Las percepciones del profesorado de educación media sobre el cambio educativo en entornos de reformas (estudio de caso)

Abstract

L'objectiu de la investigació és analitzar les percepcions del professorat d'educació secundària de la ciutat d'Arica, Xile, en relació amb els canvis permanents en el sistema educatiu. Aquest objectiu es concreta en caracteritzar els canvis educatius que s'han produït sobre la base de les reformes educatives (1990 a 2023) i identificar la tipologia de canvis a l'educació xilena del segle XXI, segons les percepcions dels professors, així com de les seves expectatives i propostes. La investigació s'emmarca en el paradigma hermenèutic interpretatiu, atès que es focalitza en la narrativa dels docents per analitzar i interpretar les percepcions que tenen respecte del canvi educatiu i l'entorn en què es produeixen. S'adopta l'enfocament mixt quantitatiu qualitatiu per abordar les seves percepcions, és a dir, des de la revisió de la teoria, context i metodologia; la construcció i l'aplicació d'estratègies de registres de dades: un qüestionari i entrevistes, administrats a una mostra representativa, per dur a terme l'anàlisi i la interpretació dels resultats. La investigació és de caràcter transversal, ja que l'estudi quantitatiu es va fer el 2021 i el 2022; mentre que el qualitatiu el 2024. Tanmateix, es va optar per l'estudi de cas amb el propòsit de tractar docents que exerceixen en una ciutat fronterera i amb una economia deficitària, la realitat sociocultural de la qual és d'alta vulnerabilitat i complexitat, cosa que genera percepcions sobre el canvi educatiu diferents de les altres realitats del país. Els resultats van revelar que el professorat percep que el canvi educatiu és positiu i necessari per millorar el sistema educatiu i les pràctiques d'aula. Per contra, la percepció és, en general, negativa en relació amb el context en què es desenvolupen els canvis educatius quant als nivells estructural, organitzacional, cultural i del procés formatiu, basats en les lleis i normatives del Ministeri d'Educació, així com en les mesures adoptades pels directius dels centres educatius. Hi ha dissentiment entre els docents quant a la valoració del canvi com a causant d'un conflicte. Aquest desacord ens condiu amb la teoria que refereix tant la incertesa, amenaça i temor que signifiquen les transformacions en l'actuació i l'entorn, així com l'oportunitat de millores, en el nostre cas, en l'educació a nivell sistèmic i de les pràctiques d'aula per construir una societat més pacífica, justa i sostenible. No obstant això, són positives les percepcions quant a l'interès, la motivació, la responsabilitat i la satisfacció per participar en els processos de creació i reformulació de les polítiques educatives, així com de la seva implementació a l'aula. També són positives quant a la capacitació, perfeccionament i for mació contínua, atès que enriqueixen l'exercici i faculta el professorat per implementar les reformes i canvis a l'aula amb els seus estudiants.

El objetivo de la investigación es analizar las percepciones del profesorado de educación secundaria de Arica de Chile, en relación a los permanentes cambios en el sistema educativo. Este objetivo se concreta al caracterizar los cambios educativos que se han producido sobre la base de las reformas educativas (1990 a 2023) e identificar la tipología de cambios en la educación chilena del siglo XXI, según las percepciones de los profesores, así como de sus expectativas y propuestas. La investigación se enmarca en el paradigma hermenéutico interpretativo, dado que se focaliza en la narrativa de los docentes para analizar e interpretar las percepciones que poseen respecto del cambio educativo y el entorno en el que se producen. Se adopta el enfoque mixto cuantitativo cualitativo para abordar sus percepciones, es decir, desde la revisión de la teoría, contexto y metodología; la construcción y aplicación de estrategias de registros de datos: un cuestionario y entrevistas, administrados a una muestra representativa, para realizar el análisis e interpretación de los resultados. La investigación es de carácter transversal, puesto que el estudio cuantitativo se realizó en 2021 y 2022; mientras que el cualitativo en 2024. Asimismo, se optó por el estudio de caso con el propósito de tratar a docentes que se desempeñan en una ciudad fronteriza y con una economía deficitaria, cuya realidad sociocultural es de alta vulnerabilidad y complejidad, lo que genera percepciones sobre el cambio educativo diferentes a las de otras realidades del país. Los resultados revelaron que el profesorado percibe que el cambio educativo es positivo y necesario para la mejora del sistema educativo y de las prácticas de aula. Por el contrario, la percepción es, en general, negativa en relación al contexto en el que se desarrollan los cambios educativos en cuanto a los niveles estructural, organizacional, cultural y del proceso formativo, basados en las leyes y normativas del Ministerio de Educación, así como en las medidas adoptadas por los directivos de los centros educativos. Hay disenso en entre los docentes en cuanto a la valoración del cambio como causante de un conflicto. Este desacuerdo se condice con la teoría que refiere tanto la incertidumbre, amenaza y temor que significan las transformaciones en la actuación y el entorno, así como también la oportunidad de mejoras, en nuestro caso, en la educación a nivel sistémico y de las prácticas de aula para construir una sociedad más pacífica, justa y sostenible. No obstante lo anterior, son positivas las percepciones en cuanto al interés, motivación, responsabilidad y satisfacción por participar en los procesos de creación y reformulación de las políticas educativas, así como de su implementación en el aula. También son positivas en cuanto a la capacitación, perfeccionamiento y formación continua, dado que enriquecen el desempeño y faculta al profesorado para implementar las reformas y cambios en el aula con sus estudiantes.

The objective of the research is to analyze the perceptions of secondary education teachers in Arica, Chile, in relation to the permanent changes in the educational system. This objective is achieved by characterizing the educational changes that have occurred based on educational reforms (1990 to 2023) and identifying the typology of changes in Chilean education in the 21st century, according to the perceptions of teachers, as well as their expectations and proposals. The research is framed in the interpretive hermeneutic paradigm, since it focuses on the teachers' narrative to analyze and interpret the perceptions they have regarding educational change and the environment in which they occur. The mixed quantitative qualitative approach is adopted to address their perceptions, that is, from the review of theory, context and methodology; the construction and application of data recording strategies: a questionnaire and interviews, administered to a representative sample, to carry out the analysis and interpretation of the results. The research is transversal in nature, since the quantitative study was carried out in 2021 and 2022; while the qualitative in 2024. Likewise, the case study was chosen with the purpose of treating teachers who work in a border city with a deficit economy, whose sociocultural reality is highly vulnerable and complex, which generates perceptions about educational change different from other realities in the country. The results revealed that teachers perceive that educational change is positive and necessary for the improvement of the educational system and classroom practices. On the contrary, the perception is, in general, negative in relation to the context in which educational changes are developed in terms of the structural, organizational, cultural and training process levels, based on the laws and regulations of the Ministry of Education as well as in the measures adopted by the directors of the educational centers. There is disagreement among teachers regarding the assessment of change as the cause of conflict. This disagreement is consistent with the theory that refers to both the uncertainty, threat and fear that transformations in performance and the environment mean, as well as the opportunity for improvements, in our case, in education at a systemic level and in education practices. classroom to build a more peaceful, just and sustainable society. Notwithstanding the above, the perceptions regarding interest, motivation, responsibility and satisfaction for participating in the processes of creation and reformulation of educational policies, as well as their implementation in the classroom, are positive. They are also positive in terms of training, improvement and continuous training, since they enrich performance and empower teachers to implement reforms and changes in the classroom with their students.