Universitat Rovira i Virgili. Departament de Medicina i Cirurgia
Antecedents: L'índex de massa corporal (IMC) s'ha associat a la incidèn-cia de fibril·lació auricular (FA), però el seu impacte en la recurrència de la FA post-cardioversió elèctrica (CVE) i en l'eficàcia cardioversora de l'amio-darona en el restabliment del ritme sinusal (RS) no està aclarit. Mètodes: Vam examinar 1121 pacients inclosos en tres registres espa-nyols de CVE en FA persistent per a determinar l'efecte de l'IMC en la recurrència de la FA post-CVE i 878 pacients inclosos en dos d’aquests regis-tres per a avaluar la influència de l'IMC en l'eficàcia cardioversora de l'amiodarona. Resultats: Respecte a la recurrència de la FA, el 48% dels pacients va experimentar recurrència dins dels 3 mesos post-CVE, associant-se a un IMC més alt (29,66±4,57 vs. 28,87±4,64 kg/m2; p=0,004). Els pacients amb sobrepès/obesitat tenien taxes de recurrència més altes (50,5% vs. 35,6%; p<0,001), sent un IMC ≥25 kg/m2 predictor independent de re-currència (OR=1,75; p=0,004). Vam observar freqüències progressiva-ment més altes de recurrència a la categories de sobrepès i obesitat (normopès 35,6%, sobrepès 49,1%, obesitat 52,1%; p = 0,001; normo-pès vs sobrepès p = 0,001; normopès vs. obesitat p<0,001). Dels pacients tractats amb amiodarona, el 21,1% va revertir a RS abans de la CVE. Un IMC més alt s’associà a un menor percentatge de reversió (normopès 28,3%, sobrepès 21,3%, obesitat 13,1%; p<0,001), romanent l'IMC a l'anàlisi multivariable com a variable independent relacionada inversament amb la reversió a RS (OR=0,904 × kg/m2; p<0,001). Conclusions: L’IMC elevat s'associa de manera independent a una ma-jor recurrència de la FA després de la CVE i a una menor eficàcia cardioversora de l'amiodarona, posant de manifest l'impacte negatiu del so-brepès i l’obesitat en l’estratègia de control del ritme de la FA.
Antecedentes: El índice de masa corporal (IMC) se ha asociado con la incidencia de fibrilación auricular (FA), pero su impacto en la recurrencia de la FA post-cardioversión eléctrica (CVE) y en la eficacia cardioversora de la amiodarona en el restablecimiento del ritmo sinusal (RS) no está aclarado. Métodos: Examinamos a 1121 pacientes incluidos en tres registros españoles de CVE en FA persistente para determinar el efecto del IMC en la recurrencia de la FA post-CVE y a 878 pacientes incluidos en dos de estos registros para evaluar la influencia del IMC en la eficacia cardioversora de la amiodarona. Resultados: Respecto a la recurrencia de la FA, el 48% de los pacientes experimentó recurrencia dentro de los 3 meses post-CVE, asociándose a un IMC más alto (29,66±4,57 vs. 28,87±4,64 kg/m²; p=0,004). Los pacientes con sobrepeso/obesidad tenían tasas de recurrencia más altas (50,5% vs. 35,6%; p<0,001), siendo un IMC ≥25 kg/m² predictor independiente de recurrencia (OR=1,75; p=0,004). Observamos frecuencias progresivamente más altas de recurrencia en las categorías de sobrepeso y obesidad (normopeso 35,6%, sobrepeso 49,1%, obesidad 52,1%; p=0,001; normopeso vs. sobrepeso p=0,001; normopeso vs. obesidad p<0,001). De los pacientes tratados con amiodarona, el 21,1% revirtió a RS antes de la CVE. Un IMC más alto se asoció a un menor porcentaje de reversión (normopeso 28,3%, sobrepeso 21,3%, obesidad 13,1%; p<0,001), permaneciendo el IMC en el análisis multivariable como variable independiente relacionada inversamente con la reversión a RS (OR=0,904 × kg/m²; p<0,001). Conclusiones: El IMC elevado se asocia de manera independiente a una mayor recurrencia de la FA después de la CVE y a una menor eficacia cardioversora de la amiodarona, poniendo de manifiesto el impacto negativo del sobrepeso y la obesidad en la estrategia de control del ritmo de la FA.
Background: Body mass index (BMI) has been associated with the incidence of atrial fibrillation (AF), but its impact on AF recurrence post-electrical cardioversion (EC) and the cardioversion efficacy of amiodarone in restoring sinus rhythm (SR) is not clear. Methods: We examined 1121 patients included in three Spanish EC registries for persistent AF to determine the effect of BMI on AF recurrence post-EC and 878 patients included in two of these registries to evaluate the influence of BMI on the cardioversion efficacy of amiodarone. Results: Regarding AF recurrence, 48% of patients experienced recurrence within 3 months post-EC, associated with a higher BMI (29.66±4.57 vs. 28.87±4.64 kg/m²; p=0.004). Patients with overweight/obesity had higher recurrence rates (50.5% vs. 35.6%; p<0.001), with a BMI ≥25 kg/m² being an independent predictor of recurrence (OR=1.75; p=0.004). We observed progressively higher frequencies of recurrence in the overweight and obesity categories (normal weight 35.6%, overweight 49.1%, obesity 52.1%; p=0.001; normal weight vs. overweight p=0.001; normal weight vs. obesity p<0.001). Of the patients treated with amiodarone, 21.1% reverted to SR before EC. A higher BMI was associated with a lower percentage of reversion (normal weight 28.3%, overweight 21.3%, obesity 13.1%; p<0.001), with BMI remaining in the multivariable analysis as an independent variable inversely related to reversion to SR (OR=0.904 × kg/m²; p<0.001). Conclusions: Elevated BMI is independently associated with a higher recurrence of AF after EC and a lower cardioversion efficacy of amiodarone, highlighting the negative impact of overweight and obesity on the rhythm control strategy of AF.
fibril·lació auricular; índex de massa corporal; cardioversió elèctrica; fibrilación auricular; índice de masa corporal; atrial fibrillation; body mass index; electrical cardioversion
61 - Medicina; 615 - Farmacología. Terapéutica. Toxicología. Radiología; 616.1 - Patología del sistema circulatorio, de los vasos sanguíneos. Transtornos cardiovasculares
Ciències de la salut
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.