Essays in Labor Markets and Expectations

Autor/a

Garcia Rodriguez, Marta

Director/a

Marcet, Albert

Tutor/a

Marcet, Albert

Fecha de defensa

2024-07-26

Páginas

166 p.



Programa de doctorado

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Anàlisi Econòmica

Resumen

Aquesta tesi és un compendi de tres articles sobre mercats laborals i expectatives. El primer capítol, titulat "El paper de les expectatives salarials al mercat laboral", desenvolupa un model de recerca i aparellament aplicat al cicle econòmic en què els agents tenen expectatives salarials subjectives, desviant-se d'expectatives racionals. Aquest model es basa en la troballa empírica que les prediccions salarials d'analistes professionals i treballadors varien de manera diferent amb la productivitat laboral en comparació del que impliquen les expectatives salarials racionals. Aquest model pot replicar diversos fets del mercat laboral dels EUA, com les altes fluctuacions en les variables del mercat laboral i la correlació gairebé nul·la entre productivitat i la ràtio vacant-atur després del 1990, que són difícils de generar sota expectatives racionals . Addicionalment, aquest enfocament s?alinea millor amb les prediccions salarials d?analistes professionals. A més, la incorporació d'aquest nou enfocament per modelar expectatives té implicacions polítiques importants. A la llum d'aquest model, certes mesures política contracícliques del subsidi de desocupació poden portar a la inestabilitat al sistema de creences, generant inestabilitat a l'economia. El segon capítol, titulat "L'efecte dels xocs de notícies no tecnològiques a les fluctuacions de la desocupació: el cas d'Europa", coautorat amb Clemente Pinilla, identifica els xocs de notícies no tecnològiques com una nova font de fluctuacions de la desocupació utilitzant dades de enquestes de 22 països europeus. Ampliant l'esquema d'identificació de Beaudry i Portier (2006), l'estudi fa servir un procediment de dos passos: primer, assenyala si les variables avançades contenen informació sobre xocs de notícies; segon, diferència xocs fonamentals, de xocs de notícies. Trobem que els xocs de notícies no tecnològiques influeixen significativament en la variació de la desocupació a mitjà i llarg termini, mentre que les notícies tecnològiques i els xocs tecnològics no són els principals impulsors de la desocupació. Un model de cerca i aparellament que incorpora desviacions d'expectatives racionals, usant aprenentatge adaptatiu per pronosticar la rigidesa del mercat laboral, reprodueix eficaçment la resposta de la desocupació als xocs de notícies no tecnològiques. Aquest model explica una part significativa de la variació de la desocupació observada a la nostra anàlisi empírica, mentre que la versió d'expectatives racionals no genera resultats satisfactoris. Aquest capítol contribueix a la comprensió de les fluctuacions de la desocupació i l'impacte de les expectatives i la informació externa als mercats laborals. Finalment, el tercer capítol, titulat "Dinàmiques del mercat laboral i coneixement imperfecte del mercat: un estudi comparatiu", compara el model del primer capítol amb altres enfocaments que incorporen desviacions d'expectatives racionals en un model de cerca i aparellament aplicat al cicle econòmic. L‟anàlisi avalua l‟efectivitat d‟aquests models per replicar les dinàmiques del mercat laboral. Els resultats indiquen que, encara que tots els models capturen fluctuacions significatives al mercat laboral, els models proposats a la literatura no aconsegueixen reduir la correlació entre productivitat i tensió del mercat laboral ni replicar amb precisió les fluctuacions salarials reals. El model desenvolupat en el primer capítol no només reprodueix amb més precisió les dades empíriques, sinó que també s'alinea millor amb els comoviments entre les expectatives salarials procedents d'analistes professionals i la productivitat laboral. Aquest capítol subratlla la capacitat superior del model proposat al primer capítol per capturar les dinàmiques i expectatives del mercat laboral.


