Hospital admissions of people with dementia and people living in care homes: associated factors and potentially preventable hospitalisations

Abstract

Introducció En la seva trajectòria de vida, els adults d’edat avançada poden necessitar ser derivats a un centre hospitalari per problemes sanitaris urgents, tant si viuen al seu propi domicili com a un centre residencial. Algunes d'aquestes derivacions podrien ser considerades prevenibles, provocant un risc de salut inherent a un procés d'hospitalització potencialment inadequat (major dependència funcional, caigudes, delírium, úlceres per pressió i més mortalitat a curt termini), i un remarcable impacte econòmic. Hi ha poca evidència sobre les derivacions de persones amb demència a hospitals d'aguts i, específicament, sobre les diferències entre les persones que viuen a centres residencials i les que viuen als seus domicilis. De manera similar, hi ha una manca d'estudis sobre els factors associats mortalitat a curt termini i les derivacions per les anomenades ambulatory care sensitive conditions entre les persones que viuen a centres residencials. Objectius L'objectiu general d'aquesta tesi és ampliar el coneixement sobre les derivacions a l'hospital de persones amb demència, i adults d’edat avançada que viuen a centres residencials, posant èmfasi en els factors associats a les derivacions entre les persones amb demència, i la mortalitat a curt termini i les ambulatory care sensitive contidions entre les persones que viuen a centres residencials. Mètodes Per avaluar les derivacions a l'hospital de persones amb demència, i els factors i despeses associades es va fer una anàlisi secundària de l'estudi prospectiu longitudinal multicèntric europeu RightTimePlaceCare en el qual es van incloure, entre novembre de 2010 i abril de 2012, persones amb demència que vivien a domicili o centre residencial, així com els seus cuidadors, i es va recollir informació basal i als tres mesos incloent els episodis de derivació a l'hospital d'aguts, mitjançant eines validades. Es va utilitzar anàlisi de regressió logística per investigar els factors associats amb hospitalització per a cada lloc de residència. Per avaluar les derivacions a l'hospital de persones que viuen a centres residencials es va dissenyar l'estudi multicèntric descriptiu i retrospectiu Caregency, en què van participar cinc serveis d'urgències de Catalunya. Es van recollir dades sociodemogràfiques, clíniques i d'ús de recursos de les admissions a urgències de persones procedents de centres residencials durant el 2017. Es va utilitzar una anàlisi de regressió multivariant per investigar els factors associats amb la mortalitat a curt termini. A més, es van identificar els diagnòstics principals corresponents a ambulatory care sensitive conditions, i es van avaluar les despeses relacionades, fent una anàlisi de sensibilitat utilitzant diferents supòsits de disminució d'ingressos per aquestes condicions. Resultats A l'estudi RigthTimePlaceCare es van incloure 1700 persones amb demència. El 13,8% i el 18,5% de persones que vivien a centres residencials i domicili, respectivament, van ser derivades almenys una vegada a l'hospital en tres mesos. Entre les persones que vivien a centre residencial, la polifarmàcia es va associar amb més risc d'hospitalització, mentre que entre aquelles que vivien als seus domicilis, la pèrdua de pes involuntària, la polifarmàcia, les caigudes i una major sobrecàrrega dels cuidadors es van relacionar amb un major risc d'hospitalització. Les despesas van ser globalment superiors entre els participants que vivien als seus domicilis. Al projecte Caregency es van analitzar 2.444 admissions a urgències. Al segon estudi de la tesi, la mortalitat a curt termini (15,5%) es va associar amb una edat > 90 anys (OR 1,50; IC 95%: 1,5-1,95), un índex de Charlson > 2 (OR 1,47; IC 95%: 1,14-1,90), i un grau de dependència moderat (OR 1,50; IC 95%: 1,03-2,20) i greu (OR 2 ,56; IC 95%: 1,84-3,55). També es va associar amb un nivell més alt de triatge de la urgència, durada de l'estada a urgències i ingrés a planta d'hospitalització. Finalment, els adults d’edat avançada que vivien a centres residencials van presentar sovint derivacions als serveis d'urgència per ambulatory care sensitive conditions. Les tres condicions més freqüents van ser caigudes/traumatismes (13,8%), malaltia pulmonar obstructiva crònica/asma (11,4%) i infecció urinària (7,4%). La despesa mitjana per admissió al servei d'urgència a causa de ambulatory care sensitive conditions va ser de 1.408,24 euros. Suposant una reducció del 60% de les condicions, l´estalvi de despeses estimades seria de 1,2 milions d’euros. Conclusions Les derivacions a l'hospital de persones amb demència són freqüents i semblen comportar un impacte econòmic rellevant. La identificació i l'establiment d'un pla d'atenció individualitzat per a aquelles persones amb demència i polifarmàcia als centres residencials, i aquelles amb pèrdua de pes involuntària, caigudes accidentals, polifarmàcia i més sobrecàrrega del cuidador als domicilis podrien ajudar a prevenir hospitalitzacions innecessàries. Les persones que viuen en centres residencials amb certes característiques descrites al projecte Caregency podrien beneficiar-se especialment d'intervencions dirigides a la prevenció de trasllats potencialment innecessaris a urgències dins dels centres residencials, així com de la implementació d'una atenció integral dins dels serveis de urgències, per garantir una bona qualitat de latenció en fases finals de la vida. Les admissions a urgències per ambulatory care sensitive conditions procedents de centres residencials suposen un impacte rellevant tant en freqüència com en despeses. La disminució d'aquestes patologies mitjançant l'aplicació d'intervencions específiques podria redirigir les despeses evitades cap a la millora del suport sanitari als entorns residencials.

