Tweens y música: Aproximación a las prácticas de consumo musical de los preadolescentes del Área Metropolitana de Barcelona

Abstract

La finalitat del present treball és abordar les pràctiques de consum musical entre els tweens (preadolescents de 10 a 13 anys) de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Per això, en la investigació es plantegen els objectius de conèixer els hàbits de consum musical dels tweens, identificar les relacions entre tecnologia i recepció musical i comprendre la construcció del seu sistema de valors al voltant de la música. Per abordar aquests objectius, es va utilitzar una metodologia mixta. Així, es van realitzar enquestes i converses grupals en 12 centres educatius, i observació no participant en 1 centre. Aquests centres van ser seleccionats per la seva diversitat socioeconòmica. L'anàlisi de dades quantitatives es va dur a terme mitjançant programari estadístic, permetent identificar tendències i patrons rellevants, mentre que l'anàlisi qualitativa, de tipus temàtic, es va centrar en recollir les veus dels subjectes. Els resultats de la investigació indiquen que l'audició musical és una activitat central per als tweens. Aquesta ofereix eines per al desenvolupament psicosocial i permet als subjectes explorar la seva identitat fluida. El consum musical dels tweens és predominantment individual i es realitza en línia, a través de plataformes com YouTube, TikTok i Spotify. Els telèfons intel·ligents, dispositius preferits per al consum, permeten als subjectes accedir a música digital hiperdisponible, que és consumida sota les pautes dels models de recomanació algorítmica. Aquests entorns i mecàniques de consum incideixen en l'esquema de valors dels subjectes, desplaçant l'autenticitat i prioritzant valors com la utilitat, la novetat o la brevetat. Condicionats pels seus hàbits de consum, per als tweens allò real es basa en els paràmetres de la virtualitat, fet que incideix en la seva perspectiva davant els productes sonors. Analitzada la informació obtinguda, es pot concloure que la tecnologia incideix de manera significativa en les pràctiques de consum musical tween. Així, la digitalització i la hiperdisponibilitat de la música promouen un consum ràpid i parcialitzat, facilitant la rotació de productes i l'experimentació identitària dinàmica. Al seu torn, aquest vincle entre hàbits i tecnologia incideix en els valors sobre la música, els quals influeixen al seu torn en els mecanismes de producció musical desplegats pel mercat. L'observació d'aquests elements ofereix una perspectiva integral útil per a educadors i investigadors, alhora que transcendeix l'interès centrat en el consum musical tween, ja que les seves pràctiques com a subjectes postdigitals poden revelar tendències de consum futures en altres franges d'edat.

La finalidad del presente trabajo es abordar las prácticas de consumo musical entre los tweens (preadolescentes de 10 a 13 años) del Área Metropolitana de Barcelona. Para ello en la investigación se plantean los objetivos de conocer los hábitos de consumo musical de los tweens, identificar las relaciones entre tecnología y recepción musical y comprender la construcción de su sistema de valores en torno a la música. Para abordar estos objetivos, se utilizó una metodología mixta. Así, se realizaron encuestas y conversaciones grupales en 12 centros educativos, y observación no participante en 1 centro. Dichos centros fueron seleccionados por su diversidad socioeconómica. El análisis de datos cuantitativos se llevó a cabo mediante software estadístico, permitiendo identificar tendencias y patrones relevantes, mientras que el análisis cualitativo, de tipo temático, se centró en recoger las voces de los sujetos. Los resultados de la investigación indican que la audición musical es una actividad central para los tweens. Esta ofrece herramientas para el desarrollo psicosocial y permite a los sujetos explorar su identidad fluida. El consumo musical de los tweens es predominantemente individual y se realiza en línea, a través de plataformas como YouTube, TikTok y Spotify. Los smartphones, dispositivos preferidos para el consumo, permiten a los sujetos acceder a música digital hiperdisponible, que es consumida bajo las pautas de los modelos de recomendación algorítmica. Estos entornos y mecánicas de consumo inciden en el esquema de valores de los sujetos, desplazando a la autenticidad y priorizando valores como la utilidad, la novedad o la brevedad. Condicionados por sus hábitos de consumo, para los tweens lo real se basa en los parámetros de la virtualidad, hecho que incide en su perspectiva ante los productos sonoros. Analizada la información obtenida, se puede concluir que la tecnología incide de manera significativa en las prácticas de consumo musical tween. Así, la digitalización y la hiperdisponibilidad de la música promueven un consumo rápido y parcializado, facilitando la rotación de productos y la experimentación identitaria dinámica. A su vez, este vínculo entre hábitos y tecnología incide en los valores sobre la música, los cuales influyen a su vez en los mecanismos de producción musical desplegados por el mercado. La observación de estos elementos ofrece una perspectiva integral útil para educadores e investigadores, al tiempo que trasciende el interés centrado en el consumo musical tween, ya que sus prácticas como sujetos postdigitales pueden revelar tendencias de consumo futuras en otras franjas de edad.

The purpose of this paper is to address the musical consumption practices among tweens (preadolescents aged 10 to 13) in the Metropolitan Area of Barcelona. The research aims to understand the musical consumption habits of tweens, identify the relationships between technology and musical reception, and comprehend the construction of their value system around music. To achieve these objectives, a mixed methodology was used. Surveys and group conversations were conducted in 12 educational centers, and non-participant observation was carried out in one center. These centers were selected for their socioeconomic diversity. Quantitative data analysis was performed using statistical software, allowing for the identification of relevant trends and patterns, while qualitative analysis, of a thematic nature, focused on capturing the voices of the subjects. The research results indicate that musical listening is a central activity for tweens. It provides tools for psychosocial development and allows subjects to explore their fluid identity. Tweens' musical consumption is predominantly individual and takes place online through platforms such as YouTube, TikTok, and Spotify. Smartphones, the preferred devices for consumption, enable subjects to access hyper-available digital music, which is consumed under the guidelines of algorithmic recommendation models. These consumption environments and mechanics influence the subjects' value systems, shifting authenticity and prioritizing values such as utility, novelty, or briefness. Conditioned by their consumption habits, for tweens, reality is based on the parameters of virtuality, which affects their perspective on sound products. Analyzing the obtained information, it can be concluded that technology significantly influences tween musical consumption practices. Digitalization and hyper-availability of music promote rapid and fractional consumption, facilitating product rotation and dynamic identity experimentation. This link between habits and technology also impacts the values associated with music, which in turn influence the musical production mechanisms deployed by the market. The observation of these elements offers an integral perspective useful for educators and researchers, and transcends the focus on tween musical consumption, as their practices as post-digital subjects may reveal future consumption trends in other age groups.