Youth doing literature online: negotiating agency and identity in everyday digital practices of literary socialisation

Abstract

Aquesta recerca examina les pràctiques de socialització literària dels joves a l'entorn digital, a través de la perspectiva conceptual dels nous materialismes i la teoria de l'afecte. La recerca, que s’estructura en quatre estudis qualitatius entrellaçats, ha tingut com a objectiu comprendre quin rol desenvolupen l'agència, la identitat i l'aferrament en les interaccions de lectors joves i àvids amb els llibres i els altres lectors en el context digital. Dotze joves entre 13 i 24 anys, d’orígens diversos com Bèlgica, Espanya i Xile, han col·laborat com a participants en la investigació. El primer estudi ha consistit en una revisió sistemàtica de la investigació sobre les pràctiques de socialització literària en línia dels adolescents. El segon estudi, de caire empíric, ha implicat la realització d’una enquesta exploratòria en línia per obtenir informació sobre les pràctiques digitals actuals dels joves al voltant de la lectura i l'escriptura literàries. El tercer estudi ha servit per aprofundir en la comprensió de com les experiències de socialització literària dels joves els orienten cap a la participació digital, a través de la metodologia de l'anàlisi fenomenològica interpretativa (AFI). El quart i darrer estudi ha consistit en un estudi de cas d'etnografia digital, de 16 mesos de durada, que ha permès identificar com els joves, els llibres i els mitjans digitals formen un assemblatge en el procés de socialització de la literatura.

El conjunt de resultats obtinguts ha donat lloc a la definició de la socialització literària en línia com un procés d'aprenentatge informal en interacció social que és dinàmic, col·laboratiu, adaptatiu, global i que es basa en l'interès personal. Les experiències de socialització literària dels participants, analitzades des de la perspectiva de la teoria de l'afecte, han portat a la identificació de quatre orientacions per a la participació literària digital; és a dir, parentiu, intuïció, intimitat i activisme literari. Tot i això, una discussió sobre l'orientació també tracta sobre la desorientació, que podria oferir oportunitats d'agència als joves als mitjans digitals. L’anàlisi de les pràctiques dels joves en línia ha portat a la identificació de l'aferrament com un impuls clau en la socialització literària, concretat en aspectes com la diversitat de gènere, el feminisme i la inclusió. L'aferrament s'entén com una qualitat afectiva per descriure la intensitat amb què es vinculen els cossos i les coses o, en altres paraules, quant importa alguna cosa. Els llibres que aborden temes percebuts com a importants són més valorats pels lectors i, per tant, paga la pena socialitzar-los en línia. A més, aquest estudi ha demostrat que l'aferrament està relacionat amb la capacitat de trobar sintonia literària a través de respostes afectives. Les xarxes socials brinden als lectors un espai per pertànyer, participar i crear una comunitat, utilitzant música, sons, selfies i moments de lectura en viu com a artefactes de l'afecte, que és precisament allò que desencadena la sintonia amb un llibre.

Les xarxes socials brinden als lectors un espai per pertànyer, participar i crear comunitat utilitzant música, sons, selfies i moments de lectura en viu com a artefactes de l'afecte, que és precisament allò que desencadena la sintonia amb un llibre. Així com la desorientació podria oferir una perspectiva diferent als joves que participen a l'àmbit digital, aquesta investigació suggereix que la dissonància podria fomentar lectures resistents. Desconnectar-se dels atributs comuns d'altres lectors i llibres podria desorientar els sistemes algorítmics, que s'alimenten de similituds, no de diferències.

Els algorismes digitals es basen en l’economia afectiva de les pràctiques literàries quotidianes. Trobar afectes plaents amb els llibres fa que el cos vulgui que aquesta experiència es repeteixi, per la qual cosa es produeix la formació d'un hàbit de lectura.

Esta investigación examina las prácticas de socialización literaria de los jóvenes en el entorno digital a través de la perspectiva de los nuevos materialismos y la teoría del afecto. Estructurada en cuatro estudios cualitativos, la investigación tuvo como objetivo comprender qué roles cumplen la agencia, la identidad y el apego en las interacciones de lectores jóvenes y ávidos con libros y otros lectores en los medios digitales. Doce jóvenes de entre 13 y 24 años, procedentes de Bélgica, España y Chile, colaboraron como participantes en la investigación. El primer estudio consistió en una revisión sistemática de la investigación sobre las prácticas de socialización literaria en línea de los adolescentes. En el segundo estudio, se realizó una encuesta exploratoria en línea para obtener información sobre las prácticas digitales actuales en torno a la lectura y la escritura literarias. En el tercer estudio, la investigación profundizó en comprender cómo las experiencias de socialización literaria de los jóvenes los orientan hacia la participación digital, a través de la metodología del análisis fenomenológico interpretativo (AFI). El cuarto y último estudio fue un estudio de caso de etnografía digital de 16 meses de duración donde fue posible identificar cómo los jóvenes, los libros y los medios digitales forman un ensamblaje en el proceso de socialización de la literatura.

