Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Estudis de Gènere: Cultures, Societats i Polítiques
Aquesta tesi analitza des d' una perspectiva feminista si la resolució 1325, aprovada pel Consell de Seguretat de l'ONU l'any 2000, i l'agenda sobre dones, pau i seguretat han tingut incidència en els processos formals de negociació en conflictes armats que han tingut lloc després de la seva aprovació. Per a això s' ha analitzat si han incidit en la configuració de les agendes de negociació de processos de pau que han tingut lloc posteriorment a la seva aprovació. En segon lloc, s'ha estudiat si la resolució i l'agenda han influït en els actors que participen en les negociacions de pau, i de manera específica analitza quina ha estat la incidència de l'agenda sobre dones, pau i seguretat en l'àmbit de la mediació, la facilitació i l'acompanyament per terceres parts als processos de pau i com s'ha produït aquesta influència. Finalment, s'ha analitzat com s'ha materialitzat la participació de les dones en les negociacions de pau, examinant diferents exemples d'arquitectura de gènere en processos de pau. La investigació duta a terme ha permès assolir diverses conclusions. En primer lloc, que la resolució 1325 i l'agenda dones, pau i seguretat han incidit en la configuració de les agendes de negociació de processos de pau esdevinguts posteriorment a la seva aprovació, i aquesta influència ha augmentat des del seu inici l'any 2000. Aquesta agenda ha impulsat la participació de les dones i aquesta participació impulsa acords de pau amb enfocament de gènere. No obstant això, no s'ha aconseguit assolir el potencial d' influència i transformació que té, i que mostren exemples com el de Colòmbia. L'agenda ha contribuït a minorar alguns obstacles a la participació de les dones i la inclusió de la igualtat de gènere en els processos de pau, però no ha aconseguit eliminar per complet barreres estructurals que impedeixen que les negociacions siguin permeables a les propostes relatives al reconeixement dels drets de les dones i la construcció d' una pau feminista. En segon lloc, s'apunten alguns dels reptes centrals i bretxes que persisteixen per aconseguir esforços de mediació i facilitació que integrin la perspectiva de gènere en tot el seu potencial transformador. El context internacional de preeminència de la pau liberal en un ordre internacional marcat pel neoliberalisme i el neocolonialisme emmarca aquestes dificultats, constrenyent aquest potencial emancipador. També persisteixen dilemes intrínsecs a la pràctica mediadora, en tant que els valors i normes promoguts pels actors mediadors poden ser percebuts com a agendes polítiques. Finalment, es conclou que les arquitectures de gènere ofereixen espais d'articulació col·lectiva per a les dones per incidir en els resultats de les negociacions i garantir el dret a la participació establert en l'agenda dones, pau i seguretat però perdura el repte de connectar aquests espais amb les agendes locals feministes. El potencial transformador i emancipador de l' agenda dones, pau i seguretat es multiplica quan se sumen les fortaleses d'un marc normatiu acceptat i estès internacionalment i les d'un moviment local amb coneixement del context i de les necessitats rellevants per a les dones i una pràctica i acció feminista.
