Ecological Macroeconomics: The path towards a just low-carbon transition for countries in the European Union

Abstract

El sistema socioeconòmic capitalista contemporani ha donat lloc a reptes socioeconòmics i ecològics essencials i existencials. Abordar aquests problemes requereix una transició fonamental del sistema centrada en consideracions socioeconòmiques i ecològiques. En aquest context, aquesta tesi pretén abordar la qüestió de com els països de la Unió Europea (UE) poden aconseguir una transició del sistema socioeconòmic baix en carboni que sigui socialment justa, és a dir, una reducció substancial simultània de les emissions i la desigualtat. Amb aquesta finalitat, els capítols individuals se centren en implicacions específiques pel que fa a: 1) les possibles combinacions de polítiques, 2) el paper específic de la transició energètica i 3) el desacoblament i el paper del comerç. Aquest treball es realitza en el marc de Ecological Macroeconomics, que té com a objectiu millorar els mètodes i els coneixements per analitzar la transició socioeconòmica i, per tant, abordar les deficiències clau dels principals Integrated Assessment Models. En concret, el model Eurogreen es revisa i s'aplica a Itàlia, com a exemple per als països de la UE. A més, el seu enfocament nacional basat en la simulació es complementa amb un estudi empíric basat en el consum que utilitza anàlisi d'environmentally extended multiregional input-output. Els resultats il·lustren com les intricades interaccions entre l'activitat econòmica, la desigualtat i les emissions fan que una transició justa sigui difícil d'aconseguir. En particular, la compensació entre reduccions d'emissions i desigualtat suposa un impediment significatiu però no insuperable. Les conclusions subratllen la importància d'una anàlisi integrada dels objectius d'emissions i desigualtat i la necessitat d'una sèrie de mesures polítiques coherents per abordar-los conjuntament. Aquests inclouen una redistribució específicament genuïna de les rendes més altes a les més baixes i una ràpida expansió de la transició energètica, mentre que el creixement econòmic genèric no sembla especialment propici cap a una transició justa i baixa en carboni. Centrant-se explícitament en la transició energètica, els resultats d'aquest treball mostren que pot superar la compensació d'emissions-desigualtat, si té les característiques adequades, especialment una rebaixa dels costos del carboni a les llars. Només la redistribució extensiva augmenta l'activitat econòmica i les emissions. També pot canviar el procés d'innovació cap a una major productivitat laboral i allunyar-se de la producció eficient d'inputs intermedis, augmentant, a més, les emissions. Així, una reducció estructural del consum i la producció és potencialment necessària per combinar objectius de baixa emissió i de baixa desigualtat. La necessitat de no dependre únicament dels esforços nacionals de transició energètica per assolir objectius de baixes emissions, en particular en el context d'una redistribució substancial, es posa de manifest encara més pels resultats sobre l'ús empíric de combustibles fòssils integrats basat en el consum de la UE. Tot i que històricament la transició energètica regional només va provocar una reducció modesta de l'ús de combustibles fòssils, els patrons comercials han contrarestat aquests desenvolupaments. Les troballes subratllen la importància, des de la perspectiva de la UE, d'estendre l'abast dels esforços de transició energètica cap a la cadena de subministrament global, però també de considerar mesures de la demanda per aconseguir reduccions d'emissions d'acord amb els objectius ambientals. Així, en conjunt, aquesta tesi suggereix que el camí més prometedor cap a una transició justa de baixes emissions de carboni és un de post-growth, que inclou mesures de redistribució àmplies combinades amb esforços ràpids de transició energètica global i una reducció estructural de certs tipus de consum i producció. No obstant això, encara es necessita una quantitat substancial d'investigació sobre aquesta transició fonamental del sistema socioeconòmic per a una avaluació exhaustiva de les implicacions associades i la seva viabilitat.

