Impact of Aging on the HIV-Infected Population of Catalonia and the Balearic Islands: A Population-Based Cohort Study

Abstract

Antecedents: Amb l'arribada de la teràpia antiretroviral combinada (cART), la mortalitat pel VIH va disminuir i la supervivència de les persones que viuen amb el VIH (PVV) va augmentar. Aquest fet va provocar un envelliment progressiu de la població infectada, la qual cosa ha plantejat nous reptes sanitaris. L'envelliment i la infecció pel VIH actuen en sinergia, augmentant la resposta immunosenescent, fet que contribueix a una major incidència i aparició precoç de comorbiditats relacionades amb l'edat, com les malalties cardiovasculars, renals i els càncers no relacionats amb la sida. També es registra una disminució de la mortalitat associada al VIH i un augment de la mortalitat per altres causes, com les malalties no transmissibles. Aquesta tesi es proposa avaluar l'evolució dels patrons de mortalitat, l'efecte de l'envelliment en les comorbiditats, i la qualitat de vida de les PVV. Metodologia: Es va utilitzar la cohort PISCIS de Catalunya i les Illes Balears, combinada amb dades del sistema PADRIS. Es van emprar tècniques estadístiques per comparar variables sociodemogràfiques, qualitat de vida i comorbiditats entre PVV majors i joves. Es van analitzar les taxes de mortalitat i els factors de risc associats a mortalitat per sida o no, així com les comorbiditats relacionades amb l'edat i la seva incidència en comparació amb la població general. Resultats: Les PVV de més de 60 anys van mostrar pitjors resultats en salut física que els joves, amb una mitjana de puntuació de 46,4 en comparació amb 51,3 (p<0,001). No obstant, la salut mental es va mantenir estable en tots dos grups d'edat. En els majors, el deteriorament cognitiu i els símptomes depressius es van associar a una pitjor qualitat de vida. Els joves van mostrar una major influència de factors sociodemogràfics en els resultats de salut. Entre 1998 i 2020, la mortalitat bruta va ser de 14,4 per cada 1000 persones-anys, i va disminuir progressivament al llarg del temps. La proporció de morts relacionades amb la sida va caure del 38,5% el 1998-2003 al 9,8% el 2015-20. En canvi, la mortalitat per malalties no relacionades amb la sida, com el càncer i les malalties cardiovasculars, va augmentar. Els grups amb més risc incloïen persones que injectaven drogues (PWID), homes heterosexuals i persones amb nivells baixos de CD4. També es va observar que les comorbiditats eren un factor de risc creixent de mortalitat. Les comorbiditats augmenten amb l'edat, i PVV majors de 60 anys mostren un increment en la proporció de pacients amb tres o més malalties cròniques. Hi ha una diferència notable en la incidència de comorbiditats entre les PVV i la població general, sent més alta en les PVV en la majoria de grups d'edat. La hipertensió, la dislipèmia i la diabetis mostren una incidència especialment alta. D'altra banda, l'envelliment progressiu de la població amb VIH és evident: es preveu que la proporció de PVV majors de 50 anys augmenti fins al 70% l'any 2050, amb una important càrrega de malalties cròniques associades. Conclusions: L'envelliment de les PVV és un repte creixent per a la gestió sanitària. Les PVV més grans presenten pitjors resultats físics i més comorbiditats que els joves, mentre que la salut mental sembla mantenir-se estable. A mesura que aquesta població continua envellint, cal una atenció mèdica més integrada i adaptada que tingui en compte tant les necessitats específiques del VIH com les malalties cròniques associades a l'edat. Els resultats d'aquesta tesi destaquen la necessitat d'una planificació estratègica per respondre a les creixents exigències d'aquesta població envellida, que en les pròximes dècades tindrà un gran impacte en el sistema de salut.

Antecedentes: Con la llegada de la terapia antirretroviral combinada (cART), la mortalidad por VIH disminuyó y la supervivencia de las personas que viven con VIH (PVV) aumentó. Esto ha provocado un envejecimiento progresivo de la población infectada, planteando nuevos desafíos sanitarios. El envejecimiento y la infección por VIH actúan en sinergia, aumentando la inmunosenescencia, lo que incrementa la incidencia y aparición precoz de comorbilidades relacionadas con la edad, como enfermedades cardiovasculares, renales y cánceres no relacionados con el sida. Además, se observa una disminución de la mortalidad por VIH y un aumento de la mortalidad por otras causas, como enfermedades no transmisibles. Esta tesis propone evaluar la evolución de los patrones de mortalidad, el efecto del envejecimiento en las comorbilidades y la calidad de vida de las PVV.

Metodología: Se utilizó la cohorte PISCIS de Cataluña y las Islas Baleares, combinada con datos del sistema PADRIS. Se emplearon técnicas estadísticas para comparar variables sociodemográficas, calidad de vida y comorbilidades entre PVV mayores y jóvenes. Se analizaron las tasas de mortalidad y los factores de riesgo asociados con la mortalidad por sida o no, así como las comorbilidades relacionadas con la edad y su incidencia en comparación con la población general.

Resultados: Las PVV mayores de 60 años mostraron peores resultados en salud física que los jóvenes, con una puntuación media de 46,4 en comparación con 51,3 (p<0,001). Sin embargo, la salud mental se mantuvo estable en ambos grupos. En los mayores, el deterioro cognitivo y los síntomas depresivos se asociaron con una peor calidad de vida. Los jóvenes mostraron una mayor influencia de factores sociodemográficos en los resultados de salud.

