Performance-based accountability, educational innovation and teachers’ work: global and national perspectives on an intricate relationship

Abstract

Les polítiques de rendició de comptes basada en el rendiment (PBA, per les sigles en anglès) són cada vegada més prevalents en el sector educatiu. Tenen per objectiu millorar els resultats educatius mitjançant l'establiment de relacions d’avaluació i supervisió entre les escoles, els docents i els administradors quant al rendiment escolar. Paral·lelament, la política educativa posa èmfasi a fomentar la innovació dins dels sistemes educatius per satisfer les necessitats canviants dels estudiants i les societats del segle XXI. La intersecció entre les polítiques de PBA i innovació presenta un panorama contradictori i multifacètic que modela les idees i les pràctiques educatives dels actors escolars i influeix de maneres diverses en les dinàmiques d'implementació de les polítiques de millora escolar. Aquesta tesi doctoral explora la complexa relació entre les polítiques de PBA i d’innovació en el sector educatiu, i el paper que juga el benestar dels docents. A través d'una anàlisi profunda dels discursos polítics, les estratègies d'implementació escolar i les respostes emocionals dels docents, la tesi té com a objectiu desentranyar les interaccions i les implicacions d'aquests dos mandats, examinant tant la literatura acadèmica a nivell internacional com els marcs polítics i les actituds i les pràctiques a nivell escolar en el context específic d'Itàlia. La tesi adopta un enfocament qualitatiu i multimètode que combina diversos instruments i enfocaments analítics, cadascun adaptat a una pregunta de recerca específica dins de tres subestudis diferents. Això inclou (a) una revisió exploratòria de la literatura, (b) entrevistes semiestructurades amb actors clau de l'àmbit educatiu i anàlisi de documents, i (c) entrevistes semiestructurades amb actors escolars. Metodològicament, la recerca es guia per un marc destudi de casos multisituat per examinar la implementació de polítiques a diferents nivells i per un enfocament davaluació realista que ajuda a revelar els mecanismes que impulsen la implementació de polítiques i els seus resultats en diversos contextos. Els resultats de la investigació destaquen les implicacions professionals i emocionals de les polítiques de PBA sobre els docents, assenyalant que aquestes polítiques poden reforçar emocions socialment desitjables i l'autoregulació, generant tant sentiments positius com negatius. També se subratllen les conseqüències emocionals de la PBA que desincentiven els docents de participar en pràctiques pedagògiques innovadores. La revisió emfatitza que factors com la cultura escolar, la composició estudiantil, el lideratge del director i les característiques individuals poden influir com els docents experimenten emocionalment la PBA. Els resultats relacionats amb el procés polític subjacent al Sistema Nacional d'Avaluació (SNV) a Itàlia destaquen els supòsits, racionalitats i tensions de la PBA i l'autonomia per impulsar la innovació educativa al país. La investigació també posa en relleu la fragmentada i irregular adopció de reformes de PBA a Itàlia, la interacció de diversos grups d'interès i els significats i les justificacions heterogenis donats a la PBA i la innovació pels actors clau de la política educativa. Finalment, l'evidència empírica de les escoles italianes il·lustra la variada gamma d'interpretacions, processos de filtratge i adaptacions dels mandats de PBA i innovació per part dels actors escolars. Les polítiques de PBA, encara que es conceben com a promotores de l'autoavaluació i la millora escolar, en alguns contextos també poden obstaculitzar la innovació a les escoles a causa de la pressió performativa que generen. L'estudi identifica factors clau com ara la interpretació dels actors del mandat de la política educativa, l'estatus socioeconòmic de les escoles, la cultura organitzacional i les condicions materials que intervenen en la implementació dels instruments de PBA. D'aquesta manera, la tesi contribueix a una comprensió més profunda de com interactuen els factors institucionals, organitzacionals i individuals a l’hora de modelar les pràctiques educatives en el context de les reformes de PBA.

