Tacna’s Street Markets during COVID-19: “Routines of Justification” in Itinerant Trade Practices

Abstract

Les fires ambulants constitueixen una part integral de la vida quotidiana de Tacna. Les venedores i els venedors, quan munten les seves parades, transformen periòdicament l'espai públic de la ciutat en espais d’intercanvi vibrants i colorits. L'àmplia oferta de productes és el que fa que la frase “Hi ha de tot” sigui una descripció estàndard d’ aquest tipus d’espais comercials urbans. La Feria de la Chacra a la Olla, la Feria Boliviana i La Feria del Altiplano operen entre la “formalitat” i la “informalitat”. Tot i que compten amb permisos municipals, aquest estatus és el resultat de processos de negociació en curs i continua sent temporal. Aquesta precarietat institucionalitzada sorgeix de desacords sobre les fires i sobre la presència de les seves venedores i venedors en el paisatge de la ciutat. Sovint es plantegen crítiques al comerç ambulant, cosa que el col·loca sota un imperatiu de justificació. Com a part de l’espai públic, aquestes fires són d’interès per a diferents actors amb objectius divergents. Esdeveniments com la pandèmia de COVID-19 mostren la fragilitat dels acords existents. Els canvis en la situació requereixen renegociar la righteousness de les pràctiques comercials itinerants. La tesi té com a objectiu comprendre com els actors implicats van arribar a un acord sobre la continuació de les pràctiques comercials itinerants. Per tant, utilitza enfocaments de teoria pràctica i el marc d’“ordres de valor” dins d'un disseny de recerca abductiu, basat en l’anàlisi de premsa, l’observació qualitativa i entrevistes en profunditat. La investigació identifica quins són els principals conflictes i analitza les respectives narratives i les seves manifestacions a través de relats individuals, les formes col·lectives d'organitzar la protesta i les “rutines de justificació” en la vida quotidiana de les fires. El contrast amb un esdeveniment anterior amb efectes similars –obres de construcció que van portar a la reubicació d’una de les fires més grans de la ciutat– permet assenyalar continuïtats i diferències en els patrons de “crítica” i “justificació”. La tesi conclou que la righteousness de les pràctiques comercials itinerants és simultàniament qüestionada i (re)produïda a la dinàmica quotidiana de les fires ambulants de Tacna i els seus voltants. Els actors negocien la legitimitat no només en temps de crisi, sinó també en la vida quotidiana a través de la crítica i les “rutines de justificació”. Les disputes sobre les fires ambulants són instàncies constants en què les parts interessades negocien sobre “valors” comuns i les seves jerarquies; en definitiva, sobre el que s'hauria de considerar “bo” i “correcte”.

Las ferias ambulantes son una parte integral de la vida cotidiana de Tacna. Las vendedoras y los vendedores, al construir sus puestos, transforman periódicamente el espacio público de la ciudad en lugares de intercambio vibrantes y coloridos. La amplia oferta de productos convierte la frase “Hay de todo” en una descripción estándar para este tipo de espacios comerciales urbanos. La Feria de la Chacra a la Olla, la Feria Boliviana y la Feria del Altiplano operan entre la “formalidad” y la “informalidad”. Aunque cuentan con permiso municipal, este estatus es el resultado de procesos de negociación en curso y sigue siendo temporal. Esta precariedad institucionalizada surge de desacuerdos sobre las ferias y la presencia de sus vendedoras y vendedores en el paisaje de la ciudad. Con frecuencia se plantean críticas al comercio ambulante, lo que le coloca bajo un imperativo de justificación. Como parte del espacio público, estas ferias son de interés para diferentes actores con objetivos divergentes. Acontecimientos como la pandemia de COVID-19 exponen la fragilidad de los acuerdos preexistentes. Los cambios en la “situación” requieren renegociar la righteousness de las prácticas comerciales itinerantes. La tesis tiene como objetivo comprender cómo los distintos actores implicados llegaron a un acuerdo sobre la continuación de las prácticas comerciales itinerantes. Por lo tanto, emplea enfoques de teoría práctica y el marco de “órdenes de valor” dentro de un diseño de investigación abductivo, basado en el análisis de prensa, la observación cualitativa y entrevistas en profundidad. La investigación identifica cuáles son los principales conflictos y analiza las respectivas narrativas, y sus manifestaciones a través de los relatos individuales, las formas colectivas de organizar la protesta y las “rutinas de justificación” en la vida cotidiana de las ferias. El contraste con un evento anterior con efectos similares —las obras de construcción que llevaron a la reubicación de una de las ferias más grandes de la ciudad— permite señalar continuidades y diferencias en los patrones de “crítica” y “justificación.” La tesis concluye que la righteousness de las prácticas comerciales itinerantes es simultáneamente cuestionada y (re)producida en la dinámica cotidiana de las ferias ambulantes de Tacna y sus alrededores. Los actores negocian la legitimidad no sólo en tiempos de crisis sino también en la vida cotidiana a través de la crítica y las “rutinas de justificación”. Las disputas sobre las ferias ambulantes son instancias constantes en las que las partes interesadas negocian sobre “valores” comunes y sus jerarquías; en definitiva, sobre lo que debería considerarse “bueno” y “correcto”.

Street markets are an integral part of Tacna’s everyday life. Vendors, building their stalls, regularly transform the city’s public space into vibrant and colorful places of exchange. The broad array of products offered makes the phrase “Hay de todo” a standard description for these urban commercial sites. Feria de la Chacra a la Olla, Feria Boliviana, and Feria del Altiplano operate on the edge between “formality” and “informality.” Although they have municipal permission, this status is the outcome of ongoing negotiation processes and remains temporary. This institutionalized precarity stems from disagreements about the street markets and their vendors’ presence in the city’s landscape. Critiques towards itinerant trade are frequently raised, placing these markets under a constant imperative of justification. As part of public space, they are of interest to different stakeholders with differing pursuits. Events such as the COVID-19 pandemic expose the fragility of existing agreements. Changes in the “situation” require renegotiating the righteousness of itinerant trade practices. The thesis aims to understand how stakeholders reached agreement regarding the continuation of itinerant trade practices. Therefore, it employs practice theory approaches and the “orders of worth” framework within an abductive research design, using newspaper analysis, qualitative observation, and interviews for data collection. It analyzes the main conflicts and respective arguments brought forward, examining how these manifest in individual accounts, collective ways of staging protests, and “routines of justification” in everyday market life. The contrast with a former event with similar effects—planned construction works that led to the relocation of one of the city’s biggest street markets—allows for pinpointing continuities and differences in the patterns of “critique” and “justification.” It concludes that the righteousness of itinerant trade practices is simultaneously questioned and (re-)produced in the everyday dynamics in and around Tacna’s street markets. Actors negotiate legitimacy not only in times of crisis but also in everyday life through critique and “routines of justification.” The disputes about street markets are ongoing instances where stakeholders negotiate about common “values” and their hierarchies, about what should be considered “good” and “right.”