Forests in Red: Anticapitalism and Community Forest Governance in Western India

Abstract

Aquesta tesi delinea el significat de la conservació anticapitalista basant-se en les pràctiques existents de governança forestal comunitària a l'Índia occidental. La conservació estàndard, amb el seu entrellaçat amb el desenvolupament capitalista, no ha abordat les causes fonamentals de la pèrdua de biodiversitat. Aquest model també ha portat a nivells inacceptables de justícia socioambiental que afecten de manera desproporcionada algunes persones del Sud global, on es troben moltes zones sensibles de biodiversitat. Les premisses ontològiques d'aquest enfocament capitalista de la conservació estan sent rebutjades àmpliament. Contribueixo a aquestes propostes examinant les implicacions pràctiques d'aquest rebuig ontològicament fonamentat. En fer-ho, em baso en gran mesura en la teoria ecosocialista, basant-me en la seva rica tradició d'exposar els perjudicis i il·lusions de la lògica capitalista. Al mateix temps, guiada per un enfocament filosòfic crític-realista de la ciència, emprenc una investigació interdisciplinària basant-me en conceptes de múltiples tradicions teòriques en un estudi que utilitza mètodes qualitatius pel treball de camp entre els pobles del bosc de l'Índia occidental. Després de sintetitzar les crítiques a la conservació convencional, resumeixo els principis teòrics clau de les alternatives tal com s'han avançat fins avui dia. A partir d'aquesta síntesi, en els dos capítols següents, abordaré per separat dos principis bàsics utilitzant material empíric de dues regions boscoses de Maharashtra, Índia. En el primer cas de Koliwadi* i el Santuari de Vida Silvestre de Bhimashankar, examino la lògica del dualisme natura/cultura que sustenta la conservació de la fortalesa a través del concepte d'alienació, basant-me en obres de Karl Marx i Rahel Jaeggi. Mostro com separar les persones de la natura produeix múltiples formes d'alienació, algunes de les quals es manifesten en el nivell més subtil de la subjectivitat dels habitants del bosc. Aquestes alienacions subjectives s'exacerben dins del neoliberalisme, una lògica politicoeconòmica que aclapara l'Índia. Aquestes noves formes d'alienació que es manifesten en les relacions comunitat-bosc donen legitimitat a l'enfocament de "tornar a les barreres", una postura privilegiada per actors dominants com la burocràcia forestal de l'Índia. Jo anomeno aquesta lògica perversa d'intensificar les separacions entre humans i la natura "conservació per alienació".

En el segon cas de Korchi, mostro que la tendència dominant a tractar la natura principalment com una font de valor de canvi es pot contrarestar considerant les relacions de valor més fonamentals que els habitants dels boscos ja tenen amb els ecosistemes circumdants. Aquí em baso en la conceptualització d'Ariel Salleh del valor metabòlic, generat en les relacions de reciprocitat i cura que moltes comunitats indígenes i camperoles tenen amb la naturalesa local, que en si mateixa es deriva de prioritzar l'ecosuficiència sobre el valor abstracte. A Korchi, utilitzant la lent analítica de les relacions de valor, argumento que una constel·lació de relacions directes de valor d'ús i valor metabòlic manté sota control les pressions de valor de canvi donant lloc a un metabolisme social saludable, o que jo descric com un equilibri delicat. Com a pas final, analitzo Koliwadi i Korchi en relació entre ells aplicant el marc de Diverse Ecologies de Robert Fletcher que adapto utilitzant la noció marxista de necessitats radicals. Una necessitat radical és una necessitat la satisfacció de la qual condueix a transformacions en l'ordre social actual i dominant, el capitalisme en el nostre cas. Sostinc que a Korchi i Koliwadi una necessitat radical és la necessitat d'un reconeixement formal dels drets de la comunitat a l'ús i la governança dels boscos.

Aquesta tesi, en resum, és un intent integral d'abordar la reivindicació acadèmica que la conservació radical ha de rebutjar les lògiques dels valors capitalistes.

*Un pseudònim del poble per mantenir l'anonimat.

Esta tesis describe el significado de la conservación (ambiental) anticapitalista, basándose para ello en las prácticas de gobernanza forestal comunitaria existentes en India Occidental. El enfoque predominante en la conservación ambiental está profundamente vinculado con el desarrollo capitalista, y por ello no alcanza a intervenir sobre las causas últimas de la pérdida de biodiversidad. También ha conducido a niveles inaceptables de justicia socioambiental. Las premisas ontológicas que subyacen a este enfoque capitalista de conservación han comenzado a ser ampliamente rechazadas. A partir de este rechazo surgen formas de conservación que se perfilan como alternativas radicales al enfoque predominante de conservación. Esta tesis examina las implicaciones prácticas de este rechazo ontológico de las premisas del enfoque capitalista de conservación. Para ello, se basa en la teoría ecosocialista y en su rica tradición de exponer los fallos, y desmontar los mitos, de la lógica capitalista. Simultáneamente, guiado por la filosofía del realismo crítico, emprendo una investigación interdisciplinar en un estudio que utiliza métodos cualitativos

