sus impulsores, observando complejas interrelaciones entre ellos. El segundo capítulo empírico (Capítulo 3) explora la asociación entre el conocimiento indígena y local sobre cambios socioecológicos y la resiliencia de los medios de vida de los agricultores de pequeña escala. A través de encuestas a agricultores, los resultados demuestran una asociación positiva entre el conocimiento local sobre los cambios socioecológicos y la resiliencia de sus medios de vida, así como con su capital social, físico y natural. El tercer capítulo empírico (Capítulo 4) evalúa cómo distintos filtros socioecológicos están asociados con la resiliencia de los medios de vida de los agricultores de pequeña escala. Utilizando un Índice de Resiliencia de los Medios de Vida como variable de respuesta y diferentes factores socioecológicos como variables independientes, se encontró que la resiliencia de los medios de vida está positivamente asociada con la diversidad de agroecosistemas y negativamente asociada con la edad del jefe o jefa de hogar y con la superficie arbustiva dentro de un predio.

En general, esta tesis proporciona un análisis integral de la intrincada relación entre los cambios socioecológicos, la resiliencia de los medios de vida y el conocimiento local de los agricultores de pequeña escala. Además, contribuye con evidencia novedosa, resaltando la importancia de considerar y promover el conocimiento indígena y local al planificar e implementar políticas e iniciativas para responder a los cambios socioecológicos rápidos que afectan los medios de vida locales.

Rapid social-ecological changes such as climatic, land use, and sociodemographic changes affect all territories and societies worldwide. Paradoxically, the negative impacts of these changes are most severe for those who have contributed less to the problem, such as Indigenous Peoples and local communities, including small-scale farmers. Given that small-scale farmers produce up to 80% of the food consumed worldwide, the adverse consequences of rapid changes will impact not only their livelihoods but also both global and local food security and sovereignty.

Through three empirical chapters, this PhD thesis investigates how small-scale farmers understand the social-ecological changes occurring in their territories and how their livelihood resilience to these changes is associated with different social-ecological factors. The study was conducted in two Important Agricultural Heritage Systems within a Global Biodiversity Hotspot. The work presented here summarizes the results of 10 months of fieldwork among campesinos (i.e., local small-scale farmers) from Pucón (mountainscapes) and the Chiloé Archipelago (islandscapes) in southern South America, Chile.

The first empirical chapter (Chapter 2) investigates how small-scale farmers understand the social‑ecological changes and their drivers occurring in their territories. Based on in-depth semi-structured interviews, the results show that small-scale farmers identify numerous changes and drivers within their territories and observe complex interrelations between them. The second empirical chapter (Chapter 3) explores the association between Indigenous and local knowledge on social-ecological changes and small-scale farmers' livelihood resilience. Based on surveys with small-scale farmers, results from this thesis demonstrated a positive association between small-scale farmers’ local knowledge on social-ecological changes and their livelihood resilience, as well as with their social, physical, and natural capital. The third empirical chapter (Chapter 4) assesses how social-ecological filters are associated with the livelihood resilience of small-scale farmers. Using an Index of Livelihood Resilience as a response variable and different social-ecological factors as independent variables, I found that livelihood resilience was positively associated with the diversity of agroecosystems and negatively associated with the age of the household head and the surface of shrublands on a farm.

Overall, this thesis provides a comprehensive analysis of the intricate relationship between social-ecological changes, livelihood resilience, and local knowledge of small-scale farmers. It contributes with novel evidence highlighting the importance of leveraging Indigenous and local knowledge when planning and implementing policies and initiatives to respond to rapid social-ecological changes affecting local livelihoods.