Pilar Montaner i Maturana (1876 - 1961). La pintora relegada a l'oblit

Abstract

I de sobte bum, no hi són! En quin moment s’adonaren que la historiografia artística està repleta de muses, però hi ha una carència de creadores? Què pensaren quan veren per primera vegada una cartel·la d’una dona a un museu? Què sentiren quan foren conscients que les artistes no estiguessin incloses en el discurs hegemònic? En els anys setanta es va començar un procés de recuperació de noms de dones artistes. Però, ha sigut fructífera el projecte de fer un lloc dintre de la historiografia artística? La recuperació de noms propis de dones planteja dos problemes. Per una banda, la falta de referents femenins en els estudis d’art que demostri la seva existència, dificultant el seu estudi i divulgació. I, per altra banda, la base en la qual s’ha construït la història de l’art: la del concepte de geni artístic. Pilar Montaner Maturana fou una pintora de finals del segle XIX i principis del segle XX, originària de Mallorca que va cultivar diferents estils pictòrics. En aquell moment, l’illa de Mallorca fou un tresor descobert pels artistes impressionistes, que viatjaren a l’illa per contemplar la seva bellesa i plasmar la seva impressió en el llenç. Ja que formava part d’una de les famílies burgeses de l’època, per casa seva passaren grans il·lustrats com Rubén Darío, Miguel de Unamuno, Azorín, Eugeni d’Ors, John Singer Sargent o Santiago Rusiñol, fet que provocà que el palau on residia es convertís en un destí cultural de referència a l’illa mallorquina, juntament amb l’hotel Formentor. En efecte, Montaner fou una figura coneguda pels seus contemporanis, però a l’hora de referir-se a la seva faceta com a pintora no s’esmenta la seva activitat artística. Hi ha una carència d’estudis sobre ella com a artista. El dramatisme de la seva vida ha cobrat més importància que la seva obra i se l’és recordada com la “dona de” o “l’amiga de”. Ha sofert l’ostracisme de la disciplina encara que és considerada la primera dona artista mallorquina amb vocació a professionalitzar-se de la qual es té constància. Aquesta tesi doctoral és una investigació multidisciplinària que s’emmarca dintre de la història de l’art, però, també dintre de la sociologia, la literatura, la filosofia i els estudis de gènere. Això és degut, que no tan sols s’està estudiant una figura artística concreta, sinó que per arribar a ella s’ha de tenir en compte el context social i polític, els costums i ideologies de la societat mallorquina, el concepte d’estètica per entendre la seva etapa expressionista, la literatura escrita sobre la pintora i la perspectiva de gènere per poder entendre les passes que va haver de seguir per professionalitzar-se dintre del món de l’art i els gèneres pictòrics que estructuren la seva obra. Aquesta tesi és la construcció del perfil d’artista de la pintora i el resultat de la primera catalogació de les seves pintures.

Y de repente, bum, ¡no están! ¿En qué momento se dieron cuenta de que la historiografía artística está repleta de musas, pero hay una carencia de creadoras? ¿Qué pensaron cuando vieron por primera vez una cartela de una mujer en museo? ¿Qué sintieron cuando fueron conscientes de que las artistas no se encuentran incluidas en el discurso hegemónico? En los años setenta se empezó un proceso de recuperación de nombres de mujeres artistas. Pero ¿ha sido fructífero el proyecto de darles un lugar dentro de la historiografía artística? La recuperación de nombres propios de mujeres plantea dos problemas. Por un lado, la falta de referentes femeninos en los estudios de arte que demuestren su existencia, haciendo difícil su estudio y divulgación. Y, por otro lado, la base en la cual se ha construido la historia del arte: el concepto de genio artístico. Pilar Montaner Maturana fue una pintora de finales del siglo XIX y principios del XX, originaria de Mallorca, que cultivó diferentes estilos pictóricos. En ese momento, Mallorca fue un tesoro descubierto por los artistas impresionistas, quienes viajaron a la isla para contemplar su belleza y plasmar su impresión en el lienzo. Al formar parte de una familia burguesa, por casa de Pilar pasaron grandes ilustrados como Rubén Darío, Miguel de Unamuno, Azorín, Eugeni d’Ors, John Singer Sargent o Santiago Rusiñol, hecho que provocó que el palacio donde residía se convirtiera en un destino cultural de referencia en la isla mallorquina, juntamente con el hotel Formentor. En efecto, Montaner fue una figura conocida por sus contemporáneos, pero a la hora de referirse a su faceta como pintora no se menciona su actividad artística. Hay una carencia de estudios sobre ella como artista. El dramatismo de su vida ha cobrado más importancia que su obra y se la es recordada como la “mujer de” o la “amiga de”. Ha sufrido el ostracismo de la disciplina, aunque es considerada la primera mujer artista mallorquina con vocación a profesionalizarse de la cual se tiene constancia. Esta tesis doctoral es una investigación multidisciplinar que se enmarca en la historia del arte, pero, también dentro de la sociología, la literatura, la filosofía y los estudios de género. Esto es debido al hecho que no solo se está estudiando a una figura artística concreta, sino que, para llegar a ella, se debe tener en cuenta el contexto social y político, las costumbres e ideologías de la sociedad mallorquina, el concepto de estética para entender su etapa expresionista, la literatura escrita sobre la pintora y la perspectiva de género, con el fin de entender los pasos que tuvo que seguir para profesionalizarse dentro del mundo del arte y los géneros pictóricos que estructuran su obra. Esta tesis es la construcción del perfil de artista de la pintora y el resultado de la primera catalogación de sus pinturas.

And suddenly, boom, they’re gone! At what point did you realize that art history is full of muses, but there is a lack of creators? When you first saw a woman's picture in a museum, what did you think? What was your reaction when you realized that female artists were not included in the hegemonic discourse? In the 1970s, a process of reclaiming female artists' names began. But has the project to include them in art history been fruitful? Two obstacles are involved in retrieving the presence of women artists. On the one hand, the lack of female references in art studies that prove their existence makes it difficult to study and disseminate them. And, on the other hand, the basis on which art history has been built: the concept of artistic genius. Pilar Montaner Maturana was a painter from the late 19th and early 20th century, originally from Mallorca, who cultivated different pictorial styles. Mallorca was discovered as a treasure by impressionist artists during that era. They travelled to the island to see its beauty and print their impressions on canvas. Pilar was part of one of the bourgeois families of the time, so she hosted great illustrators as Rubén Darío, Miguel de Unamuno, Azorín, Eugeni d'Ors, John Singer Sargent or Santiago Rusiñol. This caused the palace where she resided to become a cultural destination of reference on the island, along with the Hotel Formentor. Although Montaner was a well-known figure to her contemporaries, her facet as a painter, her artistic activity, is hardly mentioned. There is a shortage of studies on her as an artist, the drama of her life has eclipsed her work, and she is recognized as 'wife' or 'friend' of. Despite being considered the first Mallorcan female artist with a vocation to become a professional, she has faced ostracism from the field. This doctoral thesis is structured around multidisciplinary research that encompasses the history of art, as well as sociology, literature, philosophy, and gender studies. This is because is not only a particular artistic figure being studied, but, in order to understand the steps she had to follow to become a professional within the world of art and pictorial genres that structure her work, one must first take into account the social and political context, the customs and ideologies of Mallorca society, the concept of aesthetics to understand her expressionist stage, the literature written about the painter and the gender perspective. Therefore, this thesis is the construction of the artist’s profile of the painter and the result of the first cataloguing of her paintings.