Esta tesis analiza desde una perspectiva feminista si la resolución 1325, aprobada por el Consejo de Seguridad de la ONU en el año 2000, y la agenda sobre mujeres, paz y seguridad han tenido incidencia en los procesos formales de negociación en conflictos armados que han tenido lugar después de su aprobación. Para ello se ha analizado si han incidido en la configuración de las agendas de negociación de procesos de paz acontecidos posteriormente a su aprobación. En segundo lugar, se ha estudiado si la resolución y la agenda han influido en los actores que participan en las negociaciones de paz, y de manera específica analizar cuál ha sido la incidencia de la agenda sobre mujeres, paz y seguridad en el ámbito de la mediación, la facilitación y el acompañamiento por terceras partes a los procesos de paz y cómo se ha producido esta influencia. Finalmente, se ha analizado cómo se ha materializado la participación de las mujeres en las negociaciones de paz, examinando diferentes ejemplos de arquitectura de género en procesos de paz. La investigación llevada a cabo ha permitido alcanzar varias conclusiones. En primer lugar, que la resolución 1325 y la agenda mujeres, paz y seguridad han incidido en la configuración de las agendas de negociación de procesos de paz acontecidos posteriormente a su aprobación, y esta influencia ha aumentado desde su inicio en el año 2000. Esta agenda ha impulsado la participación de las mujeres y esta participación impulsa acuerdos de paz con enfoque de género. No obstante, no se ha logrado alcanzar el potencial de influencia y transformación que tiene, y que muestran ejemplos como el de Colombia. La agenda ha contribuido a aminorar algunos obstáculos a la participación de las mujeres y la inclusión de la igualdad de género en los procesos de paz, pero no ha logrado eliminar por completo barreras estructurales que impiden que las negociaciones sean permeables a las propuestas relativas al reconocimiento de los derechos de las mujeres y la construcción de una paz feminista. En segundo lugar, se apuntan algunos de los retos centrales y brechas que persisten para lograr esfuerzos de mediación y facilitación que integren la perspectiva de género en todo su potencial transformador. El contexto internacional de preeminencia de la paz liberal en un orden internacional marcado por el neoliberalismo y el neocolonialismo enmarca estas dificultades, constriñendo este potencial emancipador. También persisten dilemas intrínsecos a la práctica mediadora, en tanto que los valores y normas promovidos por los actores mediadores pueden ser percibidos como agendas políticas. Finalmente, se concluye que las arquitecturas de género ofrecen espacios de articulación colectiva para las mujeres para incidir en los resultados de las negociaciones y garantizar el derecho a la participación establecido en la agenda mujeres, paz y seguridad pero perdura el reto de conectar estos espacios con las agendas locales feministas. El potencial transformador y emancipador de la agenda mujeres, paz y seguridad se multiplica cuando se suman las fortalezas de un marco normativo aceptado y extendido internacionalmente y las de un movimiento local con conocimiento del contexto y de las necesidades relevantes para las mujeres y una práctica y acción feminista.
This thesis analyzes from a feminist perspective whether resolution 1325, approved by the UN Security Council in 2000, and the agenda on women, peace and security have had an impact on the formal negotiation processes in armed conflicts that have occurred after its approval. To this end, it has been analyzed whether they have had an impact on the configuration of the negotiation agendas of peace processes that occurred after its approval. Secondly, it has been studied whether the resolution and the agenda have influenced the actors participating in the peace negotiations, and specifically it analyzes what has been the impact of the agenda on women, peace and security in the field of mediation, facilitation and accompaniment by third parties to peace processes and how this influence has occurred. Finally, we have analyzed how women's participation in peace negotiations has materialized, examining different examples of gender architecture in peace processes. The research carried out has allowed several conclusions to be reached. Firstly, that resolution 1325 and the women, peace and security agenda have influenced the configuration of the negotiation agendas of peace processes that occurred after its approval, and this influence has increased since its beginning in 2000. This agenda has promoted the participation of women and this participation promotes peace agreements with a gender perspective. However, it has not been able to achieve its potential for influence and transformation, as shown in examples such as Colombia. The agenda has contributed to reducing some obstacles to women's participation and the inclusion of gender equality in peace processes, but it has not managed to completely eliminate structural barriers that prevent negotiations from being permeable to proposals related to recognition of women's rights and the construction of a feminist peace. Secondly, some of the central challenges and gaps that persist in achieving mediation and facilitation efforts that integrate the gender perspective in all its transformative potential are pointed out. The international context of the preeminence of liberal peace in an international order marked by neoliberalism and neocolonialism frames these difficulties, constraining this emancipatory potential. Dilemmas intrinsic to mediation practice also persist, as the values and norms promoted by mediating actors can be perceived as political agendas. Finally, it concludes that gender architectures offer spaces for collective articulation for women to influence the results of negotiations and guarantee the right to participation established in the women, peace and security agenda, but the challenge of connecting these spaces with local feminist agendas persists. The transformative and emancipatory potential of the women, peace and security agenda is multiplied when the strengths of an internationally accepted and extended normative framework are added to those of a local movement with knowledge of the context and the relevant needs for women and a practical and feminist action.
Pau; Peace; Paz; Feminisme; Feminism; Feminismo; Negociacions; Negotiations; Negociaciones
32 - Politics
Ciències Socials