Tras sintetizar las críticas del enfoque convencional de la conservación, hago un resumen de los principios teóricos de las alternativas desarrolladas hasta la fecha. A partir de esta síntesis, desarrollo por separado dos de estos principios clave, construyendo en base al material empírico recogido en dos zonas forestales en Maharashtra (India). En el primero, examino la lógica del dualismo naturaleza/cultura que subyace al enfoque de conservación en fortalezas, a través del caso de Koliwadi* y el Santuario de vida salvaje de Bhimashankar. Para ello utilizo el concepto de alienación inspirándome en Marx y Rahel Jaeggi. Con ello muestro como la separación entre ser humano y naturaleza produce múltiples formas de alienación, algunas de las cuales se manifiestan al nivel sutil de la subjetividad de los pobladores de los bosques. El neoliberalismo, una lógica político-económica arrasadora en India, exacerba esta alienación subjetiva. Estas nuevas formas de alienación se vuelven patentes en las relaciones entre las comunidades y el bosque, y a su vez, otorgan legitimidad a los enfoques de conservación que pretenden “volver a levantar las fortalezas”, favorecidos por actores dominantes como la burocracia forestal India. A esta lógica perversa de intensificación de la separación entre ser humano y naturaleza le llamo “conservación-por-alienación”.

En el segundo capítulo, a través del caso de Korchi, muestro cómo puede contrarrestarse la tendencia dominante de tratar la naturaleza como una mera fuente de valor de cambio. Para ello, deben considerarse las relaciones de valor fundamentales que establecen los pobladores del bosque con su entorno. En este capítulo, me baso en la conceptualización del valor metabólico de Ariel Salleh, que se genera con las relaciones de reciprocidad y cuidado que se establecen entre muchas comunidades indígenas y campesinas con sus entornos naturales. Analizando el caso de Korchi a través de la lente teórica de las relaciones de valor, argumento que la combinación de fuerzas entre el valor de uso directo y el valor metabólico contrarresta la presión del valor de intercambio, dando como resultado un metabolismo social saludable.

Como paso final, analizo la relación entre los casos de Koliwadi y Korchi, aplicando una adaptación del marco teórico de las Ecologías Diversas de Robert Fletcher, usando la noción Marxista de las necesidades radicales. Una necesidad radical es una necesidad cuya satisfacción lleva a la transformación del orden social imperante, en nuestro caso, el capitalismo. En este capítulo argumento que en Korchi y Koliwadi una necesidad radical es la necesidad del reconocimiento formal de los derechos de uso y gobernanza del bosque propios de las comunidades locales.

Esta tesis hace un hincapié exhaustivo en la idea de que la conservación radical debe rechazar las lógicas de valor capitalistas

*Pseudónimo

This thesis delineates the meaning of anticapitalist conservation by drawing on existing practices of community forest-governance in Western India. Mainstream conservation, intertwined with capitalist development, has failed to address the root causes of biodiversity loss. It has also led to unacceptable levels of socio-environmental justice that disproportionately affect some people in the global South, where many biodiversity hotspots lie. The ontological premises of this capitalist approach to conservation is now being widely rejected: No longer should nature be treated as completely separate from society and no longer should it be a goal to sell nature to save it. Stemming from that rejection, a few proposals for radical alternatives have been outlined. I contribute to those proposals by examining the practical implications of their ontologically-grounded rejection. In doing so I draw heavily on eco-socialist theory, building on its rich tradition of exposing the many ills and illusions of capitalist logic. At the same time, guided by the philosophy of critical-realism, I undertake an interdisciplinary investigation applying concepts from multiple theoretical traditions in a study that uses qualitative methods among the forest peoples of Western India. After synthesizing the critiques of mainstream conservation, I summarise the key theoretical tenets of alternatives as hitherto advanced. Building from this synthesis, I separately tackle two core tenets using empirical material from two forested regions in Maharashtra, India. In the first case of Koliwadi* and the Bhimashankar Wildlife Sanctuary, I examine the logic of nature/culture dualism underpinning fortress conservation through the concept of alienation, drawing on Karl Marx and Rahel Jaeggi. I show how separating people from nature produces multiple forms of alienation, some of which manifest at the subtle level of forest-dweller subjectivity. These subjective alienations are being exacerbated within neoliberalism, a political-economic logic overwhelming India. These newer forms of alienations in community-forest relations in turn give legitimacy to the ‘back-to-the-barriers’ approach, a stance privileged by dominant actors such as India’s forest bureaucracy. This perverse logic of intensifying separations between communities and nature I term ‘conservation-by-alienation’; I also briefly cover how Koliwadi’s villagers are attempting to resist it. In the second case of Korchi, I show that the mainstream tendency to treat nature primarily as a source of exchange-value can be countered by considering the more fundamental value relations forest-dwellers already have with surrounding forests. Here I draw on Ariel Salleh’s conceptualisation of metabolic-value: a value generated in relations of reciprocity and care that many indigenous and peasant communities have with local natures. In Korchi, using the analytical lens of value-relations, I argue that a constellation of direct use-value and metabolic-value relations keeps exchange-value pressures in check resulting in a healthy social metabolism, or what I term a fine balance. As a final step, I analyse Koliwadi and Korchi in relation to each other by applying Robert Fletcher’s Diverse Ecologies framework. I adapt his original framework using the Marxist notion of radical needs. A radical need is a need whose satisfaction leads to transformations in the dominant social order, capitalism in this case. I argue that in Korchi and Koliwadi one radical need is the need for formal recognition of the community’s rights to forest use and governance. Varying levels of satisfaction of this need produce varying levels of radical transformation in community-forest relations as evident in each case. This thesis is a thorough attempt to pay heed to the scholarly claim that radical conservation must reject capitalist value logics: it specifies the ways in which that rejection could occur by drawing inspiration from forest-dwellers struggling to reclaim their forests in the here and now.

*A pseudonym for the village to maintain anonymity.