Entre 1998 y 2020, la mortalidad bruta fue de 14,4 por cada 1000 personas-año, disminuyendo progresivamente con el tiempo. La proporción de muertes relacionadas con el sida cayó del 38,5% en 1998-2003 al 9,8% en 2015-20. En cambio, aumentó la mortalidad por enfermedades no relacionadas con el sida, como el cáncer y las enfermedades cardiovasculares. Los grupos con mayor riesgo incluían personas que inyectaban drogas (PWID), hombres heterosexuales y personas con niveles bajos de CD4. También se observó que las comorbilidades eran un factor de riesgo creciente de mortalidad.

Las comorbilidades aumentan con la edad, y las PVV mayores de 60 años presentan un incremento en la proporción de pacientes con tres o más enfermedades crónicas. Existe una diferencia notable en la incidencia de comorbilidades entre las PVV y la población general, siendo mayor en las PVV en la mayoría de los grupos de edad. La hipertensión, dislipidemia y diabetes muestran una incidencia especialmente alta. Además, el envejecimiento progresivo de la población con VIH es evidente: se prevé que la proporción de PVV mayores de 50 años aumente hasta el 70% en 2050, con una importante carga de enfermedades crónicas asociadas.

Conclusiones: El envejecimiento de las PVV es un desafío creciente para la gestión sanitaria. Las PVV mayores presentan peores resultados físicos y más comorbilidades que los jóvenes, mientras que la salud mental parece mantenerse estable. A medida que esta población envejece, se necesita una atención médica más integrada y adaptada que contemple tanto las necesidades específicas del VIH como las enfermedades crónicas asociadas con la edad. Los resultados de esta tesis destacan la necesidad de una planificación estratégica para afrontar las crecientes demandas de esta población envejecida, que en las próximas décadas tendrá un gran impacto en el sistema de salud.

Background: The introduction of combination antiretroviral therapy (cART) led to a significant reduction in HIV-related mortality, allowing people living with HIV (PWH) to survive longer. This extended life expectancy has resulted in a growing aging population of PWH, presenting new healthcare challenges. Aging and HIV together enhance immunosenescence, which accelerates the onset of age-related comorbidities such as cardiovascular disease, chronic kidney disease, and non-AIDS-defining cancers. While HIV-related mortality has declined, non-AIDS-related deaths are now rising. This study aims to evaluate mortality trends in PWH, the impact of aging on comorbidities and quality of life, and the future implications for the aging HIV population.

Methodology: Data from the PISCIS cohort in Catalonia and the Balearic Islands were used, along with the PADRIS project data. Additionally, quality-of-life data were derived from the Vive+ project. Statistical analyses included comparing sociodemographic factors, lifestyle, stigma, and health-related quality of life (HRQoL) between PWH aged 60 and older and younger PWH. Crude mortality rates (CMR), standardized mortality ratios (SMR), and risk factors for AIDS- and non-AIDS-related mortality were assessed using competing risk models. Comorbidity rates between PWH and the general population were also compared using Poisson regression models, and an individual-based model was developed to simulate the aging HIV population.

Results: PWH aged 60 and older had worse physical health outcomes (median score: 46.4) compared to younger PWH (51.3), but mental health scores were similar. Cognitive decline and depressive symptoms were linked to lower physical health scores in older PWH, while social isolation impacted mental health. Over time, AIDS-related deaths decreased significantly, from 38.5% in 1998-2003 to 9.8% in 2015-2020. Conversely, deaths from non-AIDS-related cancers and cardiovascular diseases increased.

Risk factors for AIDS-related deaths included injection drug use (PWID), male heterosexuality, low CD4 counts, and a history of AIDS-defining illnesses. Non-AIDS-related mortality was higher among PWID, older age groups, and those with socioeconomic deprivation. Among PWH aged 60 or older, the percentage of PWID increased over time, while rates of late HIV diagnosis and detectable viral load decreased. The prevalence of comorbidities, including hypertension, dyslipidemia, and chronic kidney disease, was higher in PWH compared to the general population, particularly in younger age groups.

In predictive models, the median age of PWH is expected to rise from 45 years in 2021 to 60 years by 2050. The proportion of PWH aged 50 and older is projected to increase from 33% in 2021 to 70% by 2050. Similarly, the percentage of PWH with at least one non-communicable disease (NCD) is anticipated to increase from 36% in 2021 to 67% in 2050, while those with three or more NCDs will grow from 7% to 40%.

Conclusions: As the PWH population ages, healthcare challenges are shifting. Older PWH experience worse physical health outcomes than younger individuals, although mental health remains stable across age groups. Cognitive decline, depression, and social isolation are key contributors to poor HRQoL in older PWH. While AIDS-related mortality has declined, non-AIDS-related conditions, such as cardiovascular disease and cancer, are rising, particularly among older PWH with specific risk factors like injection drug use and comorbidities. The prevalence of comorbidities in PWH, surpassing rates in the general population, highlights the need for integrated care models that address both HIV management and age-related conditions. The future healthcare burden for aging PWH will be significant, requiring strategic planning to meet their complex health needs.