Efectos en la calidad de la atención sanitaria del uso de las Guías de Práctica Clínica basadas en evidencia

Abstract

Les Guies de Pràctica Clínica Basades en Evidència (GPC-BE) són essencials per traslladar el coneixement científic a la pràctica mèdica. Construïdes amb la millor evidència disponible, s'espera que millorin l'atenció del pacient. La seva implementació implica un procés complex, influenciat per la certesa de l' evidència, el mètode de construcció i la claredat de les recomanacions. A més, l'adaptabilitat, complexitat i transcendència de les recomanacions són determinants. L' estratègia d' implementació emergeix com a crucial per a la utilització efectiva de les GPC-BE. Objectius: Aquest estudi es va proposar avaluar críticament l'impacte de les GPC-BE en la qualitat de l'atenció mèdica per a malalties com la malaltia cardiovascular, càncer de mama i COVID-19. L'objectiu va ser analitzar l'efecte de les GPC-BE en l'estructura, procés i resultats de salut dels pacients. Metodologia: La tesi consisteix en tres revisions sistemàtiques publicades en revistes biomèdiques. S' enfoca a identificar i analitzar estudis que avaluen com les GPC-BE influeixen en la millora de la qualitat dels serveis de salut. Segueixen els dominis plantejats per Donabedian: estructura, procés i resultats en pacients. S' empra una metodologia de revisió sistemàtica amb recerques exhaustives en bases de dades bibliogràfiques. Se segueixen les directrius metodològiques de la Col·laboració Cochrane i la declaració PRISMA per informar els resultats. La certesa de l'evidència s'avalua amb el mètode GRADE. Resultats: El primer estudi va incloure nou ECAs que van avaluar 84 intervencions per a l'abordatge en la malaltia cardiovascular, tres (4%) sobre l'estructura d'atenció mèdica, 54 (64%) del procés de prestació d'atenció mèdica i 27 (32%) de resultats dels pacients. Respecte a l'impacte de l'ús de les GPC-BE, en 55 intervencions (65%) no hi va haver diferències significatives entre els grups, en quatre (5%) va afavorir el grup de control i en 25 (30%) al grup d'intervenció. En el segon article sobre el tractament de càncer de mama, va incloure 364 intervencions dins dels onze ECAs avaluats. D'aquestes, 11 (3%) estaven vinculades amb l'estructura, 51 (14%) amb el procés i 302 (83%) se centraven en els resultats dels pacients. Respecte a l'impacte en 303 intervencions (83%) no es van detectar diferències significatives entre els grups, en quatre (1%) es va afavorir el grup control i en 57 (16%) a favor del grup que va utilitzar la guia. Per a la tercera investigació, que va explotar l'impacte en el maneig de COVID-19 a través de quinze ECAs, es van examinar 220 intervencions en total. D'aquestes, sis (3%) estaven vinculades a l'estructura, 136 (62%) al procés i 78 (35%) als resultats de salut dels pacients. En 155 intervencions (71%) no es van identificar diferències significatives entre els grups, en 27 (12%) el resultat va afavorir el grup de control, mentre que el grup d'intervenció va demostrar resultats favorables en 38 (17%). Conclusions: Existeix un desequilibri entre les GPC-BE desenvolupades i els estudis que avaluen la seva eficàcia. Tot i que s'observa una millora lleu en la qualitat de l'atenció mèdica i els resultats dels pacients amb la seva aplicació, els resultats neutrals indiquen una falta d'avantatge clar en el seu ús. En ser el domini de procés més avaluat en els ECAs subratlla la necessitat de dirigir la recerca cap al veritable impacte de les GPC-BE, no només la seva adhesió. Millorar el disseny i el rigor metodològic en futurs estudis és crucial, considerant la rellevància de les recomanacions i la certesa d' evidència. Es requereix una major investigació per abordar els elements que influeixen en els efectes beneficiosos de les GPC-BE, augmentant la seva avaluació i prioritzant els resultats del pacient.