Los hallazgos han dado lugar a la definición de la socialización literaria en línea como un proceso de aprendizaje informal en interacción social que es dinámico, colaborativo, adaptativo, global y que se basa en el interés personal. Las experiencias de socialización literaria de los participantes, analizadas desde la perspectiva de la teoría del afecto, permitieron identificar cuatro orientaciones para la participación literaria digital, a saber, parentesco, intuición, intimidad y activismo literario. Sin embargo, una discusión sobre la orientación también trata sobre la desorientación, que podría ofrecer oportunidades de agencia a los jóvenes en los medios digitales. Un examen de las prácticas de los jóvenes en línea posibilitó identificar el apego como un impulso clave en la socialización literaria, concretado en aspectos como la diversidad de género, el feminismo y la inclusión. El apego se entiende como una cualidad afectiva para describir la intensidad con la que se vinculan los cuerpos y las cosas o, en otras palabras, cuánto importa algo. Los libros que abordan temas percibidos como importantes son más valorados por los lectores y, por lo tanto, vale la pena socializarlos en línea. Además, esta investigación ha demostrado que el apego está relacionado con la capacidad de encontrar sintonía literaria a través de respuestas afectivas.

Las redes sociales brindan a los lectores un espacio para pertenecer, participar y crear una comunidad, utilizando música, sonidos, selfies y momentos de lectura en vivo como artefactos del afecto, que es precisamente lo que desencadena la sintonía con un libro. Así como la desorientación podría ofrecer una perspectiva diferente a los jóvenes que participan en el ámbito digital, esta investigación sugiere que la disonancia podría fomentar lecturas resistentes. Desconectarse de los atributos comunes de otros lectores y libros podría desorientar los sistemas algorítmicos, que se alimentan de similitudes, no de diferencias.

Los algoritmos digitales se basan en la economía afectiva de las prácticas literarias cotidianas. Encontrar afectos placenteros con los libros hace que el cuerpo desee que esa experiencia se repita, por lo que se produce la formación de un hábito de lectura. Encontrarse en línea con otros lectores que experimentan los mismos afectos intensifica esos sentimientos y, nuevamente, esto conduce a la formación del hábito de participación digital. Dentro de esta economía afectiva, la escuela podría ser un actor crucial de mediación y negociación.

This research examines young people’s literary socialisation practices in the digital environment through a new materialist and affective perspective. Structured in four intertwined studies with different qualitative methodologies, the research aimed at understanding the roles of agency, identity, and attachment in young avid readers’ interactions with books and other readers in digital media. Twelve youths aged 13 to 24 from Belgium, Spain, and Chile collaborated as research participants. The first study consisted of a systematic research review on adolescents’ online literary socialisation practices, using a grounded theory literature review method. Secondly, an exploratory online survey was performed to gain insights into current digital practices around literary reading and writing. In the third stage, the research delved into understanding how young people’s experiences of literary socialisation orient them toward digital participation through the interpretative phenomenological analysis (IPA) methodology. The fourth and final study was a 16-month digital ethnography case study where it was possible to demonstrate how youth, books and digital media have entangled roles in the process of socialising literature.

Findings have given place to defining online literary socialisation as an informal learning process in social interaction that is dynamic, collaborative, adaptative, global, and relies on engagement. Participants’ experiences of literary socialisation, analysed through an affect theory lens, led to the proposal of four orientations to digital literary participation, namely, literary kinship, literary intuition, literary intimacy, and literary activism. However, a discussion on orientation is also about disorientation, which is suggested to offer opportunities to youths’ agency in relation to digital media. A closer examination of young people’s practices online gave way to propose attachment as a key drive for literary socialisation, such as gender diversity, feminism and inclusivity. Attachment is understood as an affective quality to describe the intensity in which bodies and things are tied, or in other words, how much something matters. Books that touch upon topics that matter are more valued by readers and, therefore, are worth socialising online. Moreover, as the research has shown, mattering relates to the capacity to find literary attunement through affective responses.

Social media affords readers a space to belong, participate and create community, using music, sounds, selfies, and live reading moments as artefacts of affect, precisely what triggers being attuned to a book. As disorientation could offer a different slant to youth participating digitally, this research suggests that dissonance could enable resistant readings. Tuning out from the common attributes of other readers and books might disorient algorithmic systems, which feed on similarity rather than on difference.

Digital algorithms rely on the affective economy of everyday literary practices. Encountering pleasurable affections with books makes a body wish for its repetition. Hence, the formation of a reading habit occurs. Encountering other readers online who experience the same affects intensifies those feelings, which leads to the habit formation of digital participation. Within this affective economy, school could be a crucial actor of mediation and negotiation. Aligned with this approach, schools could bring reading closer to readers’ identities, preoccupations, and attachments. At the same time, teaching students tools for active reflexivity when moving online and awareness of their role and agency in the digital environment’s everyday transactions could make a difference in the education that the present world needs.