Proceso de priorización en la actualización de guías de práctica clínica: Investigación metodológica

Abstract

Els objectius principals d'aquesta tesi són: 1) identificar i descriure els mètodes utilitzats fins ara per prioritzar l'actualització de GPC i 2) desenvolupar, implementar i avaluar nous mètodes per prioritzar preguntes clíniques en l'actualització de GPC. Mètodes: 1) revisió sistemàtica (RS) sobre mètodes de priorització en l'actualització de documents de síntesi de l'evidència i de suport a la presa de decisions en salut, 2) desenvolupament d'una eina per guiar la priorització de preguntes clíniques de GPC per a la seva actualització, 3) aplicació i avaluació d'una eina per guiar la priorització de preguntes clíniques de GPC per a la seva actualització i 4) actualització de l’RS prèvia sobre mètodes de priorització en l'actualització focalitzada en GPC. Resultats: L’RS sobre mètodes de priorització en l'actualització va identificar pocs estudis que descrivissin amb detall els mètodes utilitzats per al desenvolupament i la implementació dels processos de priorització. La majoria dels estudis van utilitzar mètodes pragmàtics o mètodes més formals. Els criteris que es van citar amb més freqüència van ser l'evidència disponible, la rellevància clínica i l'interès dels usuaris. Es va desenvolupar l'eina UpPriority per guiar la priorització de preguntes clíniques de GPC per a la seva actualització. L'eina UpPriority inclou sis criteris de priorització: 1) impacte de les recomanacions caducades en la seguretat, 2) disponibilitat de nova evidència rellevant, 3) rellevància del context de la pregunta clínica, 4) aplicabilitat metodològica de la pregunta clínica, 5) interès dels usuaris i 6) impacte en l'accés als serveis de salut. Cada criteri s'aplica a cadascuna de les preguntes clíniques d'una GPC i s’identifiquen aquelles que són prioritàries per a la seva actualització. L’eina també inclou una guia detallada per a aplicar-la i informar dels resultats del procés de priorització. Es va aplicar i avaluar l'eina UpPriority en quatre GPC del Programa de GPC del Sistema Nacional de Salut espanyol. El grup de treball del procés de priorització va avaluar un total de 107 preguntes clíniques incloses en les GPC. Un total de 16 preguntes clíniques van ser considerades d'alta prioritat per a la seva actualització, 47 de prioritat mitjana i 44 de baixa prioritat. El grup de treball del procés de priorització no va proposar cap canvi en l'eina UpPriority, tot i que va identificar factors a considerar pels grups que apliquin l'eina. L'actualització de l’RS prèvia es va focalitzar en GPC. Es van identificar 10 nous estudis d’aquesta àrea. Els mètodes de desenvolupament dels processos de priorització van incloure cerques de la literatura i consulta a experts. La majoria dels processos de priorització es van implementar en diferents etapes, incloent: 1) selecció del grup de treball del procés de priorització, 2) cerques de la literatura, 3) qüestionaris de priorització per avaluar les GPC, 4) avaluació dels resultats i 5) discussió i consens per identificar les àrees a prioritzar. Als nous estudis es van identificar criteris similars als que s’havien identificat en l’RS prèvia i nous criteris rellevants. Conclusions: 1) Existeix una gran variabilitat en els mètodes de desenvolupament, implementació i avaluació dels processos de priorització per l'actualització de documents de síntesi de l'evidència i de suport a la presa de decisions en salut, així com una descripció poc detallada dels resultats. 2) L'eina UpPriority facilita la identificació de preguntes clíniques de GPC prioritàries per a la seva actualització a través de l'avaluació sistemàtica i transparent de criteris de priorització per experts i grups d'interès. 3) És necessari continuar la recerca metodològica en l’àrea de priorització en l'actualització de GPC per optimitzar els processos de priorització.

Los objetivos principales de esta tesis son: 1) identificar y describir los métodos utilizados hasta el momento para priorizar la actualización de GPC y 2) desarrollar, implementar y evaluar nuevos métodos para priorizar preguntas clínicas en la actualización de GPC.

Métodos: 1) revisión sistemática (RS) sobre métodos de priorización en la actualización de documentos de síntesis de la evidencia y de apoyo a la toma de decisiones en salud, 2) desarrollo de una herramienta para guiar la priorización de preguntas clínicas de GPC para su actualización, 3) aplicación y evaluación de una herramienta para guiar la priorización de preguntas clínicas de GPC para su actualización y 4) actualización de la RS previa sobre métodos de priorización en la actualización focalizada en GPC.

Resultados: La RS sobre métodos de priorización en la actualización identificó pocos estudios que describieron con detalle los métodos utilizados para el desarrollo y la implementación de los procesos de priorización. La mayoría de los estudios utilizaron métodos pragmáticos o métodos más formales. Los criterios que se citaron con más frecuencia fueron la evidencia disponible, la relevancia clínica y el interés de los usuarios.

