La Competencia Digital Docente en la Formación Inicial del profesorado

Abstract

El nostre estudi té com a propòsit analitzar les percepcions d'un grup de docents en formació de quart any del grau en Educació Primària, menció d'anglès, de la Universitat Autònoma de Barcelona, promoció 2014-2018 pel que fa a l'adquisició i/o desenvolupament de les seves competències digitals docents. I, contrastar-les amb les dels seus tutors i mentors. Aquest treball adopta una metodologia de recerca mixta, combinant enfocaments quantitatius i qualitatius. Es va utilitzar un qüestionari en línia per recollir dades quantitatives i entrevistes per recollir dades qualitatives. Les dades quantitatives es van organitzar i analitzar segons l'estructura d'un qüestionari adaptat basat en el marc DigComp (Ferrari, 2013). Els resultats es van processar numèricament i es va aplicar la prova 'T test' per identificar coincidències i discrepàncies, cosa que va permetre destacar fortaleses, debilitats i àrees de millora. A més, es va realitzar una anàlisi comparativa detallada de les respostes grupals i de dues participants seleccionades, oferint una visió més completa de les seves percepcions en relació amb el desenvolupament de les seves competències digitals instrumentals. L'anàlisi quantitativa revela que cap àrea competencial destaca exclusivament com a fortalesa, àrea de millora o debilitat. Les fortaleses es troben a les àrees d'informació i alfabetització informacional, i comunicació i col·laboració. La creació de contingut i la seguretat mostren fortaleses limitades i requereixen enfortiment, mentre que la resolució de problemes s'identifica com una àrea feble. A més, els resultats indiquen que el context mixt és el factor més influent en el desenvolupament de competències digitals, seguit de l'autoaprenentatge. En l'anàlisi es va utilitzar un enfocament deductiu-inductiu, combinant les categories apriorístiques delineades a DigCompEdu (Punie i Redecker, 2017) amb una nova categoria emergent identificada a partir de les dades recollides. Aquest model va permetre analitzar les percepcions de les dues estudiants seleccionades, les seves tutores universitàries i les seves mentores en els centres de pràctiques. Els resultats destaquen l'autoaprenentatge com un factor clau en el desenvolupament de les CDD, així com un procés de desenvolupament progressiu en la creació de recursos digitals. També es valora l'aprenentatge entre iguals i el suport dels tutors. No obstant això, s'identifiquen mancances a l'àrea de seguretat, especialment en l'ús de normes. A més, les troballes revelen una preocupació important per la integració de la teoria i la pràctica. És especialment significatiu que els estudiants percebin que els seus tutors universitaris assumeixen que ja posseeixen habilitats digitals aplicables a l'àmbit acadèmic i pedagògic, tot i no haver rebut formació específica en aquest aspecte. Els resultats de l'estudi també mostren que tutors i mentors comparteixen aquesta percepció, observant una desconnexió entre les habilitats digitals que els docents en formació utilitzen en la seva vida personal i social, i la seva capacitat per transferir aquestes habilitats de manera efectiva al context acadèmic i pedagògic.

Nuestro estudio tiene como propósito analizar las percepciones de un grupo de docentes en formación de cuarto año del grado en Educación Primaria, mención de inglés, de la Universidad Autónoma de Barcelona, promoción 2014-2018 con respecto a la adquisición y / o desarrollo de sus competencias digitales docentes. Y, contrastarlas con las de sus tutores y mentores. Este trabajo adopta una metodología de investigación mixta, combinando enfoques cuantitativos y cualitativos. Se utilizaron un cuestionario en línea para recolectar datos cuantitativos y entrevistas para recabar datos cualitativos.

