Active labour market policies: effects and predictions for policy design

Abstract

Aquesta tesi doctoral pretén aportar evidències per al disseny de polítiques actives d'ocupació (PAO). La recerca s'estructura en dos objectius principals: avaluar l'efectivitat de certes característiques del disseny de les PAO sobre els resultats en matèria d'ocupació i avaluar models de perfilat d'aturats per optimitzar la selecció dels grups diana.

Per abordar el primer objectiu, vam dur a terme dues avaluacions d'impacte. En el Capítol II, vam investigar el paper del moment d'implementació (la cohort), la intensitat i l'especificitat ocupacional en un programa de formació d'adults a Catalunya (Espanya). Vam emprar una estratègia de diferència en diferències condicional i vam descobrir que l'efecte general del programa sobre l'ocupació va ser positiu. No obstant això, no vam trobar evidències clares d'un efecte calendari, ja que vam obtenir diferències menors entre cohorts. Vam detectar un notable efecte no lineal de la intensitat de l'aprenentatge basat en el treball (via pràctiques) sobre la probabilitat d'ocupació. En canvi, els efectes de la intensitat de l'aprenentatge a l'aula i de l'especificitat ocupacional van ser substancialment menors.

En el Capítol IV, vam analitzar el paper de l'assistència i la intermediació en la cerca d'ocupació en un programa aplicat mitjançant vals i remuneració per acompliment al Vèneto (Itàlia). La política assignava els individus a tres grups de tractament amb diferents dotacions segons la puntuació d'un model de perfilat. Utilitzant una estratègia de regressió discontínua, es van comparar els efectes dels diferents nivells de tractament i no es va trobar cap impacte en els resultats d'ocupació al cap de dos anys. Quant al component d'assistència, vam detectar que els vals es van utilitzar insuficientment, la qual cosa va donar lloc a diferències mínimes en la recepció del tractament. Quant al component d'intermediació, les diferències entre els pagaments de cada grup de tractament van semblar en general insuficients per a produir efectes duradors.

Per aconseguir el segon objectiu, vam estudiar el rendiment predictiu de dos tipus de models de perfilat de demandants d'ocupació. El model basat en regles que s'utilitza actualment en el servei públic d'ocupació de Catalunya va resultar tenir un rendiment predictiu deficient, tant en la seva capacitat per discriminar els demandants d'ocupació que seran parats de llarga durada com en el calibratge de les prediccions d'ocupació. Per contra, el model estadístic que vam desenvolupar va mostrar un rendiment superior, aprofitant les dades administratives i les tècniques d'aprenentatge automàtic per aconseguir un calibratge notable. Aquest model permetria alinear millor els recursos disponibles per a les PAO amb les necessitats individuals.

La nostra recerca ha intentat contribuir tant a l'àmbit acadèmic com al de la política pública. Respecte a la literatura acadèmica, hem parat més atenció a les eines específiques i als grups diana inclosos en els dissenys dels programes. Aquest enfocament ens permet anar més enllà de la simple classificació dels tipus de PAO, aprofundint en els components de la intervenció que podrien aconseguir un canvi conductual o cognitiu. A més, hem avançat la recerca contemporània sobre diferents temes com l'especificitat ocupacional o l'ús de vals estudiant-los en el marc de les PAO. Quant a la formulació de polítiques, hem aportat evidències sobre qüestions molt debatudes al sud d'Europa, com l'elaboració de perfils per als demandants d'ocupació o l'ús de pràctiques en programes de formació per a adults. Tots dos elements han estat recentment regulats a nivell nacional a Espanya i Itàlia, per la qual cosa les nostres anàlisis podrien servir per continuar amb el disseny de polítiques en la resta dels nivells de govern.

Esta tesis doctoral pretende aportar evidencias para el diseño de políticas activas de empleo (PAE). La investigación se estructura en dos objetivos principales: evaluar la efectividad de ciertas características del diseño de las PAE sobre resultados en materia de empleo y evaluar modelos de perfilado de parados para optimizar la selección de los grupos diana.

Para abordar el primer objetivo, desarrollamos dos evaluaciones de impacto. En el Capítulo II, investigamos el papel del momento de implementación (la cohorte), la intensidad y la especificidad ocupacional en un programa de formación de adultos en Cataluña (España). Empleamos una estrategia de diferencia en diferencias condicional y descubrimos que el efecto general del programa sobre el empleo fue positivo. Sin embargo, no encontramos evidencias claras de un efecto calendario, ya que obtuvimos diferencias menores entre cohortes. Detectamos un notable efecto no lineal de la intensidad del aprendizaje basado en el trabajo (vía prácticas) sobre la probabilidad de empleo. En cambio, los efectos de la intensidad del aprendizaje en el aula y de la especificidad ocupacional fueron sustancialmente menores.

