Las políticas de protección de los derechos de las niñas, niños y adolescentes frente a contenidos inadecuados en los servicios audiovisuales en América Latina, a la luz de los estándares internacionales de derechos humanos. Los casos de México, Colombia, Argentina y Chile

Abstract

En aquesta tesi doctoral analitza els marcs jurídics vigents a quatre països d'Amèrica Llatina (Mèxic, Colòmbia, Xile i Argentina) per identificar quines pautes contenen sobre protecció de nens, nenes i adolescents davant de continguts audiovisuals que puguin resultar inadequats segons la seva edat i grau de desenvolupament. La tesi també analitza quins mecanismes institucionals i de participació social preveuen per garantir aquests drets. En cada cas, la investigació posa en relació les normes existents amb els estàndards internacionals de drets humans que regeixen aquesta matèria, per tal d'avaluar-ne l'adequació, o no, a aquests paràmetres. La bastida teòrica metodològica construïda per a aquesta investigació articula, d'una banda, l'Economia Política de la Comunicació. Aquesta decisió respon a la convicció que és clau entendre les formes en què el poder travessa i defineix les indústries culturals i el seu desenvolupament. D'altra banda, el dret dels drets humans és la font de les obligacions de garantia de drets i el prisma a través del qual analitzar totes les regulacions pertinents, tant les referides al sistema de mitjans audiovisuals com les específiques de protecció de la infància i l'adolescència a cada país. A aquests marcs estructurants, se sumen les aportacions conceptuals d'altres disciplines, com ara la psicologia, els estudis culturals, la sociologia i l'antropologia que han estudiat diferents dimensions de la relació dels nens, nenes i adolescents amb les propostes audiovisuals i els seus continguts. La tesi revela dèficit estructurals en matèria de protecció de drets de les audiències de nens, nenes i adolescents als països estudiats, que pel seu arrelament en les característiques dels processos de configuració històrica dels sistemes de mitjans audiovisuals, i en el context de una creixent concentració de les telecomunicacions i serveis associats plantegen un escenari complex de cara a la seva reversió. L‟anàlisi dels marcs jurídics i de l‟aplicació concreta d‟aquestes normes per part de la institucionalitat regulatòria mostra una bretxa significativa entre la formalitat dels reconeixements legals i la realitat de la seva aplicació. Aquesta aplicació està en general a càrrec d'institucions públiques amb dèficits seriosos en el compliment dels estàndards que els estàndards de drets humans imposen en relació amb la seva composició i criteris d'actuació. En funció d'aquest panorama, la tesi idèntica i analitza aquestes situacions problemàtiques, els dèficits i els desafiaments pendents, i per això inclou en les conclusions una sèrie de recomanacions per a l'acció política i la investigació. Aquestes recomanacions poden ser preses en consideració tant per les institucions estatals, els prenedors de decisió en diferents àmbits, la societat civil i l'acadèmia, per impulsar transformacions que busquin una protecció efectiva dels drets de nens, nenes i adolescents als serveis audiovisuals, en particular davant dels desafiaments que presenta aquest objectiu a l'entorn digital.

En esta tesis doctoral analiza los marcos jurídicos vigentes en cuatro países de América Latina (México, Colombia, Chile y Argentina) a fin de identificar qué pautas contienen sobre protección de niños, niñas y adolescentes frente a contenidos audiovisuales que puedan resultar inadecuados según su edad y grado de desarrollo, y qué mecanismos institucionales y de participación social prevén para garantizar estos derechos. En cada caso, la investigación pone en relación las normas existentes con los estándares internacionales de derechos humanos que rigen esta materia, a fin de evaluar su adecuación, o no, a esos parámetros. El andamiaje teórico metodológico construido para esta investigación articula la Economía Política de la Comunicación, en la convicción de que es clave entender las formas en las que el poder atraviesa y define a las industrias culturales y su desarrollo, y el Derecho de los Derechos Humanos, en tanto fuente de las obligaciones de garantía de derechos y prisma a través del cual analizar todas las regulaciones pertinentes, tanto las referidas al sistema de medios audiovisuales como las específicas de protección de la niñez y la adolescencia en cada país. A estos marcos estructurantes, se suman los aportes conceptuales de otras disciplinas, como la psicología, los estudios culturales, la sociología y la antropología que han estudiado distintas dimensiones de la relación de los niños, niñas y adolescentes con las propuestas audiovisuales y sus contenidos. La tesis revela déficit estructurales en materia de protección de derechos de las audiencias de niños, niñas y adolescentes en los países estudiados, que por su raigambre en las características de los procesos de configuración histórica de los sistemas de medios audiovisuales, y en el contexto de una creciente concentración de las telecomunicaciones y servicios asociados, plantean un escenario complejo de cara a su reversión. El análisis de los marcos jurídicos y de la aplicación concreta de esas normas por parte de la institucionalidad regulatoria muestra una brecha significativa entre la formalidad de los reconocimientos legales y la realidad de su aplicación, en general a cargo de instituciones públicas con serios déficits en el cumplimiento de los estándares que los estándares de derechos humanos imponen en relación con su composición y criterios de actuación. En función de este panorama, la tesis idéntica y analiza esas situaciones problemáticas, los déficits y desafíos pendientes, y por ello incluye en las conclusiones una serie de recomendaciones para la acción política y la investigación, que pueden ser tomadas en consideración tanto por las instituciones estatales, los tomadores de decisión en distintos ámbitos, la sociedad civil y la academia, para impulsar transformaciones que busquen una protección efectiva de los derechos de niños, niñas y adolescentes en los servicios audiovisuales, en particular frente a los desafíos que presenta este objetivo en el entorno digital.

This doctoral thesis analyses the legal frameworks in force in four Latin American countries (Mexico, Colombia, Chile and Argentina) in order to identify the guidelines they contain regarding the protection of children and adolescents from audiovisual content that may be inappropriate depending on their age and level of development. This thesis also analyze the institutional and social participation mechanisms that those legal frameworks provide to guarantee these rights. In each case, the research relates existing regulations to the international human rights standards that govern this matter, in order to assess their suitability, or not, to these parameters. The theoretical and methodological framework constructed for this research articulates, on the one hand, the Political Economy of Communication. This decision responds to the conviction that it is key to understand the ways in which power permeates and defines cultural industries and their development. On the other hand, Human Rights Law is the source of the obligations to guarantee rights and the prism through which to analyze all relevant regulations, both those related to the audiovisual media system and those specific to the protection of children and adolescents in each country. In addition to these structuring frameworks, there are conceptual contributions from other disciplines, such as psychology, cultural studies, sociology and anthropology, which have studied different dimensions of the relationship between children and adolescents with audiovisual proposals and their content. The thesis reveals structural deficits in the protection of the rights of children and adolescent audiences in the countries studied. These countries, due to the characteristics of the historical configuration processes of audiovisual media systems and in the context of a growing concentration of telecommunications and associated services, show a complex scenario for their reversal. The analysis of the legal frameworks and the concrete application of these norms by the regulatory institutions shows a significant gap between the formality of legal recognitions and the reality of their application. The application of these norms is, in general, the responsibility of public institutions with serious deficiencies in compliance with the standards that human rights standards impose in relation to their composition and criteria for action. Based on this overview, the thesis identifies and analyses these problematic situations, the deficits and pending challenges, and therefore includes in its conclusions a series of recommendations for political action and research. These recommendations can be taken into consideration by state institutions, decision-makers in different areas, civil society and academia, to promote transformations that seek effective protection of the rights of children and adolescents in audiovisual services, particularly in the face of the challenges that this objective presents in the digital environment.