Desarrollo Profesional de los Docentes de Educación Ambiental de los Colegios Públicos de Bogotá: Un análisis desde el Conocimiento Didáctico del Contenido en Cambio Climático

Abstract

Aquesta investigació, realitzada en el marc del Doctorat en Educació a la Universitat Autònoma de Barcelona, explora la relació entre el Coneixement Didàctic del Contingut (CDC) en Canvi Climàtic (CC) i el Desenvolupament Professional Docent (DPD) en el context de l'educació ambiental (EA) als col·legis públics de Bogotà. L'EA a Colòmbia s’implementa a través dels Projectes Ambientals Escolars (PRAE), una estratègia establerta des del 1994. No obstant això, gairebé 30 anys després de la seva creació, aquests projectes principalment han adoptat pràctiques que, malgrat el seu valor pedagògic, sovint no s'articulen amb el currículum ni amb els processos d'ensenyament-aprenentatge.

En aquest context, la investigació se centra en el CDC com un marc clau per abordar aquests reptes i com a via per facilitar el desenvolupament professional dels docents que lideren processos d'educació ambiental escolar. L'objectiu principal d'aquest estudi va ser determinar la relació entre el CDC en CC i el desenvolupament professional dels docents d’EA dels col·legis públics de Bogotà. L’elecció del CC respon a la seva rellevància global i a la inclusió de l’educació en CC en els Objectius de Desenvolupament Sostenible, la qual cosa subratlla la urgència de reforçar la investigació i l’ensenyament en aquest àmbit.

L'estudi va adoptar un enfocament metodològic mixt. En la fase quantitativa, es va realitzar una anàlisi de correlació entre el Coneixement Disciplinari (CD) i el Coneixement de les Dificultats d'Aprenentatge dels Estudiants (CDAE) sobre CC, mitjançant l'aplicació de qüestionaris de coneixement. Així mateix, es van determinar diferències significatives entre els nivells de rendiment en aquests dos components i alguns factors sociodemogràfics associats al DPD. En la fase qualitativa, es va aprofundir en la comprensió de la relació entre els nivells de CDC i el DPD a través d'entrevistes, grups focals i anàlisis de xarxes semàntiques, establint relacions entre les concepcions dels docents sobre el DPD i el nivell de rendiment en CDC.

Els resultats ressalten la importància de promoure estratègies de DPD centrades en la didàctica de l'EA i el CDC ambiental. Aquestes estratègies han de fomentar la reflexió i conceptualització de problemes pedagògics, especialment en temes crítics com el CC. Tot i que la investigació no identifica una relació lineal i directa entre CDC i DPD, sí que revela una interacció dinàmica entre tots dos, cosa que suggereix la necessitat de dissenyar propostes de DPD que tinguin en compte aquestes interdependències. D’aquesta manera, es busca superar les pràctiques docents artesanals i intuïtives, impactant positivament en l'aprenentatge i en la capacitat dels estudiants per afrontar els reptes ambientals actuals.

En conclusió, la tesi aporta una perspectiva integrada que mostra com el desenvolupament del CDC en temes ambientals pot ser un motor fonamental per a la professionalització docent i per a la millora de l'educació ambiental a Colòmbia. Aquesta investigació no només contribueix a la comprensió de la relació entre el CDC i el DPD, sinó que també proposa un camí per enfortir l'ensenyament de temes ambientals, posicionant els docents com a agents clau en la formació d'estudiants capaços d'afrontar els reptes ambientals contemporanis.