Introducción En su trayectoria de vida, los adultos mayores pueden necesitar ser derivados a un centro hospitalario por problemas sanitarios urgentes, tanto si viven en su propio domicilio como en un centro residencial. Algunas de estas derivaciones podrían ser consideradas prevenibles, provocando un riesgo de salud inherente a un proceso de hospitalización potencialmente inadecuado (mayor dependencia funcional, caídas, delirium, úlceras por presión y mayor mortalidad a corto plazo), y un remarcable impacto económico. Existe escasa evidencia acerca de las derivaciones de personas con demencia a hospitales de agudos y, específicamente, acerca de las diferencias entre las personas que viven en centros residenciales y aquellas que viven en sus domicilios. De forma similar, existe una falta de estudios sobre los factores asociados mortalidad a corto plazo y las derivaciones por las denominadas ambulatory care sensitive conditions entre las personas que viven en centros residenciales. Objetivos El objetivo general de esta tesis es ampliar el conocimiento acerca de las derivaciones al hospital de personas con demencia, y de adultos mayores que viven en centros residenciales, haciendo hincapié en los factores asociados con las derivaciones entre las personas con demencia, y la mortalidad a corto plazo y las ambulatory care sensitive conditions entre las personas que viven en centros residenciales. Métodos Para evaluar las derivaciones al hospital de personas con demencia, y los factores y costes asociados se realizó un análisis secundario del estudio prospectivo longitudinal multicéntrico europeo RightTimePlaceCare. en el que se incluyeron, entre noviembre de 2010 y abril de 2012, personas con demencia que vivían en domicilio o en centro residencial, así como sus cuidadores, y se recogió información basal y a los tres meses incluyendo los episodios de derivación al hospital de agudos, mediante herramientas validadas. Se utilizó análisis de regresión logística para investigar los factores asociados con hospitalización para cada lugar de residencia. Para evaluar las derivaciones al hospital de personas que viven en centros residenciales se diseñó el estudio multicéntrico descriptivo y retrospectivo Caregency, en el que participaron cinco servicios de urgencias de Cataluña. Se recogieron datos sociodemográficos, clínicos y de uso de recursos de las admisiones a urgencias de personas procedentes de centros residenciales durante 2017. Se utilizó un análisis de regresión multivariante para investigar los factores asociados con la mortalidad a corto plazo. Además, se identificaron los diagnósticos principales correspondientes a ambulatory care sensitive conditions, y se calcularon los costes relacionados, efectuando un análisis de sensibilidad utilizando diferentes supuestos de disminución de ingresos por estas condiciones. Resultados En el estudio RigthTimePlaceCare se incluyeron 1700 personas con demencia. El 13,8% y el 18,5% de personas que vivían en centros residenciales y domicilio, respectivamente, fueron derivadas al menos una vez al hospital en tres meses. Entre las personas que vivían en centro residencial, la polifarmacia se asoció con mayor riesgo de hospitalización, mientras que entre aquellas que vivían en sus domicilios, la pérdida de peso involuntaria, la polifarmacia, las caídas y una mayor sobrecarga de cuidadores se relacionaron con un mayor riesgo de hospitalización. Los costes fueron globalmente superiores entre los participantes que vivían en sus domicilios. En el proyecto Caregency se analizaron 2.444 admisiones a urgencias. En el segundo estudio de la tesis, la mortalidad a corto plazo (15,5%) se asoció con una edad > 90 años (OR 1,50; IC 95%: 1,5-1,95), un índice de Charlson > 2 (OR 1,47; IC 95%: 1,14-1,90), y un grado de dependencia moderado (OR 1,50; IC 95%: 1,03-2,20) y grave (OR 2,56; IC 95%: 1,84-3,55). También se asoció con un mayor nivel de triaje de la urgencia, duración de la estancia en urgencias e ingreso en planta de hospitalización. Por último, los adultos mayores que viven en centros residenciales presentaron con frecuencia admisiones en los servicios de urgencia por ambulatory care sensitive conditions. Las tres condiciones más frecuentes fueron caídas/traumatismos (13,8%), enfermedad pulmonar obstructiva crónica/asma (11,4%) e infección urinaria (7,4%). El coste medio por admisión en el servicio de urgencia debido a ambulatory care sensitive conditions fue de 1.408,24 euros. Suponiendo una reducción del 60% de las condiciones, el ahorro de costes estimado sería de 1,2 millones de euros. Conclusiones Las derivaciones al hospital de personas con demencia son frecuentes y parecen comportar un impacto económico relevante. La identificación y establecimiento de un plan de atención individualizado para aquellas personas con demencia y polifarmacia en los centros residenciales, y aquellas con pérdida de peso involuntaria, caídas accidentales, polifarmacia y mayor sobrecarga del cuidador en los domicilios podrían ayudar a prevenir hospitalizaciones innecesarias. Las personas que viven en centros residenciales con ciertas características descritas en el proyecto Caregency podrían beneficiarse especialmente de intervenciones dirigidas a la prevención de traslados potencialmente innecesarios a urgencias dentro de los centros residenciales, así como de la implementación de una atención integral dentro de los servicios de urgencias, para garantizar una buena calidad de la atención en fases finales de la vida. Las admisiones en servicios de urgencias por ambulatory care sensitive conditions procedentes de centros residenciales suponen un impacto relevante tanto en frecuencia como en costes. La disminución de estas patologías mediante la aplicación de intervenciones específicas podría redirigir los costes evitados hacia la mejora del apoyo sanitario en los entornos residenciales.