Las políticas de rendición de cuentas basada en el rendimiento (PBA, por sus siglas en inglés) son cada vez más prevalentes en el sector educativo. Tienen por objetivo de mejorar los resultados educativos mediante el establecimiento de relaciones de evaluación y supervisión entre las escuelas, los docentes y los administradores en cuanto al desempeño escolar. Paralelamente, la política educativa pone énfasis en fomentar la innovación dentro de los sistemas educativos para satisfacer las necesidades cambiantes de los estudiantes y las sociedades del siglo XXI. La intersección entre las políticas de PBA e innovación presenta un panorama contradictorio y multifacético que moldea las ideas y prácticas educativas de los actores escolares e influye de maneras diversas en las dinámicas de implementación de las políticas de mejora escolar. Esta tesis doctoral explora la compleja relación entre las políticas de PBA y de innovación en el sector educativo, y el papel que juega el bienestar de los docentes. A través de un análisis profundo de los discursos políticos, las estrategias de implementación escolar y las respuestas emocionales de los docentes, la tesis tiene como objetivo desentrañar las interacciones e implicaciones de estos dos mandatos, examinando tanto la literatura académica a nivel internacional como los marcos políticos y las actitudes y prácticas a nivel escolar en el contexto específico de Italia. La tesis adopta un enfoque cualitativo y multimétodo que combina diversos instrumentos y enfoques analíticos, cada uno adaptado a una pregunta de investigación específica dentro de tres subestudios distintos. Esto incluye (a) una revisión exploratoria de la literatura, (b) entrevistas semiestructuradas con actores clave del ámbito educativo y análisis de documentos, y (c) entrevistas semiestructuradas con actores escolares. Metodológicamente, la investigación se guía por un marco de estudio de casos multisituado para examinar la implementación de políticas a diferentes niveles y por un enfoque de evaluación realista que ayuda a desvelar los mecanismos que impulsan la implementación de políticas y sus resultados en diversos contextos. Los resultados de la investigación destacan las implicaciones profesionales y emocionales de las políticas de PBA sobre los docentes, señalando que dichas políticas pueden reforzar emociones socialmente deseables y la autorregulación, generando tanto sentimientos positivos como negativos. También se subrayan las consecuencias emocionales de la PBA que desincentivan a los docentes de participar en prácticas pedagógicas innovadoras. La revisión enfatiza que factores como la cultura escolar, la composición estudiantil, el liderazgo del director y las características individuales pueden influir en cómo los docentes experimentan emocionalmente la PBA. Los resultados relacionados con el proceso político subyacente al Sistema Nacional de Evaluación (SNV) en Italia destacan los supuestos, las racionalidades y las tensiones de la PBA y la autonomía para impulsar la innovación educativa en el país. La investigación también pone de relieve la fragmentada e irregular adopción de reformas de PBA en Italia, la interacción de diversos grupos de interés y los significados y justificaciones heterogéneos dados a la PBA y la innovación por los actores clave de la política educativa. Finalmente, la evidencia empírica de las escuelas italianas ilustra la variada gama de interpretaciones, procesos de filtrado y adaptaciones de los mandatos de PBA e innovación por parte de los actores escolares. Las políticas de PBA, aunque se conciben como promotoras de la autoevaluación y la mejora escolar, en algunos contextos pueden también obstaculizar la innovación en las escuelas debido a la presión performativa que generan. El estudio identifica factores clave como la interpretación del mandato de la política educativa por parte de los actores escolares, el estatus socioeconómico de las escuelas, la cultura organizacional y las condiciones materiales que intervienen en la implementación de los instrumentos de PBA.

Performance-based accountability (PBA) policies have become increasingly prevalent in the education sector, aiming to improve educational outcomes by holding schools, teachers, and administrators accountable for their performance. Concurrently, there has been a growing emphasis on fostering innovation within educational systems to meet the evolving needs of learners and societies in the 21st century. The intersection between PBA and innovation policies presents a contradictory and multifaceted landscape, shaping the policy ideas of educational stakeholders and influencing enactment dynamics within schools in very different ways. This doctoral dissertation explores the intricate relationship between PBA and innovation policies in the education sector, and the role of teachers’ wellbeing therein. Through an in-depth analysis of policy discourses, school enactment strategies, and teacher emotional responses, the dissertation aims to uncover the interactions and implications of these two mandates, examining both the academic literature at an international level as well as the policy frameworks and school-level attitudes and practices in the specific Italian context. The dissertation employs a qualitative and multi-method approach combining different research instruments and analytical approaches, each tailored to a specific research question within three distinct sub-studies. This includes (a) a scoping review of the literature (b) semi-structured interviews with key educational stakeholders and decision-makers and document analysis (c) semi-structured interviews with school actors. Methodologically, the research is guided by a multi-sited case study framework to examine the deployment of policies across different policy levels and a realist evaluation approach that helps uncover the mechanisms driving policy implementation and its outcomes in different contexts. The findings of the research highlight the professional and emotional implications of PBA on teachers, highlighting that PBA can reinforce socially desirable emotions and self-regulation and lead to both positive as well as negative feelings. Findings also underscore emotional consequences of PBA that discourage teachers from engaging in innovative pedagogical practices. The review emphasizes that factors such as school culture, student composition, principal leadership, and individual characteristics can influence how teachers emotionally experience PBA. The findings related to the policy process underpinning the Italian National Evaluation System (SNV), highlight the assumptions, rationales, and tensions of PBA and autonomy to drive educational innovation in Italy. The research also highlights the fragmented and irregular policy adoption of PBA reforms in the country, the interplay of various interest groups, and the heterogeneous meanings and justifications given to PBA and innovation by key stakeholders in the country. Empirical evidence from Italian schools finally illustrates the varied range of understandings, filtering and adaptations of PBA and innovation mandates by school actors. PBA policies, while intended to promote self-evaluation and improvement, can in some contexts also hinder innovation in schools due to the performative pressure they generate. The study finally identifies key factors such as actors’ sense-making, schools’ socio-economic status, organizational culture, and material conditions that mediate the enactment of PBA instruments, contributing to a deeper understanding of how institutional, organizational and individual factors interact to shape educational practices in the context of PBA reforms.