Osteopathic single manipulation of the sacroiliac joint and lower cervical spine improves selected gait parameters in sport horses

Abstract

Una única manipulació osteopàtica de l'articulació sacroilíaca i la columna cervical baixa milloren paràmetres seleccionats de la marxa en cavalls d'esport. Antecedents: Els tractaments osteopàtics són àmpliament utilitzats en cavalls d'esport, però els seus efectes sobre la funció locomotora no s'han investigat a fons utilitzant mesures biomecàniques objectives. Aquest estudi pretenia demostrar que una única manipulació osteopàtica dirigida a l'articulació sacroilíaca o a la columna cervical baixa pot millorar la simetria de la marxa equina, l'amplitud de moviment, la protracció o retracció de les extremitats i la qualitat general del moviment avaluada mitjançant unitats de mesurament inercial (IMU). Mètodes: Es van realitzar dos estudis diferents en un entorn clínic amb cavalls en entrenament. En un estudi es va manipular l'articulació sacroilíaca, mentre que en l'altre es va tractar la unió cervicotoràcica C6-C7. Es van utilitzar nou sensors IMU per a avaluar la marxa equina abans, immediatament després, 3 dies després i 15 dies després de la manipulació osteopàtica. També es van realitzar puntuacions visuals del grau de coixesa i exàmens osteopàtics, incloses avaluacions del dolor. Resultats: Es van observar millores significatives després de les manipulacions osteopàtiques cervicals i sacroilíaques. En el cas de la disfunció cervical, la interacció entre els factors grup i temps va reduir significativament les puntuacions de disfunció cervical (p <0,05). Als 15 dies posttractament, el grup de tractament va mostrar una puntuació mitjana de 1,11 (*IC: 0,72-1,71) enfront de 2,30 (*IC: 1,41-3,74) en el grup de control. Es van trobar dos canvis significatius al trot: major protracció del membre posterior dret en línia recta i major protracció del membre anterior dret a la corda a la dreta. Aquesta última es va veure influïda significativament per la interacció entre grup i tractament (p <0,05), mostrant el grup de tractament 27,11 (*IC: 26,34-27,86) enfront de 29,52 (*IC: 28,26-30,77) en el grup de control als 15 dies post-tractament. Quant a la disfunció sacroilíaca, la manipulació osteopàtica va reduir significativament el to muscular del dors, el dolor d'esquena i el dolor sacroilíac, i els efectes van persistir almenys 15 dies després de la intervenció. L'anàlisi biomecànica va revelar una reducció significativa de la protracció dels membres posteriors (F(1,3) < 3,432, p <0,05) i un augment de la retracció (F(1,3) < 3,681, p <0,05), sobretot en galopar cap al costat afectat. Es va observar una major amplitud de moviment del cap al galop cap al costat no afectat. No es van trobar resultats concloents per a les passades en línia recta en l'estudi sacroilíac. Conclusions: Tots dos estudis van demostrar petites però significatives millores en els paràmetres de la marxa i reducció del dolor després de la manipulació osteopàtica. L'estudi cervical va mostrar efectes duradors en les puntuacions de disfunció i en els canvis específics de la marxa, mentre que l'estudi sacroilíac va revelar una millora en els moviments de les extremitats posteriors durant el galop sobretot cap el costat afectat. No obstant això, l'alta variabilitat entre subjectes i la grandària limitada de les mostres, especialment en els grups de control, van plantejar problemes d'interpretació. Les recerques futures haurien de donar prioritat a mostres de major grandària, incorporar anàlisi de subgrups basats en patrons de moviment i emprar avaluacions multidimensionals. Aquestes haurien d'incloure escales de dolor, expressions facials i paràmetres qualitatius per a captar millor l'espectre complet dels efectes del tractament osteopàtic. A més, en la recerca osteopàtica equina s'hauria de posar l'accent en la comprensió dels mecanismes neuromusculars en lloc de centrar-se únicament en conceptes biomecànics. Els períodes de seguiment més llargs i les sessions de tractament múltiples poden proporcionar una visió més completa de l'eficàcia de la manipulació osteopàtica en cavalls.