Introduction Throughout their life course, older adults may need to be admitted to hospital for urgent health problems, whether they live at home or in a care home. A number of these admissions could be considered preventable, causing an inherent health risk of a potentially inappropriate hospitalisation process (increased functional dependency, falls, delirium, pressure ulcers and increased short-term mortality), and a significant economic impact. There is limited evidence about transfers of people with dementia to acute hospitals and, specifically, about the differences between people living in care homes and those living at home. Similarly, there is a lack of studies on factors associated with short-term mortality and referrals for ambulatory care sensitive conditions among people living in care homes. Objectives The overall aim of this thesis is to increase knowledge about hospital admissions of people with dementia, and of older adults living in care homes, with an emphasis on factors associated with hospital admissions among people with dementia, and short-term mortality and ambulatory care sensitive conditions among people living in care homes. Methods To assess hospital admissions of people with dementia, and associated factors and costs, we conducted a secondary data analysis of the European multicentre prospective longitudinal study RightTimePlaceCare. This project included people with dementia living at home or in care homes, and their caregivers, between November 2010 and April 2012, and information at baseline and at three months including acute hospital admissions, using validated instruments was collected. Multivariate regression models were used to investigate the factors associated with hospital admission for each setting. To evaluate admissions to hospital of people living in care homes, the descriptive and retrospective multicentre Caregency study was designed, involving five emergency departments in Catalonia. Sociodemographic, clinical and resource use data were collected on emergency department admissions of people from care homes during 2017. Multivariate regression analysis was used to investigate factors associated with short-term mortality. In addition, we identified main diagnoses corresponding to ambulatory care sensitive conditions, and calculated the costs related with the emergency department admissions, performing a sensitivity analysis in which different assumptions of decreased admissions for these conditions were used. Results The RigthTimePlaceCare study included 1,700 people with dementia. 13.8% and 18.5% of people living in care homes and home care, respectively, were admitted to hospital at least once within 3 months. Among people living in care homes, polypharmacy was associated with a higher chance of hospital admission, while in the home care setting, unintentional weight loss, polypharmacy, falls and increased caregiver burden were associated with increased risk of hospitalisation. Costs were higher overall among participants living at home care. In the Caregency project, 2,444 emergency department admissions were analysed. In the second study of the thesis, short-term mortality (15.5%) was associated with age > 90 years (OR 1.50, 95% CI 1.5-1.95), a Charlson index > 2 (OR 1.47, 95% CI 1.14-1.90), and a level of dependency assessed as moderate (OR 1.50, 95% CI 1.03-2.20) and severe (OR 2.56, 95% CI 1.84-3.55). It was also associated with a higher level of urgency on triage, length of stay in the emergency department and admission to hospital ward. Finally, older adults living in care homes were frequently admitted to the emergency department for ambulatory care sensitive conditions. The three most frequent conditions were falls/trauma (13.8%), chronic obstructive pulmonary disease/asthma (11.4%) and urinary tract infection (7.4%). The average cost per admission to the emergency department due to ambulatory care sensitive conditions was 1,408.24 euros. Assuming a 60% reduction for these conditions, the estimated cost savings would be 1.2 million euros. Conclusions Hospital admissions of people with dementia are frequent and appear to have a significant economic impact. Identifying and establishing an individualised care plan for those with dementia and polypharmacy in care homes, and those with unintentional weight loss, accidental falls, polypharmacy, and increased caregiver burden at home could help prevent unnecessary hospital admissions. People living in care homes with certain characteristics described in the Caregency project could particularly benefit from interventions for potentially avoiding unnecessary transfers to an emergency department, and from the implementation of comprehensive geriatric care within the emergency department to ensure good quality of care at the end of life. Emergency department admissions for ambulatory care sensitive conditions from care homes have a significant impact on both frequency and costs. Reducing these conditions through targeted interventions could redirect the avoided costs towards improving healthcare support in residential settings.