Se desarrolló la herramienta UpPriority para guiar la priorización de preguntas clínicas de GPC para su actualización. La herramienta UpPriority incluye seis criterios de priorización: 1) impacto de las recomendaciones desactualizadas en la seguridad, 2) disponibilidad de nueva evidencia relevante, 3) relevancia del contexto de la pregunta clínica, 4) aplicabilidad metodológica de la pregunta clínica, 5) interés de los usuarios y 6) impacto en el acceso a los servicios de salud. Cada criterio se aplica a cada una de las preguntas clínicas de una GPC y se identifican aquellas que son prioritarias para su actualización. La herramienta también incluye una guía detallada para aplicarla e informar de los resultados del proceso de priorización.

Se aplicó y evaluó la herramienta UpPriority en cuatro GPC del Programa de GPC en el Sistema Nacional de Salud español. El grupo de trabajo del proceso de priorización evaluó un total de 107 preguntas clínicas incluidas en las GPC. Un total de 16 preguntas clínicas fueron consideradas de alta prioridad para su actualización, 47 de prioridad media y 44 de baja prioridad. El grupo de trabajo del proceso de priorización no propuso ningún cambio en la herramienta UpPriority, aunque identificó factores a considerar por los grupos que apliquen la herramienta.

La actualización de la RS previa se focalizó en GPC. Se identificaron 10 nuevos estudios en esta área. Los métodos de desarrollo de los procesos de priorización incluyeron búsquedas de la literatura y consulta a expertos. La mayoría de los procesos de priorización se implementaron en diferentes etapas, incluyendo: 1) selección del grupo de trabajo del proceso de priorización, 2) búsquedas de la literatura para informar el proceso de priorización, 3) cuestionarios de priorización para evaluar las GPC, 4) evaluación de los resultados y 5) discusión y consenso para identificar las áreas a priorizar. En los nuevos estudios se identificaron criterios similares a los incluidos en la RS previa y nuevos criterios relevantes.

Conclusiones: Existe una gran variabilidad en los métodos de desarrollo, implementación y evaluación de los procesos de priorización para la actualización de documentos de síntesis de la evidencia y de apoyo a la toma de decisiones en salud, así como una descripción subóptima de los resultados. La herramienta UpPriority facilita la identificación de preguntas clínicas de GPC prioritarias para su actualización a través de la evaluación sistemática y transparente de criterios de priorización por expertos y grupos de interés. Es necesario continuar la investigación metodológica en el área de priorización en la actualización de GPC.

The main objectives of this thesis are: 1) to identify and describe the methods used to prioritise the updating of CG and 2) to develop, implement and evaluate new methods to prioritise clinical questions for updating in CG. Methods: 1) systematic review (SR) on prioritisation methods in updating evidence synthesis documents and health decision-making support documents, 2) development of a tool to guide the prioritisation of clinical questions for updating in CG, 3) application and evaluation of a tool to guide the prioritisation of clinical questions for updating in CG, and 4) update of the SR on prioritisation methods in updating CG. Results: In the SR on prioritisation methods for updating CG, only few studies provided details on the methods used to develop and implement the prioritisation processes. The majority of the studies employed either pragmatic methods or more formal methods . The most frequently used criteria being the availability of evidence, clinical relevance, and user interest. The UpPriority tool was developed to guide the prioritisation of clinical questions for updating in CG. The UpPriority tool includes six prioritisation criteria: 1) impact of outdated recommendations on safety, 2) availability of new relevant evidence, 3) context relevance of the clinical question, 4) methodological applicability of the clinical question, 5) users’ interest, and 6) impact on access to health care. Each criterion is applied to each clinical question in a CG to identify priority questions for updating. It also includes a detailed guide on using the tool and reporting prioritisation results. The UpPriority tool was applied and evaluated in four CG within the CG Program in the Spanish National Health System. The working group assessed 107 clinical questions from the selected CG. Following the evaluation, 16 clinical questions were identified as a high priority for updating, 47 as a medium priority and 44 as low priority. Although the working group did not suggest any changes to the UpPriority tool, they did highlight factors for other groups applying the tool to consider. The update of the previous SR focused on CG. Ten new studies were identified in the area. Methods for developing the prioritisation processes included conducting literature searches and consulting with experts. Most of the prioritisation processes implemented involved several stages, including 1) selecting the prioritisation working group, 2) conducting literature searches to inform the prioritisation process, 3) using prioritisation questionnaires to evaluate the CG, 4) evaluating the results, and 5) discussing and reaching consensus to identify the areas to prioritise. In the new studies, we have identified similar criteria to those identified in the previous SR and new relevant criteria.

CONCLUSIONS The methods of development, implementation and evaluation of prioritisation processes for updating evidence synthesis documents and health decision-making support documents vary greatly. Additionally, there is a suboptimal description of the results. The UpPriority tool enables the identification of priority clinical questions for updating through the systematic and transparent evaluation of prioritisation criteria by experts and stakeholders. It is essential to continue methodological research to optimise prioritisation processes in updating CG.