Esta investigación, realizada en el marco del Doctorado en Educación en la Universidad Autónoma de Barcelona, explora la relación entre el Conocimiento Didáctico del Contenido (CDC) en Cambio Climático (CC) y el Desarrollo Profesional Docente (DPD) en el contexto de la educación ambiental (EA) en los colegios públicos de Bogotá. La EA en Colombia se implementa a través de los Proyectos Ambientales Escolares (PRAE), una estrategia establecida desde 1994. Sin embargo, casi 30 desde su creación estos proyectos principalmente han adoptado prácticas que, a pesar de su valor pedagógica, frecuentemente no se articulan al currículo ni a los procesos de enseñanza-aprendizaje. En este contexto, la investigación se enfoca en el CDC como un marco clave para abordar estos desafíos y como vía para facilitar el desarrollo profesional de los docentes que lideran procesos de educación ambiental escolar. El objetivo principal de este estudio fue Determinar la relación entre el CDC en CC y el desarrollo profesional de los docentes de EA de los colegios públicos de Bogotá. La elección del CC responde a su relevancia global y a la inclusión de la educación en CC en los Objetivos de Desarrollo Sostenible, lo que subraya la urgencia de fortalecer la investigación y la enseñanza en este ámbito. El estudio adoptó un enfoque metodológico mixto. En la fase cuantitativa, se realizó un análisis de correlación entre el Conocimiento Disciplinar (CD) y el Conocimiento de las Dificultades de Aprendizaje de los Estudiantes (CDAE) sobre CC, mediante la aplicación de cuestionarios de conocimiento. Asimismo, se determinaron diferencias significativas entre los niveles de desempeño en estos dos componentes y algunos factores sociodemográficos asociados al DPD. En la fase cualitativa, se profundizó en la comprensión de la relación entre los niveles de CDC y el DPD a través de entrevistas, grupos focales y análisis de redes semánticas, estableciendo relaciones entre las concepciones de los docentes sobre el DPD y el nivel de desempeño en CDC. Los resultados resaltan la importancia de promover estrategias de DPD centradas en la didáctica de la EA y el CDC ambiental. Estas estrategias deben fomentar la reflexión y conceptualización de problemas pedagógicos, especialmente en temas críticos como el CC. Aunque la investigación no identifica una relación lineal y directa entre CDC y DPD, sí revela una interacción dinámica entre ambos, lo que sugiere la necesidad de diseñar propuestas de DPD que consideren estas interdependencias. De este modo, se busca superar las prácticas docentes artesanales e intuitivas, impactando positivamente en el aprendizaje y en la capacidad de los estudiantes para enfrentar los desafíos ambientales actuales En conclusión, la tesis aporta una perspectiva integrada que muestra cómo el desarrollo del CDC en temas ambientales puede ser un motor fundamental para la profesionalización docente y para la mejora de la educación ambiental en Colombia. Esta investigación no solo contribuye a la comprensión de la relación entre el CDC y el DPD, sino que también propone un camino para fortalecer la enseñanza de temas ambientales, posicionando a los docentes como agentes clave en la formación de estudiantes capaces de enfrentar los desafíos ambientales contemporáneos.

This research, conducted as part of the Doctorate in Education at the Universidad Autónoma de Barcelona, explores the relationship between Pedagogical Content Knowledge (PCK) on Climate Change (CC) and Teacher Professional Development (TPD) in the context of environmental education (EE) in public schools in Bogotá. EE in Colombia is implemented through School Environmental Projects (PRAE), a strategy established in 1994. However, nearly 30 years after their creation, these projects have mainly adopted practices which, despite their pedagogical value, are often not integrated into the curriculum or the teaching-learning processes.

In this context, the research focuses on PCK as a key framework for addressing these challenges and as a way to facilitate the professional development of teachers leading school environmental education processes. The main objective of this study was to determine the relationship between PCK on CC and the professional development of EE teachers in Bogotá’s public schools. The choice of CC responds to its global relevance and the inclusion of education on CC in the Sustainable Development Goals, highlighting the urgency of strengthening research and teaching in this area.

The study adopted a mixed-method approach. In the quantitative phase, a correlation analysis was conducted between Disciplinary Knowledge (DK) and Knowledge of Students’ Learning Difficulties (KSLD) related to CC, using knowledge questionnaires. Additionally, significant differences were identified between performance levels in these two components and some sociodemographic factors associated with TPD. In the qualitative phase, the relationship between PCK levels and TPD was explored through interviews, focus groups, and semantic network analysis, establishing connections between teachers’ conceptions of TPD and their performance levels in PCK.

The results highlight the importance of promoting TPD strategies focused on EE pedagogy and environmental PCK. These strategies should encourage reflection and conceptualization of pedagogical problems, especially on critical topics such as CC. Although the research does not identify a linear and direct relationship between PCK and TPD, it does reveal a dynamic interaction between them, suggesting the need to design TPD proposals that consider these interdependencies. In this way, the aim is to move beyond intuitive, craft-based teaching practices, positively impacting students' learning and their ability to address current environmental challenges.

In conclusion, the thesis offers an integrated perspective that demonstrates how the development of PCK on environmental issues can be a crucial driver for teacher professionalization and the improvement of environmental education in Colombia. This research not only contributes to understanding the relationship between PCK and TPD, but also proposes a pathway to strengthen the teaching of environmental topics, positioning teachers as key agents in shaping students capable of facing contemporary environmental challenges.