Una única manipulación osteopática de la articulación sacroilíaca y la columna cervical baja mejoran parámetros seleccionados de la marcha en caballos de deporte. Antecedentes: Los tratamientos osteopáticos son ampliamente utilizados en caballos de deporte, pero sus efectos sobre la función locomotora no se han investigado a fondo utilizando medidas biomecánicas objetivas. Este estudio pretendía demostrar que una única manipulación osteopática dirigida a la articulación sacroilíaca o a la columna cervical inferior puede mejorar la simetría de la marcha equina, la amplitud de movimiento, la protracción o retracción de las extremidades y la calidad general del movimiento evaluada mediante unidades de medición inercial (IMU). Métodos: Se realizaron dos estudios distintos en un entorno clínico con caballos en entrenamiento. En un estudio se manipuló la articulación sacroilíaca, mientras que en el otro se trató la unión cervicotorácica C6-C7. Se utilizaron nueve sensores IMU para evaluar la marcha equina antes, inmediatamente después, 3 días después y 15 días después de la manipulación osteopática. También se realizaron puntuaciones visuales del grado de cojera y exámenes osteopáticos, incluidas evaluaciones del dolor. Resultados: Se observaron mejoras significativas tras las manipulaciones osteopáticas cervicales y sacroilíacas. En el caso de la disfunción cervical, la interacción entre los factores grupo y tiempo redujo significativamente las puntuaciones de disfunción cervical (p <0,05). A los 15 días postratamiento, el grupo de tratamiento mostró una puntuación media de 1,11 (IC: 0,72-1,71) frente a 2,30 (IC: 1,41-3,74) en el grupo de control. Se encontraron dos cambios significativos al trote: mayor protracción del miembro posterior derecho en línea recta y mayor protracción del miembro anterior derecho a la cuerda a la derecha. Esta última se vio influida significativamente por la interacción entre grupo y tratamiento (p <0,05), mostrando el grupo de tratamiento 27,11 (IC: 26,34-27,86) frente a 29,52 (IC: 28,26-30,77) en el grupo de control a los 15 días post-tratamiento. En cuanto a la disfunción sacroilíaca, la manipulación osteopática redujo significativamente el tono muscular del dorso, el dolor de espalda y el dolor sacroilíaco, y los efectos persistieron al menos 15 días después de la intervención. El análisis biomecánico reveló una reducción significativa de la protracción de las extremidades posteriores (F(1,3) < 3,432, p <0,05) y un aumento de la retracción (F(1,3) < 3,681, p <0,05), sobre todo al galopar hacia el lado afectado. Se observó una mayor amplitud de movimiento de la cabeza al galope hacia el lado no afectado. No se encontraron resultados concluyentes para los pases en línea recta en el estudio sacroilíaco. Conclusiones: Ambos estudios demostraron pequeñas pero significativas mejoras en los parámetros de la marcha y reducción del dolor tras la manipulación osteopática. El estudio cervical mostró efectos duraderos en las puntuaciones de disfunción y en los cambios específicos de la marcha, mientras que el estudio sacroilíaco reveló una mejora en los movimientos de las extremidades posteriores durante el galope sobretodo hacia el lado afectado. Sin embargo, la alta variabilidad entre sujetos y el tamaño limitado de las muestras, especialmente en los grupos de control, plantearon problemas de interpretación. Las investigaciones futuras deberían dar prioridad a muestras de mayor tamaño, incorporar análisis de subgrupos basados en patrones de movimiento y emplear evaluaciones multidimensionales. Éstas deberían incluir escalas de dolor, expresiones faciales y parámetros cualitativos para captar mejor el espectro completo de los efectos del tratamiento osteopático. Además, en la investigación osteopática equina debería hacer hincapié en la comprensión de los mecanismos neuromusculares en lugar de centrarse únicamente en conceptos biomecánicos. Los periodos de seguimiento más largos y las sesiones de tratamiento múltiples pueden proporcionar una visión más completa de la eficacia de la manipulación osteopática en caballos.

Osteopathic single manipulation of the sacroiliac joint and lower cervical spine improves selected gait parameters Background: Osteopathic treatments are widely used in sport horses, but their effects on locomotor function have not been thoroughly investigated using objective biomechanical measures. This study aimed to demonstrate that a single osteopathic manipulation targeting the sacroiliac joint or lower cervical spine can improve equine gait symmetry, range of motion, protraction or retraction of the limbs and overall movement quality as assessed by inertial measurement units (IMUs). Methods: Two separate studies were conducted in a clinical setting using horses in training. In one study, the sacroiliac joint was manipulated, while in the other, the C6-C7 cervico-thoracic junction was treated. Nine IMU sensors were used to evaluate equine gait before, immediately after, 3 days after, and 15 days after the osteopathic manipulation. Visual lameness degree scoring and osteopathic examinations, including pain assessments, were also performed. Results: Significant improvements were observed after both cervical and sacroiliac osteopathic manipulations. For cervical dysfunction, the interaction between group and time factors significantly reduced cervical dysfunction scores (p <0.05). At 15 days post-treatment, the treatment group showed a mean score of 1.11 (CI: 0.72-1.71) compared to 2.30 (CI: 1.41-3.74) in the control group. Two significant changes were found at trot: increased protraction of right hindlimb in a straight line and increased right forelimb protraction when lunging to the right. The latter was significantly influenced by group and treatment interaction (p <0.05), with the treatment group showing 27.11 (CI: 26.34-27.86) versus 29.52 (CI: 28.26-30.77) in the control group at 15 days post-treatment. For sacroiliac dysfunction, osteopathic manipulation significantly reduced back muscle tone, back pain, and sacroiliac pain, with effects persisting at least 15 days post-intervention. Biomechanical analysis revealed significant reduction in hindlimb protraction (F(1,3) < 3.432, p <0.05) and increase in retraction (F(1,3) < 3.681, p <0.05), particularly when cantering towards the affected side. Increased head range of motion was observed when cantering towards the unaffected side. No conclusive results were found for passes in a straight line in the sacroiliac study. Conclusions: Both studies demonstrated small but significant improvements in gait parameters and pain reduction following osteopathic manipulation. The cervical study showed lasting effects on dysfunction scores and specific gait changes, while the sacroiliac study revealed improvement in hindlimb movements during canter especially towards the affected side. However, high inter-subject variability and limited sample sizes, particularly in control groups, posed challenges in interpretation. Future research should prioritize larger sample sizes, incorporate subgroup analyses based on movement patterns, and employ multidimensional assessments. These should include pain scales, facial expressions and qualitative parameters to better capture the full spectrum of osteopathic treatment effects. Additionally, understanding neuromuscular mechanisms rather than focusing solely on biomechanical concepts should be emphasized in equine osteopathic research. Longer follow-up periods and multiple treatment sessions may provide more comprehensive insights into the efficacy of osteopathic manipulation in horses.