Los datos cuantitativos se organizaron y analizaron según la estructura de un cuestionario adaptado basado en el marco DigComp (Ferrari, 2013). Los resultados se procesaron numéricamente y se aplicó la prueba 'T test' para identificar coincidencias y discrepancias, lo que permitió destacar fortalezas, debilidades y áreas de mejora. Además, se realizó un análisis comparativo detallado de las respuestas grupales y de dos participantes seleccionadas, brindando una visión más completa de sus percepciones en relación con el desarrollo de sus competencias digitales instrumentales. El análisis cuantitativo revela que ninguna área competencial destaca exclusivamente como fortaleza, área de mejora o debilidad. Las fortalezas se encuentran en las áreas de información y alfabetización informacional, y comunicación y colaboración. La creación de contenido y la seguridad muestran fortalezas limitadas y requieren fortalecimiento, mientras que la resolución de problemas se identifica como un área débil. Además, los resultados indican que el contexto mixto es el factor más influyente en el desarrollo de competencias digitales, seguido del autoaprendizaje.

En el análisis se utilizó un enfoque deductivo-inductivo, combinando las categorías apriorísticas delineadas en DigCompEdu (Punie y Redecker, 2017) con una nueva categoría emergente identificada a partir de los datos recolectados. Este modelo permitió analizar las percepciones de las dos estudiantes seleccionadas, sus tutoras universitarias y sus mentoras en los centros de prácticas. Los resultados destacan el autoaprendizaje como un factor clave en el desarrollo de las CDD, así como un proceso de desarrollo progresivo en la creación de recursos digitales. También se valora el aprendizaje entre iguales y el apoyo de los tutores. Sin embargo, se identifican carencias en el área de seguridad, especialmente en el uso de normas. Además, los hallazgos revelan una preocupación importante por la integración de la teoría y la práctica. Es especialmente significativo que los estudiantes perciban que sus tutores universitarios asumen que ya poseen habilidades digitales aplicables al ámbito académico y pedagógico, a pesar de no haber recibido formación específica en este aspecto. Los resultados del estudio también muestran que tutores y mentores comparten esta percepción, observando una desconexión entre las habilidades digitales que los docentes en formación utilizan en su vida personal y social, y su capacidad para transferir esas habilidades de manera efectiva al contexto académico y pedagógico.

Our study aims to analyze the perceptions of a group of pre-service teachers enrolled in the Primary Education degree, English specialization, at the Autonomous University of Barcelona, class of 2014-2018, regarding the acquisition and/or development of their digital teaching competencies. Additionally, it contrasts these perceptions with those of their tutors and mentors. This work adopts a mixed-methods research approach, combining quantitative and qualitative approaches. An online questionnaire was used to collect quantitative data, and interviews were conducted to gather qualitative data. The quantitative data were organized and analyzed based on the structure of an adapted questionnaire, grounded in the DigComp framework (Ferrari, 2013). The results were processed numerically, and the 'T-test' was applied to identify matches and discrepancies, highlighting strengths, weaknesses, and areas for improvement. Additionally, a detailed comparative analysis of the group responses and those of two selected participants was performed, offering a more comprehensive view of their perceptions regarding the development of their instrumental digital competencies. The quantitative analysis reveals that no competency area exclusively stands out as a strength, area for improvement, or weakness. The strengths lie in the areas of information and information literacy, and communication and collaboration. Content creation and safety show limited strengths and need improvement, while problem-solving is identified as a weak area. Furthermore, the results indicate that the mixed context is the most influential factor in the development of digital competencies, followed by self-learning. A deductive-inductive approach was used in the qualitative analysis, combining a priori categories outlined in DigCompEdu (Punie & Redecker, 2017) with an emerging category identified from the collected data. This model allowed for the analysis of the perceptions of two selected students, their university tutors, and their mentors in practice centers. The results highlight self-learning as a key factor in the development of digital teaching competencies, as well as a progressive development process in creating digital resources. Peer learning and tutor support are also valued. However, gaps were identified in the area of safety, particularly in the use of norms. Moreover, the findings reveal a significant concern about the integration of theory and practice. It is particularly noteworthy that students perceive their university tutors to assume that they already possess digital skills applicable to the academic and pedagogical fields, despite not having received specific training in this area. The study results also show that tutors and mentors share this perception, noting a gap between the digital skills student teachers use in their personal and social lives and their ability to transfer those skills effectively to the academic and pedagogical context.