Deporte, dopaje ètica y moralidad

Abstract

Tal com índica el títol de la tesi "Esport, dopatge ètics i moralitat", aquest treball tracta els assumptes morals Reguard l'ús i abús de les substàncies dopants a l'esport. Aquest treball s'ha mantingut molt a la part que l'ús del dopatge és la major actitud antinaturalista que un atleta pot cometre. Aquest traball explìcit que el dany moral pot ser de la mateixa gravetat del dany a la Salut psicofísica. A més, explica que el dopatge és un dany per a si mateix que per als altres. A la nostra recerca es prenen en consideració algú tesis filosòfiques que han caracteritzat la discussió sobre el significat de l'activitat esportiva i la finalitat pel qual obté legitimitat social. Les qüestions ètiques/morals no formen part de les principals preocupacions de l'activitat física i l'esport, mentre entre els quals troben són aquells que es dediquen a la promoció de l'activitat física relacionada amb la salut. A primera part d'aquest treball s'aplicarà la teoria de fallàcia naturalista de G. E. Moore, propi perquè el dopatge és una gran fal·làcia naturalista, perquè els esportistes crearan un cos completament artificial, posant-ho a risc de desenvolupar greus malalties. També si el cos apareix fort, bell i musculós no vol dir això serà bo. S'arribarà fins a la fal·làcia igualitària, aplicant les teories com el de José Gil i John Rawls. Per què com se sap el dopatge crea un injust avantatge. En la lluita contra el dopatge el paper més gran no el té ni la Medicina ni el Dret. Per què la medicina explica només els efectes negatius del dopatge, però no vol dir l'atleta respectarà. Perquè ell pot raonar que no és segur que desenvoluparà la malaltia. El Dret fa les lleis, però no vol dir que serà respectat. Mentre des de la filosofia neix l'educació. Per això és la filosofia que té el paper més important en la lluita contra el dopatge. En últim ens conclouràs aplicant com mètode, "el mètode geomètric" de Spinoza, com mètode deductiu de la veritat.

Como indica el título de la tesis “Deporte, dopaje ética y moralidad”, este trabajo trata los asuntos Morales relacionados al uso y abuso de las sustancias dopantes en el deporte; tiene como esencia el estudio del dopaje como la mayor actitud anti-naturalista que un atleta puede cometer. El trabajo explicita que el daño moral puede es tan grave como el daño a la Salud psico-física y, a la vez, un daño a sí mismo que a los otros. En esta investigación se toman en consideración algunas tesis filosóficas que han caracterizado la discusión sobre el significado de la actividad deportiva y la finalidad por la cual obtiene legitimidad social. Las cuestiones éticas/morales no forman parte de las principales preocupaciones de la actividad física y el deporte, solo se encuentran entre los que se dedican a la promoción de la actividad física relacionada con la salud. En primera parte de este trabajo se aplicò la teoría de la falacia naturalista de G. E. Moore, adecuada al tema del dopaje como una gran falacia naturalista, porque los deportistas van a crear un cuerpo completamente artificial, corriendo el riesgo de desarrollar graves enfermedades: un cuerpo fuerte, hermoso y musculoso no significa que sea buen cuerpo. Luego se incursiona en la falacia igualitaria, aplicando las teorías como la de José Gil y John Rawls, puesto que el dopaje crea un ventaja injusta. En la lucha contra el dopaje el papel mayor no lo tiene ni la Medicina ni el Derecho; porque la Medicina explica solo los efectos negativos del dopaje, pero no significa que el atleta los respetará, porqué pudoera pensar que no se le ha dicho que se la puede desarrollar una enfermedad. El Derecho hace las leyes, pero no significa que seán respetadas. Mientras desde la Filosofía nace la educación; por eso es la Filosofía que tiene el papel más importante en la lucha contra el dopaje. Se concluye con la aplicaciòn del "método geométrico” de Espinoza, como método deductivo de la verdad.

As the title of the thesis "Sport, doping ethics and morality" indicates, this work deals with moral issues related to the abuse of doping substances in the sport. This work is maintained a lot in the part that the use of doping is the greatest anti-naturalistic attitude that an athlete can commit. This work tries to make it understood that the moral damage can be of the same severity as the damage to the psychophysical health. Furthermore, explains that the doping is a harm for himself than for others. In this research, some theses are taken into consideration philosophical ideas that have characterized the discussion about the meaning of sporting activity and the purpose for which it obtains social legitimacy. These ethical/moral questions don't form part of the main concerns of physical activity and sports, while among those that find are those that are dedicated to the promotion of health related with physical activity. In the first part of this work it was applied the G. E. Moore theory of the naturalistic fallacy, because the athletes are going to create a body completely artificial putting it at risk of develop serious illness. Also, if the body appears strong, beautiful and muscled does not mean it will be good. If it arrives to the egalitarian fallacy, applying theories such as that of José Gil and John Rawls. Because how we know the doping create unfair advantage. In the fight against the doping, the major role it doesn't have it the medicine and neither the low. Because the medicine explain only the negative effects of the doping, but doesn't it mean that the athlete will respect. Why, the athlete can reason, is not certain that the disease will develop. The jurisprudence make the laws, but it does not mean that than will be respected. While from the Philosophy is born the education. For this reason, it is the Philosophy that has the most important role in the fight against the doping. Finally, we will conclude applying as method, "the geometric method" of Espinoza, as deductive method of the truth.