Esta tesis es un compendio de tres artículos sobre mercados laborales y expectativas. El primer capítulo, titulado "El papel de las expectativas salariales en el mercado laboral", desarrolla un modelo de búsqueda y emparejamiento aplicado al ciclo económico en el que los agentes tienen expectativas salariales subjetivas, desviándose de expectativas racionales. Este modelo se basa en el hallazgo empírico de que las predicciones salariales de analistas profesionales y trabajadores varían de manera diferente con la productividad laboral en comparación con lo que implican las expectativas salariales racionales. Este modelo puede replicar varios hechos del mercado laboral de EE. UU., como las altas fluctuaciones en las variables del mercado laboral y la correlación casi nula entre productividad y el ratio vacante-desempleo después de 1990, que son difíciles de generar bajo expectativas racionales. Adicionalmente, este enfoque se alinea mejor con las predicciones salariales de analistas profesionales. Además, la incorporación de este nuevo enfoque para modelar expectativas tiene importantes implicaciones políticas. A la luz de este modelo, ciertas medidas política contracíclicas del subsidio de desempleo pueden llevar a la inestabilidad en el sistema de creencias, generando inestabilidad en la economía. El segundo capítulo, titulado "El efecto de los choques de noticias no tecnológicas en las fluctuaciones del desempleo: el caso de Europa", coautorado con Clemente Pinilla, identifica los choques de noticias no tecnológicas como una nueva fuente de fluctuaciones del desempleo utilizando datos de encuestas de 22 países europeos. Ampliando el esquema de identificación de Beaudry y Portier (2006), el estudio usa un procedimiento de dos pasos: primero, señala si las variables adelantadas contienen información sobre choques de noticias; segundo, diferencia choques fundamentales, de choques de noticias. Encontramos que los choques de noticias no tecnológicas influyen significativamente en la variación del desempleo a medio y largo plazo, mientras que las noticias tecnológicas y los choques tecnológicos no son los principales impulsores del desempleo. Un modelo de búsqueda y emparejamiento que incorpora desviaciones de expectativas racionales, usando aprendizaje adaptativo para pronosticar la rigidez del mercado laboral, reproduce eficazmente la respuesta del desempleo a los choques de noticias no tecnológicas. Este modelo explica una parte significativa de la variación del desempleo observada en nuestro análisis empírico, mientras que la versión de expectativas racionales no genera resultados satisfactorios. Este capítulo contribuye a la comprensión de las fluctuaciones del desempleo y el impacto de las expectativas y la información externa en los mercados laborales. Finalmente, el tercer capítulo, titulado "Dinámicas del mercado laboral y conocimiento imperfecto del mercado: un estudio comparativo", compara el modelo del primer capítulo con otros enfoques que incorporan desviaciones de expectativas racionales en un modelo de búsqueda y emparejamiento aplicado al ciclo económico. El análisis evalúa la efectividad de estos modelos para replicar las dinámicas del mercado laboral. Los resultados indican que, aunque todos los modelos capturan fluctuaciones significativas en el mercado laboral, los modelos propuestos en la literatura no logran reducir la correlación entre productividad y tensión del mercado laboral ni replicar con precisión las fluctuaciones salariales reales. El modelo desarrollado en el primer capitulo no solo reproduce con mayor precisión los datos empíricos, sino que también se alinea mejor con los co-movimientos entre las expectativas salariales procedentes de analistas profesionales y la productividad laboral. Este capítulo subraya la capacidad superior del modelo propuesto en el primer capitulo para capturar las dinámicas y expectativas del mercado laboral.


This thesis is a compendium of three papers about labor markets and expectations. The first chapter, titled "The Role of Wage Expectations in the Labor Market," develops a search and matching model applied to the business cycle in which agents have subjective wage expectations, deviating from rational expectations. This model is motivated by the empirical finding that survey wage expectations from professional forecasters and workers covary differently with labor productivity than do rational wage expectations. I formally reject the hypothesis that this is compatible with rational expectations. Furthermore, I show that this model can replicate several stylized facts of the US labor market, such as the high fluctuations in labor market variables and the near-zero correlation between productivity and labor market tightness post-1990, which are challenging to rationalize within the framework of rational expectations. Additionally, this approach adeptly aligns with wage expectation survey data from professional forecasters. The incorporation of this novel approach to modeling expectations carries substantial policy implications. In light of this model, certain countercyclical unemployment insurance policy rules may lead to instability in the belief system, making them undesirable. The second chapter, titled "The Effect of Non-Technological News Shocks on Unemployment Fluctuations: The Case of Europe," co-authored with Clemente Pinilla, identifies non-technological news shocks as a new source of unemployment fluctuations using survey data from 22 European countries. Extending Beaudry and Portier's (2006) identification scheme, the study uses a two-step procedure: first, to signal if forward-looking variables contain news shock information; second, to differentiate between fundamental and news shocks. The findings show that non-technological news shocks significantly influence unemployment variance in the medium to long term, while technological news and shocks are not the primary drivers of unemployment. A search and matching model that incorporates deviations from rational expectations—through the use of adaptive learning for forecasting labor market tightness—effectively reproduces the response of unemployment to non-technological news shocks. This model accounts for a significant portion of the unemployment variance decomposition observed in our empirical analysis, whereas the rational expectations version of the model fails to generate similar outcomes. This chapter contributes to understanding unemployment fluctuations and the impact of expectations and external information on labor markets. Finally, the third chapter, titled "Labor Market Dynamics and Imperfect Market Knowledge: A Comparative Study," compares the model from the first chapter with other approaches incorporating deviations from rational expectations in a DMP model applied to the business cycle. The analysis evaluates these models' effectiveness in replicating labor market dynamics. Specifically, it compares the proposed model with Di Pace et al.'s (2021) model, where agents use an autoregressive model for wage expectations, and Menzio's (2022) model, which endows workers with stubborn beliefs about productivity. The results indicate that while all models capture significant labor market fluctuations, Di Pace et al.'s and Menzio's models fail to reduce the correlation between productivity and labor market tightness or accurately replicate real wage fluctuations. Di Pace et al.'s model overestimates relative wage fluctuations, while Menzio's model underestimates them. The proposed model not only fits empirical data more closely but also aligns better with the co-movements between survey wage expectations and labor productivity forecasts. This chapter underscores the superior capability of the proposed model in capturing labor market dynamics and expectations.

Palabras clave

Macroeconomia; Macroeconomics; Macroeconomía

Materias

33 - Economía

Área de conocimiento

Ciències Socials

Documentos

mgr1de1.pdf

2.855Mb

 

Derechos

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)