Antecedentes: Las Guías de Práctica Clínica Basadas en Evidencia (GPC-BE) son esenciales para trasladar el conocimiento científico a la práctica médica. Construidas con la mejor evidencia disponible, se espera que mejoren la atención del paciente. Su implementación implica un proceso complejo, influenciado por la certeza de la evidencia, el método de construcción y la claridad de las recomendaciones. Además, la adaptabilidad, complejidad y trascendencia de las recomendaciones son determinantes. La estrategia de implementación emerge como crucial para la utilización efectiva de las GPC-BE. Objetivos: Este estudio se propuso evaluar críticamente el impacto de las GPC-BE en la calidad de la atención médica para enfermedades como la enfermedad cardiovascular, cáncer de mama y COVID-19. El objetivo fue analizar el efecto de las GPC-BE en la estructura, proceso y resultados de salud de los pacientes. Metodología: La tesis consiste en tres revisiones sistemáticas publicadas en revistas biomédicas. Se enfoca en identificar y analizar estudios que evalúan cómo las GPC-BE influyen en la mejora de la calidad de los servicios de salud. Siguen los dominios planteados por Donabedian: estructura, proceso y resultados en pacientes. Se emplea una metodología de revisión sistemática con búsquedas exhaustivas en bases de datos bibliográficas. Se siguen las directrices metodológicas de la Colaboración Cochrane y la declaración PRISMA para informar los resultados. La certeza de la evidencia se evalúa con el método GRADE. Resultados: El primer estudio incluyó nueve ECAs que evaluaron 84 intervenciones para el abordaje en la enfermedad cardiovascular, tres (4%) sobre la estructura de atención médica, 54 (64%) del proceso de prestación de atención médica y 27 (32%) de resultados de los pacientes. Respecto al impacto del uso de las GPC-BE, en 55 intervenciones (65%) no hubo diferencias significativas entre los grupos, en cuatro (5%) favoreció al grupo de control y en 25 (30%) al grupo de intervención. En la segundo artículo sobre el tratamiento de cáncer de mama, incluyó 364 intervenciones dentro de los once ECAs evaluados. De estas, 11 (3%) estaban vinculadas con la estructura, 51 (14%) con el proceso y 302 (83%) se centraban en los resultados de los pacientes. Respecto al impacto en 303 intervenciones (83%) no se detectaron diferencias significativas entre los grupos, en cuatro (1%) se favoreció al grupo control y en 57 (16%) a favor del grupo que utilizó la guía. Para la tercera investigación, que exploró el impacto en el manejo de COVID-19 a través de quince ECAs, se examinaron 220 intervenciones en total. De ellas, seis (3%) estaban vinculadas a la estructura, 136 (62%) al proceso y 78 (35%) a los resultados de salud de los pacientes. En 155 intervenciones (71%) no se identificaron diferencias significativas entre los grupos, en 27 (12%) el resultado favoreció al grupo de control, mientras que el grupo de intervención demostró resultados favorables en 38 (17%). Conclusiones: Existe un desequilibrio entre las GPC-BE desarrolladas y los estudios que evalúan su eficacia. Aunque se observa una mejora leve en la calidad de la atención médica y los resultados de los pacientes con su aplicación, los resultados neutrales indican una falta de ventaja clara en su uso. Al ser el dominio de proceso más evaluado en los ECAs subraya la necesidad de dirigir la investigación hacia el verdadero impacto de las GPC-BE, no solo su adhesión. Mejorar el diseño y el rigor metodológico en futuros estudios es crucial, considerando la relevancia de las recomendaciones y la certeza de evidencia. Se requiere una mayor investigación para abordar los elementos que influyen en los efectos beneficiosos de las GPC-BE, aumentando su evaluación y priorizando los resultados del paciente.

Background: Evidence-Based Clinical Practice Guidelines (GPC-BE) are essential for translating scientific knowledge into medical practice. Built on the best available evidence, they are expected to improve patient care. Its implementation involves a complex process, influenced by the certainty of the evidence, the method of construction and the clarity of the recommendations. In addition, the adaptability, complexity, and significance of the recommendations are decisive. The implementation strategy emerges as crucial for the effective use of the BE-GPC. Objectives: This study aimed to critically evaluate the impact of CPG-BE on the quality of medical care for diseases such as cardiovascular disease, breast cancer, and COVID-19. The aim of this study was to analyse the effect of BE-CPGs on patient structure, process, and health outcomes. Methodology: The thesis consists of three systematic reviews published in biomedical journals. It focuses on identifying and analysing studies that evaluate how BE-GPCs influence the improvement of the quality of health services. They follow the domains proposed by Donabedian: structure, process, and patient outcomes. A systematic review methodology is used with exhaustive searches of bibliographic databases. The methodological guidelines of the Cochrane Collaboration and the PRISMA statement are followed to report results. We assess the certainty of the evidence using the GRADE approach. Results: The first study included nine RCTs evaluating 84 interventions for addressing cardiovascular disease, three (4%) on the structure of care, 54 (64%) on the health care delivery process, and 27 (32%) on patient outcomes. Regarding the impact of the use of BE-CPGs, in 55 interventions (65%) there were no significant differences between the groups, in four (5%) it favoured the control group and in 25 (30%) the intervention group. In the second article on breast cancer treatment, it included 364 interventions within the eleven RCTs evaluated. Of these, 11 (3%) were related to structure, 51 (14%) to process, and 302 (83%) focused on patient outcomes. Regarding the impact, 303 interventions (83%) did not detect significant differences between the groups, four (1%) favoured the control group and 57 (16%) favoured the group that used the guideline. For the third study, which explored the impact on COVID-19 management through fifteen RCTs, a total of 220 interventions were examined. Of these, six (3%) were linked to structure, 136 (62%) to process, and 78 (35%) to patient health outcomes. In 155 interventions (71%) no significant differences were identified between the groups, in 27 (12%) the result favoured the control group, while the intervention group showed favourable results in 38 (17%). Conclusions: There is an imbalance between the BE-GPCs developed and the studies that evaluate their efficacy. Although a slight improvement in the quality of medical care and patient outcomes is observed with its application, the neutral results indicate a lack of clear advantage in its use. As the most evaluated process domain in RCTs, it underscores the need to direct research towards the true impact of BE-GPCs, not just their adherence. Improving the design and methodological rigor in future studies is crucial, considering the relevance of the recommendations and the certainty of the evidence. Further research is required to address the elements influencing the beneficial effects of BE-CPGs, increasing their assessment and prioritising patient outcomes.