Estrategias de la alternancia de turno en la conversación coloquial en los estudiantes de ELE de nivel avanzado

Abstract

L'alternança de torn en les converses col·loquials en espanyol té característiques pròpies que la poden distingir d'altres llengües; és un contingut actualment molt poc tractat en manuals d'espanyol i a l'aula d'espanyol com a llengua estrangera i manca d'estudis sobre la seva adquisició en aprenents de diferents nivells. Davant aquesta realitat, el present treball planteja tres objectius principals. Un, conèixer la major diferència del mecanisme de l'alternança de torn en les converses col·loquials entre espanyol, francès, anglès i xinès. Dos, esbrinar el nivell de domini d'aquestes habilitats dels aprenents de francès, anglès i xinès quan conversen en espanyol. Tres, mesurar el grau de la transferència de la llengua materna en l'aprenentatge en els estudiants d'espanyol de nivell avançat. Per tal de complir aquests objectius, etiquetem els torns i les estratègies aplicades en les gravacions de converses col·loquials entre estudiantes universitarios del gènere femení, en quatre grups: 1) grup control, 2) grup de llengua nativa francès, 3) grup de llengua nativa anglès i 4) grup de llengua nativa xinès. Els grups d'aprenents conversen no només en espanyol, sinó també en la seva llengua materna. Després, s'analitzen els torns, les estratègies triades i les durades de les estratègies en què es realitzen pauses i solapaments. Posteriorment, comparem aquests aspectes entre les llengües maternes, les converses en espanyol dels grups d'aprenents amb el grup control, i els dos tipus de converses de cada grup d'aprenents. Concloem que, malgrat que el xinès no posseeix la major proximitat geogràfica ni lingüística amb l'espanyol, és la llengua que més similituds comparteix amb l'espanyol, a més, és el grup més conscient de les possibles diferències entre llengües i el que més esforç realitza per assemblar-se a les converses de les natives. Assenyalem la necessitat d'introduir les estratègies de torns a l'aula d'ELE, especialment pels aprenents la lengua materna dels quals és francès o anglès.

La alternancia de turno en las conversaciones coloquiales en español tiene características propias que la puede distinguir de las otras lenguas; es un contenido actualmente muy poco tratado en manuales de español y en el aula de español como lengua extranjera y carece de estudios sobre su adquisición en aprendices de diferentes niveles. Frente a esta realidad, el presente trabajo plantea tres objetivos principales. Uno: conocer la mayor diferencia del mecanismo de la alternancia de turno en las conversaciones coloquiales entre español, francés, inglés y chino. Dos: averiguar el nivel de dominio de dichas habilidades de los aprendices de francés, inglés y chino cuando conversan en español. Tres: medir el grado de la transferencia de la lengua materna en el aprendizaje en los estudiantes de español del nivel avanzado. Para poder cumplir estos objetivos, etiquetamos los turnos y las estrategias aplicadas en las grabaciones de conversaciones coloquiales entre estudiantes universitarios del género femenino en cuatro grupos: 1) grupo control, 2) grupo de lengua nativa francés, 3) grupo de lengua nativa inglés y 4) grupo de lengua nativa chino. Los grupos de aprendices conversan no solo en español, también en su lengua materna. Después, se analizan los turnos, las estrategias elegidas y las duraciones de las estrategias en las que se realizan pausas y solapamientos. Posteriormente, comparamos estos aspectos entre las lenguas maternas, las conversaciones en español de los grupos de aprendices con el grupo control, y los dos tipos de conversaciones de cada grupo de aprendices. Concluimos que, pese a que el chino no posee la mayor cercanía geográfica ni lingüística con el español, es la lengua que más similitudes comparte con el español. Además, es el grupo más consciente de las posibles diferencias entre lenguas y el que más esfuerzo realiza para asemejarse a las conversaciones de las nativas. Señalamos la necesidad de introducir las estrategias de turnos en el aula de ELE, especialmente para los aprendices que cuyas lenguas maternas son francés o inglés.

Turn-taking in colloquial Spanish conversations has distinctive characteristics that can set it apart from other languages. This topic is currently underrepresented in Spanish textbooks and in the Spanish as a Foreign Language (SFL) classroom, and there is a lack of studies on its acquisition by learners of different levels. Facing this reality, the current study proposes three main objectives. First, to identify the most significant differences in the turn-taking mechanism in colloquial conversations between Spanish, French, English, and Chinese. Second, to determine the level of mastery of these skills among native speakers of French, English, and Chinese when conversing in Spanish. Third, to measure the degree of mother tongue transfer among students who have already reached an advanced level in Spanish. To achieve these objectives, we tagged the turns and strategies applied in recordings of colloquial conversations among female university students, classified into four groups: a control group, a group of native French speakers, a group of native English speakers, and a group of native Chinese speakers. The learner groups conversed not only in Spanish but also in their mother tongue. Subsequently, we analyzed the turns, the chosen strategies, and the duration of the strategies during which pauses or overlaps were made. We then compared these aspects among the mother tongues, the Spanish conversations of the learner groups with the control group, and the two types of conversations within each learner group. We concluded that, despite Chinese not having the closest geographical or linguistic proximity to Spanish language nor any Spanish-speaking countries, it is the language that shares the most similarities with Spanish. Additionally, the Chinese group is the most aware of the potential differences between languages and makes the most effort to imitate native conversations. We highlight the need to introduce turn-taking strategies into the ELE classroom, especially for learners who are native French and English speakers.