La música antigua en la de los siglos XX-XXI: una primera aproximación al caso de los compositores españoles (Cantigas de Santa María, Llibre Vermell y Canto de la Sibila)

Abstract

L'ús del repertori preexistent a la creació musical sempre ha estat una constant al llarg de la història de la música: des de l'organum medieval que acompanyava el cant gregorià fins al segle XXI, amb diverses maneres d'abordar la música d'altres èpoques. Nombrosos homenatges, cites, al·lusions i estilitzacions pretenen recrear o adaptar el passat a través del present. D'aquesta manera, sembla doblement interessant observar el paper de la música antiga a la contemporània a causa de la seva presència i significat en la creació musical dels segles XX-XXI. Aquesta tesi se centra en la creació moderna i contemporània espanyola (segles XX-XXI), que aborda les melodies antigues del patrimoni musical medieval espanyol, com les Cantigues de Santa Maria, el Llibre Vermell i el Cant de la Sibil·la. Es proposa observar aquest procés en tota la integritat: des del punt de vista històric, estètic i tècnic. És interessant no només el fet de la presència dels temes antics a les composicions contemporànies, sinó també el perquè del seu ús per part dels compositors, la qual cosa està íntimament lligada amb les èpoques històriques, corrents estètics, intencions personals creatives i, sobre tot, el redescobriment de les fonts musicals anteriorment esmentades. S'ha considerat doblement interessant estudiar la presència de la música antiga a la contemporània a través del descobriment, la transcripció i l'edició de la música del passat, fet que es va fer molt palès al llarg de tot el segle XX i va influir en molts compositors i intèrprets de lèpoca. Per exemple, a inicis del segle XX, els estudis musicològics de Felipe Pedrell i les seves idees sobre la restauració de l'art musical nacional i la recerca de l'essència de l'espanyol al cant popular i la música antiga van influir en Manuel de Falla i els compositors d'aquest període, la creació musical del qual es va desenvolupar sota les idees del nacionalisme de Pedrell. Una altra figura important en relació amb la música antiga és la d'Higini Anglès, que va desenvolupar la seva tasca entre els anys 30 i 50 del segle passat. Les seves noves transcripcions, estudis i edicions, especialment les de les Cantigues de Santa Maria i el Llibre Vermell, van inspirar els compositors tant del període franquista com els posteriors a crear les seves obres musicals. Finalment, tot el període comprès entre la dècada de 1960 i l'actualitat és molt interessant respecte a l'ús intertextual de la música antiga, cosa que possibilita nous enfocaments i visions estètiques. Un cas particular suposa el fenomen del Cant de la Sibil·la a la Catedral de Barcelona, ​​que constitueix una recuperació de la tradició antiga pròpia del centre litúrgic, duta a terme a partir de l'any 2010 i centrada en la idea d'interpretar la tradició antiga amb la inclusió de mitjans contemporanis. D'aquesta manera, per a cada representació anual es compon una versió o una recreació del vers sibil·lí realitzada per un compositor actual. Aquesta tradició també pot semblar interessant, especialment pel que fa a la part musical, que conforma una unió entre la música antiga i la contemporània. D'altra banda, la intenció d'aquesta tesi no ha consistit únicament a observar la música antiga a través de la contemporània, la seva estètica i tècniques compositives, sinó també fer un camí invers, examinant la música contemporània des del punt de vista de l'antiga . Com a resultat, s'han obtingut uns fruits inesperats i interessants, evidenciant una relació estreta entre la música medieval, renaixentista i barroca i la d'avantguarda, particularment en l'àmbit compositiu i estructural.

