Universitat Autònoma de Barcelona
Goya Canino, María M. (María del Mar)
Goya Canino, María M. (María del Mar)
2024-11-05
161 p.
El part prematur és una de les principals causes de morbiditat i mortalitat neonatal a tot el món. Malgrat els avenços en la medicina perinatal, la prevenció del part prematur continua sent un repte crucial. A més, té una etiologia multifactorial, que implica una combinació de diferents factors que fan que la prevenció primària, secundària i el maneig de l'amenaça de part preterme siguin extremadament complexos. En aquest context, l'ús del pessari cervical ha sorgit com una opció prometedora per prevenir el part preterme. Aquesta eina és mínimament invasiva, requereix una col·locació relativament senzilla i té un cost baix. No obstant això, l'evidència actual presenta discrepàncies significatives en relació amb la seva eficàcia, principalment a causa de les diferències metodològiques entre els estudis, fet que dificulta la comparació i l'extracció de conclusions. La gestació gemel·lar representa al voltant del 3% del total de gestacions, però constitueix entre el 15% i el 20% dels casos de prematuritat. D'altra banda, l'amenaça de part prematur constitueix un subgrup de pacients amb alt risc d'acabar en un part prematur espontani. Per això, aquest estudi pretén aprofundir en el coneixement sobre l'ús del pessari aplicat en un subgrup de gestants poc freqüent, però amb una important repercussió en la taxa de part prematur, i que actualment no es beneficia de cap intervenció preventiva. Així mateix, motivats per l'evident discrepància en l'eficàcia de l'ús del pessari en els assajos clínics publicats, i pel fet que el part prematur espontani és una síndrome multifactorial i una mateixa intervenció no pot beneficiar igualment a totes les gestants, aquest estudi es planteja avaluar els principals factors de risc que permetin predir l'èxit del pessari, alhora que desenvolupar i validar internament i externament un model predictiu.
El parto prematuro es una de las principales causas de morbilidad y mortalidad neonatal a nivel mundial. A pesar de los avances en la medicina perinatal, su prevención sigue siendo un desafío crucial debido a su etiología multifactorial, que involucra una combinación compleja de factores. Esto complica la prevención primaria, secundaria y el manejo eficaz de la amenaza de parto prematuro. En este contexto, el pesario cervical ha surgido como una opción prometedora para prevenir el parto prematuro. Este dispositivo es mínimamente invasivo, fácil de colocar y de bajo costo. Sin embargo, la evidencia sobre su eficacia presenta discrepancias significativas debido a diferencias metodológicas entre los estudios, lo que dificulta extraer conclusiones claras. El embarazo gemelar representa alrededor del 3% del total de embarazos, pero contribuye entre un 15% y un 20% de los casos de prematuridad. Además, la amenaza de parto prematuro constituye un subgrupo de pacientes con alto riesgo de parto prematuro espontáneo. Este estudio se centra en el uso del pesario cervical en gestantes que han presentado una amenaza de parto pretérmino, un grupo poco frecuente, pero con un impacto significativo en las tasas de prematuridad. Actualmente, estas pacientes no se benefician de ninguna intervención preventiva clara. Además, motivados por la evidente discrepancia en los ensayos clínicos sobre la eficacia del pesario y reconociendo que el parto prematuro espontáneo es un síndrome multifactorial, este estudio se propone identificar los factores de riesgo más relevantes que permitan predecir el éxito del pesario. Asimismo, se desarrollará y validará un modelo predictivo tanto de forma interna como externa.
Preterm birth is one of the leading causes of neonatal morbidity and mortality worldwide. Despite advances in perinatal medicine, the prevention of preterm birth remains a challenge. Moreover, its multifactorial etiology involves a combination of different factors that make primary, secondary prevention, and the management of preterm birth threat complex. In this context, the use of a cervical pessary has emerged as a promising option to prevent preterm birth. This tool is minimally invasive, relatively easy to insert, and cost-effective. However, current evidence presents significant discrepancies regarding its efficacy, mainly due to methodological differences among studies, which complicates comparisons and the extraction of conclusions. Twin pregnancies account for around 3% of all pregnancies but represent 15-20% of preterm birth cases. Additionally, the threat of preterm birth constitutes a subgroup of patients at high risk of spontaneous preterm delivery. This study aims to deepen the understanding of the use of the pessary in a rare subgroup of pregnant women who have experienced a preterm birth threat but have a significant impact on the final preterm birth rate. Currently, these patients do not benefit from any preventive intervention. Furthermore, driven by the evident discrepancy in the efficacy of the pessary in published clinical trials, and recognizing that spontaneous preterm birth is a multifactorial syndrome, where a single intervention cannot benefit all pregnant women equally, this study aims to evaluate the main risk factors that may predict the success of the pessary. Additionally, a predictive model will be developed, with both internal and external validation
Pessari; Pessary; Pesario; Prematuritat; Preterm birth; Prematuridad
618 - Ginecologia. Obstetricia
Ciències de la Salut