En el capítulo IV, analizamos el papel de la asistencia y la intermediación en la búsqueda de empleo en un programa aplicado mediante vales y remuneración por desempeño en el Véneto (Italia). La política asignaba a los individuos a tres grupos de tratamiento con diferentes dotaciones según la puntuación de un modelo de perfilado. Utilizando una estrategia de regresión discontinua, se compararon los efectos de los distintos niveles de tratamiento y no se encontró ningún impacto en los resultados de empleo al cabo de dos años. En cuanto al componente de asistencia, detectamos que los vales se infrautilizaron, lo que dio lugar a diferencias mínimas en la recepción del tratamiento. En cuanto al componente de intermediación, las diferencias entre los pagos de cada grupo de tratamiento parecieron en general insuficientes para producir efectos duraderos.

Para alcanzar el segundo objetivo, estudiamos el rendimiento predictivo de dos tipos de modelos de perfilado de demandantes de empleo. El modelo basado en reglas que se utiliza actualmente en el servicio público de empleo de Cataluña resultó tener un rendimiento predictivo deficiente, tanto en su capacidad para discriminar a los demandantes de empleo que serán parados de larga duración como en la calibración de las predicciones de empleo. Por el contrario, el modelo estadístico que desarrollamos demostró un rendimiento superior, aprovechando los datos administrativos y las técnicas de aprendizaje automático para lograr una calibración notable. Este modelo permitiría alinear mejor los recursos disponibles para las PAE con las necesidades individuales.

Nuestra investigación ha intentado contribuir tanto al ámbito académico como al de la política pública. Con respecto a la literatura académica, hemos prestado mayor atención a las herramientas específicas y a los grupos diana incluidos en los diseños de los programas. Este enfoque nos permite ir más allá de la simple clasificación de los tipos de PAE, profundizando en los componentes de la intervención que podrían lograr un cambio conductual o cognitivo. Además, hemos avanzado la investigación contemporánea sobre diferentes temas como la especificidad ocupacional o el uso de bonos estudiándolos en el marco de las PAE. En cuanto a la formulación de políticas, hemos aportado evidencias sobre cuestiones muy debatidas en el sur de Europa, como la elaboración de perfiles para los demandantes de empleo o el uso de prácticas en programas de formación para adultos. Ambos elementos han sido recientemente regulados a nivel nacional en España e Italia, por lo que nuestros análisis podrían servir para continuar con el diseño de políticas en el resto de los niveles de gobierno.

This doctoral dissertation aims to provide evidence for the design of active labour market policies (ALMPs). The research is structured into two main objectives: evaluating the effectiveness of specific design features of ALMPs on employment outcomes and assessing jobseeker profiling models to optimize the selection of target groups.

To address the first objective, we developed two impact evaluations. In Chapter II, we investigated the role of timing, intensity, and occupational specificity in an adult training program in Catalonia (Spain). We employed a conditional difference-in-differences strategy and found that the overall employment effect of the program was positive. However, we did not find clear evidence of a timing effect, as we obtained minor differences across cohorts. We detected a remarkable non-linear effect of the intensity of work-based learning (internships) on the employment probability. Nonetheless, the impacts of the intensity of classroom-based learning and occupational specificity were substantially smaller.

In Chapter IV, we analysed the role of job search assistance and intermediation in a program implemented through vouchers and performance-based pay in Veneto (Italy). The policy assigned individuals to three treatment groups with different treatment endowments according to the score of a profiling model. Using a regression discontinuity strategy, we compared the effects of different treatment levels and did not find an impact on the employment outcomes after two years. Regarding the assistance component, one key finding was that the vouchers were underutilized, leading to minimal differences in treatment uptake. Concerning the intermediation component, the differences between the payments of each treatment group seemed overall insufficient to yield lasting effects.

To achieve the second objective, we studied the predictive performance of two types of jobseeker profiling models. The rule-based model currently deployed in the public employment service of Catalonia was found to have poor predictive performance, both in its ability to discriminate jobseekers that will be long-term unemployed and in calibrating the employment predictions. In contrast, a newly developed statistical model demonstrated superior performance, leveraging administrative data and machine learning techniques to achieve excellent calibration. This model could potentially better align ALMP resources with individual needs.

Our research has tried to contribute both to the academic and the policy spheres. With respect to the academic literature, we have paid greater attention to the specific tools and target groups included in program designs. This approach allows us to go beyond the simple classification of types of ALMPs, digging into the components of the intervention that might attain a behavioural or cognitive change. Moreover, we have advanced contemporary research on different topics like the occupational specificity or the voucher implementation by studying them in the framework of ALMPs. With respect to policymaking, we have brought evidence on highly discussed issues in Southern Europe like the profiling of jobseekers or the use of internships in adult training programs. Both elements have been recently regulated at the national level in Spain and Italy, so our analyses might serve to continue the policy design at the rest of government levels.