El uso del repertorio preexistente en la creación musical siempre ha sido una constante a lo largo de la historia de la música: desde el organum medieval que acompañaba el canto gregoriano hasta el siglo XXI, con diversas formas de abordar la música de otras épocas. Numerosos homenajes, citas, alusiones y estilizaciones pretenden recrear o adaptar el pasado a través del presente. De este modo, parece doblemente interesante observar el papel de la música antigua en la contemporánea debido a su presencia y significado en la creación musical de los siglos XX-XXI. La presente tesis se centra en la creación moderna y contemporánea española (siglos XX-XXI), que aborda las melodías antiguas del patrimonio musical medieval español, como las Cantigas de Santa María, el Llibre Vermell y el Canto de la Sibila. Se propone observar este proceso en toda su integridad: desde el punto de vista histórico, estético y técnico. Es interesante no solo el hecho de la presencia de los temas antiguos en las composiciones contemporáneas, sino también el porqué de su uso por parte de los compositores, lo cual está íntimamente ligado con las épocas históricas, corrientes estéticas, intenciones personales creativas y, sobre todo, el redescubrimiento de las fuentes musicales anteriormente mencionadas. Se ha considerado doblemente interesante estudiar la presencia de la música antigua en la contemporánea a través del descubrimiento, la transcripción y la edición de la música del pasado, hecho que se hizo muy patente a lo largo de todo el siglo XX e influyó en muchos compositores e intérpretes de la época. Por ejemplo, a inicios del siglo XX, los estudios musicológicos de Felipe Pedrell y sus ideas acerca de la restauración del arte musical nacional y la búsqueda de la esencia de lo español en el canto popular y la música antigua influyeron en Manuel de Falla y los compositores de este período, cuya creación musical se desarrolló bajo las ideas del nacionalismo de Pedrell. Otra figura importante en relación con la música antigua es la de Higinio Anglés, quien desarrolló su labor entre los años 30 y 50 del pasado siglo. Sus nuevas transcripciones, estudios y ediciones, especialmente las de las Cantigas de Santa María y el Llibre Vermell, inspiraron a los compositores tanto del período franquista como a los posteriores a crear sus obras musicales. Finalmente, todo el período comprendido entre la década de 1960 y la actualidad es sumamente interesante respecto al uso intertextual de la música antigua, lo que posibilita nuevos enfoques y visiones estéticas. Un caso particular supone el fenómeno del Canto de la Sibila en la Catedral de Barcelona, que constituye una recuperación de la tradición antigua propia de ese centro litúrgico, llevada a cabo a partir del año 2010 y centrada en la idea de interpretar la tradición antigua con la inclusión de medios contemporáneos. De este modo, para cada representación anual se compone una versión o recreación del verso sibilino realizada por un compositor actual. Esta tradición también puede parecer interesante, especialmente en lo que respecta a su parte musical, que conforma una unión entre la música antigua y la contemporánea. Por otro lado, la intención de esta tesis no ha consistido únicamente en observar la música antigua a través de la contemporánea, su estética y técnicas compositivas, sino también en realizar un camino inverso, examinando la música contemporánea desde el punto de vista de la antigua. Como resultado, se han obtenido unos frutos inesperados e interesantes, evidenciando una estrecha relación entre la música medieval, renacentista y barroca y la de vanguardia, particularmente en el ámbito compositivo y estructural.

The use of pre-existing repertoire in musical creation has always been a constant throughout the history of music: from the medieval organum that accompanied Gregorian chant to the 21st century, with various ways of approaching the music of other eras. Numerous tributes, quotes, allusions and stylizations aim to recreate or adapt the past through the present. In this way, it seems doubly interesting to observe the role of ancient music in contemporary music due to its presence and significance in the musical creation of the 20th-21st centuries. This thesis focuses on modern and contemporary Spanish creation (20th-21st centuries), which addresses the ancient melodies of Spanish medieval musical heritage, such as the Cantigas de Santa María, the Llibre Vermell and the Canto de la Sibila. It is proposed to observe this process in all its integrity: from the historical, aesthetic and technical point of view. It is interesting not only the fact of the presence of ancient themes in contemporary compositions, but also the reason for their use by composers, which is closely linked to historical periods, aesthetic currents, personal creative intentions and, above all, all, the rediscovery of the previously mentioned musical sources. It has been considered doubly interesting to study the presence of ancient music in contemporary music through the discovery, transcription and editing of music from the past, a fact that became very evident throughout the 20th century and influenced many composers. and interpreters of the time. For example, at the beginning of the 20th century, the musicological studies of Felipe Pedrell and his ideas about the restoration of national musical art and the search for the essence of Spanish in popular singing and early music influenced Manuel de Falla and the composers of this period, whose musical creation was developed under the ideas of Pedrell's nationalism. Another important figure in relation to early music is Higinio Anglés, who developed his work between the 30s and 50s of the last century. His new transcriptions, studies and editions, especially those of the Cantigas de Santa María and the Llibre Vermell, inspired composers both during the Franco period and later to create their musical works. Finally, the entire period between the 1960s and the present is extremely interesting regarding the intertextual use of early music, which makes new approaches and aesthetic visions possible. A particular case involves the phenomenon of the Canto de la Sibila in the Barcelona Cathedral, which constitutes a recovery of the ancient tradition of that liturgical center, carried out since 2010 and focused on the idea of ​​interpreting the ancient tradition with the inclusion of contemporary media. In this way, for each annual performance a version or recreation of the sibylline verse is composed by a current composer. This tradition may also seem interesting, especially with regard to its musical part, which forms a union between ancient and contemporary music. On the other hand, the intention of this thesis has not only been to observe ancient music through contemporary music, its aesthetics and compositional techniques, but also to take a reverse path, examining contemporary music from the point of view of ancient music. As a result, some unexpected and interesting fruits have been obtained, evidencing a close relationship between medieval, Renaissance and baroque music and avant-garde music, particularly in the compositional and structural field.