El sistema socioeconómico capitalista contemporáneo ha provocado retos socioeconómicos y ecológicos esenciales y existenciales. Abordar estos problemas requiere una transición fundamental del sistema que se centre en consideraciones socioeconómicas y ecológicas. En este contexto, esta tesis pretende abordar la cuestión de cómo los países de la Unión Europea (UE) pueden lograr una transición del sistema socioeconómico con bajas emisiones de carbono que sea socialmente justa, es decir, una reducción sustancial simultánea de las emisiones y la desigualdad. Para ello, los distintos capítulos se centran en implicaciones específicas relativas a: 1) las posibles combinaciones de políticas, 2) el papel específico de la transición energética, y 3) la desvinculación y el papel del comercio. Este trabajo se lleva a cabo en el marco de Ecological Macroeconomics, cuyo objetivo es mejorar los métodos y las perspectivas de análisis de la transición socioeconómica, abordando así las principales deficiencias de los principales Integrated Assessment Models. En concreto, se revisa el modelo Eurogreen y se aplica a Italia, como ejemplo para los países de la UE. Además, su enfoque basado en la simulación nacional se complementa con un estudio empírico basado en el consumo que utiliza un análisis environmentally extended multiregional input-output. Los resultados ilustran cómo las intrincadas interacciones entre actividad económica, desigualdad y emisiones dificultan la consecución de una transición justa. En particular, la disyuntiva entre la reducción de las emisiones y la de la desigualdad plantea un impedimento importante, pero no insuperable. Las conclusiones subrayan la importancia de un análisis integrado de los objetivos de emisiones y desigualdad y la necesidad de una serie de medidas políticas coherentes para abordarlos de forma combinada. Éstas incluyen específicamente una auténtica redistribución de las rentas más altas a las más bajas y una rápida expansión de la transición energética, mientras que el crecimiento económico genérico no parece especialmente propicio para una transición justa con bajas emisiones de carbono. Centrándonos explícitamente en la transición energética, las conclusiones de este trabajo muestran que puede superar la disyuntiva emisiones-desigualdad, si presenta las características adecuadas. La redistribución extensiva por sí sola aumenta la actividad económica y las emisiones. También puede desplazar el proceso de innovación hacia el aumento de la productividad laboral y alejarlo de la producción eficiente de insumos intermedios, aumentando además las emisiones. Así pues, una reducción estructural del consumo y la producción es potencialmente necesaria para combinar los objetivos de bajas emisiones y baja desigualdad. La necesidad de no depender únicamente de los esfuerzos nacionales de transición energética para alcanzar los objetivos de bajas emisiones, en particular en el contexto de una redistribución sustancial, se pone aún más de relieve en los resultados sobre el uso empírico de combustibles fósiles integrado basado en el consumo de la UE. Aunque históricamente la transición energética regional sólo ha dado lugar a una modesta reducción del uso de combustibles fósiles, los patrones comerciales han contrarrestado esta evolución. Los resultados subrayan la importancia, desde la perspectiva de la UE, de ampliar el alcance de los esfuerzos de transición energética hacia la cadena de suministro global, pero también de considerar medidas del lado de la demanda para lograr reducciones de emisiones acordes con los objetivos medioambientales. Así pues, en general, esta tesis sugiere que el camino más prometedor hacia una transición justa con bajas emisiones de carbono es uno post-growth, que incluya amplias medidas de redistribución en combinación con rápidos esfuerzos de transición energética mundial y una reducción estructural de determinados tipos de consumo y producción. Sin embargo, aún queda mucho por investigar sobre esta transición fundamental del sistema socioeconómico para poder evaluar exhaustivamente las implicaciones asociadas y su viabilidad.

The contemporary capitalist socioeconomic system has led to essential and existential socioeconomic and ecological challenges. Addressing these issues requires a fundamental system transition that centers around socioeconomic and ecological considerations. Within this context, this thesis aims to address the question of how countries in the European Union (EU) can achieve a low-carbon transition of the socioeconomic system that is socially just, i.e. a simultaneous substantial reduction in emissions and inequality. To this end, the individual Chapters focus on specific implications regarding: 1) potential policy mixes, 2) the specific role of the energy transition, and 3) decoupling and the role of trade. This work is conducted within the framework of Ecological Macroeconomics, which aims to enhance methods and insights towards analysing the socioeconomic transition and thereby addresses key shortcomings of main Integrated Assessment Models. Specifically, the Eurogreen model is revised and applied to Italy, as example for EU countries. Moreover, its national simulation-based approach is complemented by an empirical consumption-based study utilizing environmentally extended multiregional input-output analysis. The results illustrate how the intricate interactions between economic activity, inequality and emissions render a just transition challenging to achieve. In particular, the trade-off between emission and inequality reductions poses a meaningful but not insurmountable impediment. The findings underline the importance of an integrated analysis of the emission and inequality goals and the need for a range of coherent policy measures to address them in combination. These include specifically genuine redistribution from higher to lower incomes and a rapid expansion of the energy transition, while generic economic growth does not appear particularly conducive towards a just low-carbon transition. Focusing explicitly on the energy transition, the findings of this work show that it can overcome the emission-inequality trade-off, if featuring the appropriate characteristics, particularly a rebate of carbon costs to households. Extensive redistribution alone increases economic activity and emissions. It can also shift the process of innovation towards increased labour productivity and away from intermediate input efficient production, additionally increasing emissions. Thus, a structural reduction of consumption and production is potentially necessary to combine low emission and low inequality goals. The need to not solely rely on national energy transition efforts to achieve low-emission targets, in particular in the context of substantial redistribution, is further highlighted by the results on the empirical consumption-based embedded fossil fuel use of the EU. While the regional energy transition historically only led to a modest reduction in fossil fuel use, trade patterns have counteracted these developments. The findings underline the importance, from an EU perspective, to extend the scope of energy transition efforts towards the global supply chain, but also to consider demand side measures to achieve emission reductions in line with environmental targets. Thus, overall this thesis suggests that the most promising path towards a just low-carbon transition is a post-growth one, featuring extensive redistribution measures in combination with rapid global energy transition efforts and a structural reduction in certain types of consumption and production. Yet, a substantial amount of research on this fundamental transition of the socioeconomic system is still needed for a comprehensive assessment of associated implications and its feasibility.